Des de l'antiguitat, la gent ha tingut por dels Yokai. Qui els dirigia, era l'home que comanava el Hyakki-Yakou (Festival nocturn dels cent dimonis), conegut per tots com el Comandant Suprem dels Yokai, anomenat de la mateixa manera el mestre de tots els Chimimouryou (esperits): Nurarihyon.
Informació general
Títol original: Nurarihyon no Magoぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon) Autor: Hiroshi Shiibashi Basat en: Manga Estudi: Studio DEEN Gènere: Shonen. Acció, Fantasia/supernatural, slice of life. Any: 2011 Capítols: 24 (+ Segona temporada)
Argument
El protagonista d'aquesta història és el Rikuo Nura, un jove que té 3/4 parts d'humà i 1/4 de yokai. El Rikuo viu a una casa plena de yokais amb la seva mare i el seu avi, qui és el comandant suprem dels yokais que serveixen l'ancestral clan Nura.
El Rikuo vol dur una vida d'humà normal, cosa que provoca que rebutgi constantment convertir-se en el Tercer -Sandaime- líder del clan. Però amb el propòsit de salvar els seus amics humans, el Rikuo ha de recórrer a convertir-se en Nurarihyon i obtenir els poders del yokai per salvar-los, cosa que només pot fer de nit.
Quan el Rikuo a la fi accepti el seu destí i es vulgui posar a liderar el clan es trobarà amb molts problemes, des de yokais que no l'accepten fins a l'arribada dels yokais de Shikakku, liderats pel Tamazuki, que volen aniquilar el clan Nura.
Opinió personal
Punts a favor
Els Yokai! Crec que són el que m'ha enganxat a l'anime. Els dissenys estan molt currats i són molt bufons. Amb ells apareix un tema que com ja sabreu m'encanta: la mitologia japonesa, yokais, ommioji, flors de cirerers, dimonis, quimonos i espases llegendàries.
Les batalles estan molt currades i són molt emocionants. Però també reconec que són un poc previsibles i que n'hi ha algunes que les passen molt ràpides, amb dos minuts i que podrien haver estat batalles que amb molt de joc.
Punts en contra
No m'ha agradat el triangle amorós que s'intueix entre el Rikuo, la Kana i la Yuki-Onna. Sincerament, m'agrada molt més la Kana i em fa força ràbia que la Yuki-Onna, que era un personatge que m'encantava i que ho petava moltíssim s'hagi convertit en una noia gelosa i enamoradissa.
Personalment m'hauria agradat més una història sobre yokais sense l'slice of life, el component que el protagonista fos també un noi d'institut. Les escenes amb els seus amics cercant yokais se'm feien molt pesades i repetitives.
La banda sonora hi ha moments en què em recorda a Harry Potter.
Veredicte
7/10
Tot i això és una història interessant, amb molt de ganxo i un disseny de personatges brillant. Val la pena veure-la només per gaudir de la màgia de l'ambient, dels yokais i de la mitologia japonesa en tot el seu esplendor.
Encara que cap al final la batalla es faci un poc llarga, val la pena!
Anime acabat de treure del forn! I és que a la fi em miro un anime de temporada i en surto viva. Aquí teniu les meves impressions!
Informació general
Títol original: Nisekoi, ニセコイ (Fals Amor)
Autor: Naoshi Komi
Basat en: Manga
Estudi:Shaft
Gènere: Shonen. Comèdia, romàntic.
Any: 2014
Capítols: 20
Argument
El Raku Ichijo és un estudiant de secundària normal que duu una vida molt normal tot i ser fill del cap dels yakuza. El protagonista es caracteritza per un característic penjoll que duu sempre amb ell a causa d'una promesa que va fer fa deu anys. L'Ichijo es va prometre amb una noia que quan fossin grans es retrobarien i es casarien, així que per això el noi guarda el penjoll esperant que la noia que té la clau aparegui.
De mentre, a l'escola arriba una noia nova que es guanya l'enemistat de l'Ichijo perdent-li el penjoll: la Chitoge Kirisaki. Quan l'Ichijo està a punt d'oblidar-se'n del penjoll apareix la noia de qui està enamorat, la Kosaki Onodera i li dóna ànims per seguir-lo cercant, convèncent-lo que segur que aquella promesa també és important per la noia que la va fer.
Aquí no s'acaben els maldecaps de l'Ichijo perquè quan recuperar el penjoll, el seu pare li demana una tasca no gens agradable. Per evitar la guerra entre mafiosos a la ciutat, l'Ichijo haurà de fer veure que és el nòvio de la filla de l'altre grup de mafiosos.
Aquesta noia no és cap altra que la Chitoge! Com s'ho farà l'Ichijo per fer veure amb tothom que surt amb la Chitoge mentre segueix pensant en l'Onodera?
Opinió personal.
Punts a favor
He rigut moltíssim amb Nisekoi. L'argument és molt original i permet jugar amb els personatges, creant situacions compromeses i malentesos que resulten molt divertits per l'espectador. En general és un bon anime per riure i gaudir simplement de la genialitat de les situacions i dels problemes que passa el protagonista.
Els personatges m'han agradat molt, tant les seves personalitats com, sobretot els dissenys. Potser són personatges un poc estereotipats: la noia bufona però bèstia, la innocent i tímida, la que es nega a acceptar els seus sentiments, l'entregada completament a l'amor de la seva vida... però de totes maneres són personatges que es fan estimar moltíssim.
Punts en contra
Excés de fanservice. Trobem capítols on ensenyen a les noies a nadar, capítols on el protagonista es cola per error als banys termals de les noies i d'altres on van a la platja, forçant els primer plans dels pits i els culs de les noies. Crec que sobra aquest fanservice tan gratuït, l'argument de per si és bo i els personatges estan ben plantejats, no cal haver de recórrer a això.
Tot i ser una comèdia romàntica no hi ha cap dubte de com serà el desenllaç. És massa evident i perd la intriga i part de la gràcia. Si a una comèdia romàntica li lleves des del primer moment el ganxo de saber amb qui es quedarà el protagonista es perd molt l'interès. Des del primer moment es veu claríssim que acabarà amb la Chitoge -en part gràcies als openings i endings que reforcen aquesta idea-. Tot i que el protagonista estigui enamorat de l'Onodera, mai s'atreveix a confessar-li i desaprofita totes les oportunitats que té per anar a cuidar la Chitoge.
Veredicte
6/10
Reconec que la comèdia romàntica no és el gènere que m'acostuma a agradar, però tot i així li volia donar una oportunitat a Nisekoi.
L'argument m'ha agradat força, m'ha semblat original, fresc i divertit i els personatges estan molt ben dissenyats i són força carismàtics.
D'altra banda, no m'ha agradat massa que l'anime sigui tan predictible i que ja s'intueixi tan clarament amb qui acabarà el protagonista perquè es perd la mateixa gràcia de l'anime.
L'anime s'inicia l'any 2015 de l'era cristiana, 15 anys després del primer i desastrós contacte amb uns misteriosos éssers coneguts com a àngels, que va resultar en un cataclisme a nivell mundial anomenat Segon Impacte
que va reduir a la meitat la població humana a la Terra.
Per prevenir
futurs atacs d'àngels, l'ONU va establir a la nova Tòquio-3 l'organització NERV,
la qual desenvolupa una sèrie de gegants biomecànics anomenats Evangelion (EVA) per a combatre'ls. Com que els Evangelion només poden
ser pilotats per adolescents, el dirigent de NERV, Gendo Ikari,
crida a Tòquio-3 al seu distanciat fill Shinji perquè piloti un dels
Evangelion, la unitat 01, i acabi amb el Tercer àngel, que està
atacant la ciutat.
Encara que al principi, en Shinji es nega a cooperar,
acaba accedint en veure l'acte aparentment cruel del seu pare d'obligar
a la malferida Rei Ayanami
a pilotar l'EVA.
Després d'aquests esdeveniments, el Shinji s'adapta a la seva nova vida a Tòquio-3, vivint amb la capitana Misato Katsuragi com la seva tutora. Més tard, l'equip es completarà amb l'arribada de la
dinàmica Soryu Asuka Langley, que pilota l'unitat 02. El Shinji, la Rei i l'Asuka lluitaran junts als seus EVA per protegir Tòquio-3 de l'amenaça dels àngels.
Opinió personal
Realment em fa molt de respecte posar-me a analitzar un anime que ha suscitat tantes opinions i passions com Evagelion, un anime amb quasi 20 anys però que encara continua estant en boca de tots.
La veritat és que no m'esperava que un anime mecha m'agradés com em va agradar. No sé què té Evangelion, però em va agradar molt des del primer moment i em vaig quedar molt enganxada. No vull fer una ressenya molt exhaustiva perquè és un anime que molta gent ja coneix, però intentaré convèncer a aquells que no us heu animat perquè li perdeu la por.
Evangelion em va agradar perquè té un guió excel·lent que ens conta una història madura d'un món futurista de manera molt versemblant, amb uns personatges que són una obra d'art. El Shinji és un protagonista sense força, feble, que no se sent estimat i cerca l'admiració del seu pare que el menysprea.
A més, ha de lidiar per trobar un lloc al món i pilotar d'EVA sense desatendre la seva vida d'estudiant i els seus amics. Molta gent es queixa del caràcter passiu del Shinji, però des del meu punt de vista està molt ben aconseguit i és molt realista que un personatge d'aquesta edat i que ha patit tant es comporti de manera reservada i, en ocasions, es deixi dur pels altres.
D'altra banda, la Rei Ayanami és molt misteriosa i callada, obedient i disposada a jugar-se la vida si li ordenen. A aquests dos personatges afegim l'Asuka, que no sé si odiar-la o estimar-la. És una noia irritant, presumida i que cerca ser el centre d'atenció, però d'altra banda sabem que ho fa per les circumstàncies que va viure al passat.
El mateix passa amb els personatges adults, com la Misato qui també segueix lluitant tant en el terreny de les relacions sentimentals com en la lluita per la veritat. Passant a la societat que ens presenta Evangelion, em va agradar molt l'entramat misteriós que se'ns mostra al NERV, que no acabem de saber exactament què està passant, però en ensumem que els negocis que fa no són massa nets.
Els temes que tracta, com ja he deixat entreveure, són molt profunds i de caire psicològic. Tenim per un costat el tema de les relacions humanes: com acostar-se a l'altre, com entendre'l, com lluitar juntament amb persones que són diferents a tu, com fer-se camí en la vida i lluitar per aconseguir el que es desitja, la decepció, el ressentiment, la ràbia...
Quan més avança l'anime més força pren la dimensió psicològica arribant al polèmic final del qual tots haureu sentit parlar, el final del projecte d'instrumentalització humana que culmina amb un episodi final complexe que, posteriorment, se'ns explicarà a les pel·lícules. Personalment l'anime em va ser molt bo d'entendre, molt psicològic i filosòfic, però res fora del normal.
Altre aspecte és l'animació, que evidentment és antiga. Ens trobem davant d'un anime de l'any 1995 però que, tot i això, es conserva fresc i modern, un anime que mai passarà de moda pel que fa a l'acció i a les relacions entre persones.
I encara té més mèrit si parlem dels dissenys! Personalment els EVA, els uniformes dels pilots, la maquinària del NERV... tot en si em va semblar una gran obra d'art pel que fa al disseny que, com ja he dit, encara avui en dia segueix sent modern i genera imitacions.
Per acabar, simplement dir que em sembla una gran obra mestra, amb un guió i una història excel·lent, amb una profunditat psicològica molt ben treballada, molt bons personatges, una acció trepidant, un disseny pioner, una banda sonora meravellosa i una història atemporal que encara ara ens segueix atrapant i commovent com al primer moment.
Finalment, no puc acabar aquesta ressenya sense deixar-vos el fantàstic opening d'aquest anime. Sempre perdurable i mític com la primera vegada que l'escoltes!
Veredicte
9/10
Neon Genesis Evangelion hauria de formar part en el llistat d'imprescindibles de tot aficionat al món de l'animació japonesa!
No sé com m'ho he fet que de sobte tinc uns quants animes començats i no arribo a acabar-ne cap, però en part m'ho puc prendre com una oportunitat per ressenyar pel·lícules que vaig veure no fa massa. I avui és el torn d'Steins;Gate.
Un any després dels fets que varen tenir lloc a l'anime, la Kurisu torna al Japó per explicar les seves teories científiques a la Universitat, retrobant-se a més amb els seus antics amics.
El món en el qual viuen ara desconeix els experiments del Mad Scientist, així que tots els seus amics viuen sense preocupacions ni amb l'amenaça del SERN.
Tot i això, alguna cosa estranya es mou entorn l'Okabe, qui sembla estar patint els efectes secundaris dels seus múltiples viatges entre línies temporals.
A poc a poc, l'existència de l'Okabe va sent esborrada, fent que només una persona el pugui salvar: la Kurisu Makise, qui és l'única que recorda al científic gràcies a déjà vu amb els quals haurà de trobar una manera de salvar-lo.
Opinió personal
Personalment, vaig trobar que el ritme de la pel·lícula era molt lent i avançava molt a poc a poc, com si el guió no hagués donat per a més i l'haguessin hagut d'allargar per la força. I és que el guió tampoc em va acabar d'agradar.
Pel meu gust va ser com estirar un xiclet que ja no donava més de si, inventant-se un nou gir a la història que no em va acabar de convèncer en cap moment.
Amb aquest nou argument, el protagonista canvia i és ara la Kurisu qui ha d'esforçar-se per salvar l'Okabe, posant també de rellevància la relació que hi ha entre aquests dos personatges. Però tot i això, em sap greu dir que no em va agradar. Bàsicament, la història és lenta i es basa en com la Kurisu va resolent els problemes per, finalment, resoldre-ho tot de manera molt ràpida.
Per a mi l'anime i l'OVA havia acabat de la millor manera possible i tot i que és cert que el guió està ben plantejat, no em va agradar la manera com s'ha desenvolupat.
Contràriament a l'anime, a la pel·lícula no hi ha acció ni és gens èpica, sinó que cerca donar rellevància als sentiments que té la Kurisu per l'Okabe que l'empenyen a fer l'impossible per salvar-lo. D'altra banda, l'animació tampoc em va sorprendre, ja que va ser més del mateix, com la banda sonora.
Veredicte
6/10
M'esperava que es mantingués el nivell de l'argument de l'anime i l'ova i, desgraciadament no ha estat així, sinó que a més la pel·lícula té canvis que no m'han acabat de convèncer, com la Kurisu de protagonista i la falta d'acció ha fet que, pel meu gust, la pel·lícula no hagi satisfet les meves expectatives.
Després dels fets que varen tenir lloc a la primera temporada, l'Aladdin, l'Alibaba i la Morgiana retornen al regne de Sindria sota la protecció del Simdbad. Tot i això, ha arribat el moment que els tres amics comencin un viatge per separat per millorar la seva força. Així, l'Aladdin partirà cap al país dels mags, Magnostadt, per estudiar a l'acadèmia i millorar les seves habilitats com a magi.
D'altra banda, l'Alibaba partirà cap a l'imperi de Reim per convertir-se en gladiador i aprendre a controlar el seu magoi per invocar l'equip complet de Djin.
Finalment, la Morgiana viatjarà per aconseguir retrobar-se amb altres Fanalis. Mentre, a l'imperi de Kou les forces d'Al-Thamen intenten començar una terrible guerra que vol acabar amb el món conegut...
Opinió personal
Gratament sorpresa. No sembla que aquest anime sigui el que segueixi aquella primera temporada tan fluixa. De fet, sembla un anime diferent, amb moltíssima més força i personalitat. Si la primera temporada no va ser massa bona, val la pena veure-la només per poder gaudir de la segona.
Punts a favor
A la segona temporada els personatges estan molt més treballats. Així, personatges com la Morgiana que a la primera temporada no m'havia agradat massa, a la segona he trobat que el tractaven molt millor i fins i tot m'ha sabut greu que sortís tan poc. Amb l'Alibaba m'ha passat exactament el mateix, i això que a la primera temporada no el podia sofrir.
D'altra banda, no tothom és com sembla: el Simdbad que a la primera em semblava la millor persona del món ara he començat a veure que no és pas tan bon tio com ens volien fer creure. A més, també està el Hakuryu que a la primera temporada em feia nosa i ara em fascina. Estic molt intrigada amb aquest personatge, sobretot per la darrera visió que és té d'ell a l'anime. Dir també que no sé per quina raó li he agafat molt de carinyo a la princesa Kougyoku.
No només és que els personatges que hi havia fins el moment milloren, sinó que n'introdueixen d'altres que són genials! Per exemple, tenim la Sherezade i el Titus Alexius, amb una història preciosa al darrera que m'ha encantat! Tampoc puc deixar d'esmentar els prínceps de l'imperi de Kou que se'ns presenten ara com el Kouen, personatge força interessant.
El ritme és molt àgil i excepte la lluita final no se m'ha fet gens pesat contràriament a la primera temporada on em costava moltíssim acabar els capítols. Aquest factor és conseqüència que l'argument també millora i és molt més definit. Ara els personatges tenen una meta i viatgen per aconseguir-la, cosa que dota a la història de versemblança i n'enforteix l'argument.
A la fi sembla un shonen! La primera temporada em va semblar tan infantil que vaig fins i tot posar en dubte el gènere, pensat que era un kodomo, però sense cap dubte a la segona temporada es guanya la classificació de Shonen amb totes les lletres: lluites increïbles, molta màgia i temes madurs com la mort, l'odi, la venjança, el sacrifici o la pròpia llibertat.
Ambientació i animació excel·lent, combinada amb una banda sonora que tot i que, pel meu gust, podria estar millor, no deixa de ser molt bona.
Veredicte
8/10
Val la pena veure la primera temporada per poder gaudir de la fantàstica història que se'ns presenta a la segona.
Magi passa de ser un anime que no saps on et durà a una història sòlida i amb un bon argument, molta acció i personatges carismàtics.
Traduït com Saint Young Men/Les vacances de Jesús i Buda.
Autor: Hikaru Nakamura
Basat en: Manga
Dirigida per: Noriko Takao
Gènere: Seinen. Comèdia, Slice of life.
Estudi:
A-1 Pictures
Any: 2013
Durada: 90 minuts
Argument
Jesucrist i Gautama Buda, fundadors del Cristianisme i el Budisme, decideixen passar junts unes vacances a la terra, convivint a un apartament situat al barri de Tachikawa a Tòquio. La història gira al voltant d'aquests dos personatges, la diferència entre els seus caràcters i com conviure junts al Japó evitant que els descobreixin.
Buda és molt més madur, reflexiu i garrepa que Jesús, que es comporta impulsiu, divertit i amb ganes de gaudir del moment. Els dos personatges passaran les vacances tot visitant parcs temàtics, banys termals o temples i fent amics per allà on van.
Opinió personal
M'ha agradat molt més del que m'esperava!! Es tracta d'una comèdia desenfadada, amb ganes de fer riure als espectadors amb els caràcters diferents dels protagonistes i amb la paròdia religiosa: Buda brilla quan reflexiona massa, es preocupa molt pels diners, somriu a tothom, atreu tota casta d'animals i és acosat pels nens a causa del seu Tilak.
En canvi, Jesús és més mimat pel seu pare i despreocupat, fent amics per tot fins i tot amb els Yakuzas, obrant miracles com convertir l'aigua en vi o separar les aigües i fins i tot sagnar a causa de la corona d'espines.
Aquests dos personatges que a primer cop d'ull semblen tan diferents es complementen molt bé i aconsegueixen que el ritme de la pel·lícula sigui àgil, divertit i interessant.Els dos viuen junts a un apartament i fan turisme pel Japó, coneixent els seus costums i llocs emblemàtics.
Dir també que l'animacióés sublim, amb uns paisatges urbans treballats fins el més mínim detall, tot i que l'estil de dibuix dels personatges no m'ha acabat d'agradar. La banda sonora també està molt ben triada i les dues cançons que conformen la pel·lícula són precioses.
En conclusió, és una pel·lícula feta simplement per passar una bona estona, per riure i per passar-s'ho bé gaudint de les vacances i situacions còmiques en què se'ns presenten aquests dos personatges que ens són tan coneguts.
Veredicte
7/10
Molt ben aconseguida!
Recomanaria a tothom que s'assegués un horabaixa tranquil·lament i la gaudís sense problemes ni preocupacions. Val molt la pena!
Brave 10 ens presenta la història del Saizo Kirigakure, un ninja d'Iga sense amo que es troba amb la sacerdotessa Isanami, l'única supervivent de l'incendi del temple d'Izumo que fuig dels enemics que la volen capturar.
El Saizo ajuda la Isanami a escapar i acaben als dominis del senyor feudal Sanada Yukimura, qui està reunint 10 herois al seu servei amb la finalitat de canviar el curs de la història.
Però la Isanami amaga un secret i és que custodia la Kushimi-tama, un misteriós objecte que la posa en la mira del Masamune Date.
Mentre la Isanami va intentant entendre els misteris de l'objecte que custodia, el Sanada Yukimura acabarà de reunir els seus herois per començar la batalla.
Opinió personal.
Punts a favor:
L'argument és molt simple: presentar-nos un grup de guerrers molt poderosos, anomenats "Els 10 herois" que es reneixen entorn de la figura del Sanada Yukimura, senyor d'Ueda. D'això va l'anime, ens presenten els personatges a poc a poc i quan els tenim tots té lloc la batalla final. Simple, sense complicacions i entretingut, amb personatges que ens poden fer riure i plorar a la vegada.
Els personatges! M'han agradat molt el Rokuro, Kamanosuke i el Sasuke. D'altres m'han desagradat més, com l'Anastacia, el Seikai o el Jimpachi i, per altra banda, m'esperava moltes més aparicions del Masamune.
Una de les coses que més m'ha agradat d'aquest anime ha estat la música, l'opening és brutal!
Tot i que és el típic anime de batalles -ja he dit que l'argument era ben simple- és interessant perquè cada personatge dels 10 herois té una habilitat, caràcter i manera de lluitar diferent, representant cada un d'ells un aspecte: llum, foscor, gel, terra, raig, foc... D'altra banda tracta temes com la traïció, la confiança i la lleialtat, fent un anime molt complet per ser només 12 capítols.
Punts en contra
Quan la vaig començar no m'agradava massa: el Saizo no m'acabava de
convèncer com a protagonista i la Isanami em posava molt nerviosa amb
els seus plors continus. De fet, per culpa de la Isanami al principi no m'agradava gens aquest anime, la trobava la típica noia ploramiques dins un univers d'homes, però per sort a partir del capítol 6 l'anime es
posa molt interessant i el ritme va in crescendo fins el final.
Anime anacrònicperquè, per començar dubto molt que en aquella època les armes de foc com les del Kakei haguessin arribat al Japó i, a més, els modelets de l'Anastacia estan completament fora de lloc si els situem a l'era Sengoku... Massa fanservice amb aquest personatge, per cert.
Veredicte
7/10
Quan més avança més interessant es posa, tot i que al principi la Isanami arriba a rallar molt. És d'aquests animes que al principi es fan pesats però que els acabes amb una rialla a la cara pensant "tant de bo haguessin estat sempre així d'emocionant".
Amb ganes d'una segona temporada que ho acabi d'arrodonir.
La nostra protagonista, la Chihaya Ayase és una noia molt enèrgica i alegre que no tenia cap somni que es centrés en ella. Fa tres anys va conèixer a l'escola un noi anomenat Arata que li va comanar la seva passió per un joc de cartes tradicional japonès, el karuta.
L'Arata somniava en ser el Meiji, el jugador de karuta més fort del Japó, i la Chihaya començà a practicar aquest esport amb molta passió per poder estar a l'alçada del seu amic.
Amb l'Arata i la Chihaya hi ha el Taichi Mashima, un noi pressionat per la seva mare per triomfar en tot. Però malauradament aquests tres amics s'han de separar i la Chihaya continuarà esforçant-se de valent en solitari per millorar amb el Karuta.
El destí farà que la Chihaya es retrobi amb el Taichi a la secundària i que junts comencin el llarg camí al món del Karuta, fent nous amics al Club de Karuta de l'Institut Mizusawa i mentre la Chihaya fa esforços per convertir-se en la Queen, la millor jugadora del Japó.
Entendre el karuta
El Karuta, paraula d'origen portuguès que vol dir "carta", és un joc de memòria creat per a les princeses basat en els poemes recopilats al Hyakunin Isshu. Per a jugar a karuta es necessiten tres persones com a mínim: dos jugadors i un lector.
El lector canta els poemes, mentre que els jugadors intenten agafar la carta llegida més ràpid que l'altre jugador. El lector llegeix el primer vers d'un poema i a la carta que tenen els jugadors està escrit el segon vers, cosa que fa que per jugar a karuta primer s'han de saber de memòria els dos primers versos de tots els 100 poemes del Hyakunin Isshu.
En joc hi ha cinquanta cartes,vint-i-cinc per jugador.Qui abans es quedi sense cartes al seu costat guanya: o bé pots quedar-te sense cartes agafant una carta del teu costat o bé agafant una carta del costat del teu oponent, cosa que fa que li entreguis una de les teves cartes.
La Chihaya i els seus amics juguen a karuta competitiu, i els jugadors d'aquest estil s'organitzen als tornejos en quatre classes, sent la classe A la més elevada i la classe D pels principiants. Per pujar de classe has d'haver guanyat dos tornejos. Els jugadors més forts de karuta, el Meiji i la Queen, es trien cada any a un torneig que es duu a terme al gener, on s'enfronten l'antic Meiji/Queen contra els aspirants a ser-ho, tots de classe A i experts jugadors.
Opinió personal
És, simplement, el millor anime per a noies que m'he vist mai. Chihayafuru és increïble! No sé com descriure'l, però cada vegada que el miro -que ja són moltes- em segueix emocionant com el primer dia. És tan intens que sempre acabo plorant tot i que em sàpiga el capítol de memòria.
Chihayafuru té moltíssima vitalitat i emoció, fent que no te n'adonis i estiguis completament ficada dins l'anime, que t'estimis a tots els seus personatges i te n'alegris, pateixis i ploris amb ells. I és que tots els personatges són molt més que carismàtics!
La Chihaya és una de les protagonistes més ben treballades que he vist mai. És una gran persona,
alegre i decidida, disposada a vèncer i aconseguir el seu somni, que es preocupa pels seus amics i que vol compartir el seu somni amb ells. Res a veure amb les noies egoistes i cridaneres que ens solen presentar els animes.
Quant a la resta de personatges, també tenen molt de carisma i són encantadors: el Taichi és molt bona persona, amable, responsable i atent, com el Komano i el Nishima.
L'Arata i la Queen, la Shinobu Wakamiya, són personatges misteriosos i enigmàtics, quasi idolatrats i, per acabar m'encanta la Kanade!
Entenc la seva manera d'estimar el karuta perquè sempre he estat una apassionada de la literatura i de la poesia. Deixant de costat els personatges, Chihayafuru té una banda sonora única i preciosa, que aconsegueix posar-te els pèls de punta als moments més culminants.
L'argument és fantàstic! Com ja he comentat, no te n'adones i mires un capítol darrere de l'altre. És màgia. Al ser un Josei és bastantrealista, amb els seus moments de victòria però també amb els seus fracassos, amb les dificultats que el club de karuta ha d'enfrontar.
Un altre factor bo que té és que a més de ser un spokon, no es centra únicament en el karuta i s'esforça molt per reflectir altres aspectes, com la vida diària dels
companys a l'institut i, a més, no és gens estàtic, sinó que es veu
l'evolució dels personatges i com van millorant. A això li hem d'afegir
molts d'elements tradicionals de la cultura japonesa: temples, quimonos i poesia.
Títol original: Nurarihyon no Mago ぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon)
Tot i això és una història interessant, amb molt de ganxo i un disseny de personatges brillant. Val la pena veure-la només per gaudir de la màgia de l'ambient, dels yokais i de la mitologia japonesa en tot el seu esplendor.
.jpg)
