Puella Magi Madoka☆Magica

Informació general

Títol original: Mahō Shōjo Madoka Magica

Autor: Akiyuki Shinbo i Gen Urobuchi

Basat en: Original

Gènere: Shojo. Mahou Shojo, Drama, Acció.

Estudi: Shaft

Capítols: 12

Any: 2011

Argument

Després d'un malson, la Madoka Kaname, una noia de 14 anys es veu immersa en un nou món ple de misteris, aventures i perills. Juntament amb la seva amiga Sayaka Miki es troba una estranya criatura anomenada Kyubey que els ofereix fer-los realitat un miracle a canvi de convertir-se en una Mahou Shojo (noia màgica).

La feina de les Mahou Shojo és derrotar uns éssers malèfics; les bruixes, nascudes de la desesperació i responsables dels assassinats i dels suïcidis. D'altra banda, la Homura Akemi intentarà per tots els mitjans que la Madoka no accepti el tracte amb el Kuybey.

Però la Madoka, per la seva part, tampoc té cap desig en especial per acomplir, així que juntament amb la Mami i la Sayaka anirà descobrint la feina de les Mahou Shojo. Prest la Madoka se n'adonarà que aquesta feina no és tan agradable com s'havia pensat i que comporta més solitud i patiment del que ella esperava... Realment la Madoka vol aquesta classe de vida?

Opinió personal

M'és bastant complicat explicar com de diferent és aquest anime a la idea que ens podem fer gràcies a les imatges o pel mateix títol. Quan llegim això de "noia màgica" el primer que ens ve al cap és Sailor Moon, la Sakura, bastons de color rosa i vestits amb volants. 

En definitiva, noies amb superpoders, amb un animalet que sembla que peluix que les acompanya i monstres lletjos que els fan les coses difícils, però que juntes poden amb tot gràcies al poder de l'amistat i l'amor.

Doncs no. No és això ni prou fer-s'hi. No té res a veure. Us equivocareu completament si comenceu aquest anime amb la intenció de veure vestidets rosa i molt d'amor i amistat.

Puella Magi Madoka Magica és un anime innovador en aquest gènere on ens presenta la cara més cruel i la responsabilitat d'arriscar la vida defensant el món. Per què, no dir-ho? És un autèntic drama.

No veurem ni abraçades entre noies, ni dolents lletjos i perversos. Què veurem? Els temes que ens presenta aquest anime són molt diversos: la solitud, la tristesa, la impotència en no poder ajudar als altres, la responsabilitat sobre els propis desitjos, el destí de les noies que ho donen tot a la lluita, la mort, la desesperació, l'odi i la rancúnia o fins i tot dilemes més madurs com "on es troba l'ànima humana?" o "un ésser sense ànima és un monstre o és encara un humà?" 

Pel que fa a l'animació hi ha aspectes que m'han agradat molt, com ara el món fantàstic de les bruixes, on tot és completament aleatori i sorprenent. Sé que a tots segurament us semblarà el somni psicotròpic d'un drogoaddicte... Però per altra banda no m'ha agradat massa com estan dibuixats els personatges. El disseny dels personatges en si està molt bé, el típic de Mahou Shojo, tot i que no m'acaba de fer com estan dibuixades.

Un altre aspecte que m'ha cridat molt l'atenció ha estat la banda sonora. Definitivament les peces musicals que composen aquest anime són molt adients, acompanyant de manera molt adient tots els moments dramàtics -que no són pocs-. L'opening m'ha encantat, per variar!

Els personatges són cadascun únic i distintiu: la Madoka és innocent i cuida dels seus amics, la Kyoko és instintiva, bèstia, golafre i molesta, la Sayaka està disposada a donar-ho tot pel seu amor, la Mami és tot amabilitat i comprensió i, finalment, la Homura, un personatge molt complet i el que més evoluciona al llarg de l'anime.

És interessant analitzar el personatge de la Homura perquè, al cap i a la fi, és de qui acabem sabent més coses que ens sorprenen: com era abans, com canvia i fins a quin punt està disposada a arriscar la seva vida per la seva amiga. I si parlem de personatges no poden deixar d'esmentar el Kyubey, que d'entrada ens sembla moníssim i acabes odiant-lo a mort.

Per acabar, pel que fa a la durada de l'anime l'he trobat perfecte: en 12 episodis ens conten tota la història, sense que es faci pesat ni hi hagi cap element sobrer.

Veredicte 

8/10

Un anime que ens sorprèn només d'entrada perquè dista completament de tota idea que ens podríem haver fet abans. 

No és el típic Mahou Shojo i és justament per això que val tant la pena veure'l i endinsar-se dins d'aquesta història de noies màgiques, desesperació, dolor i amistat. 

Ao Haru Ride: Unwritten

Informació general

Títol original: Ao Haru Ride: Unwritten

Autora: Io Sakisaka

Basat en: Manga, capítol al tom 11.

Gènere: Shojo, romàntic, slice of life,

Estudi: Production I.G, TOHO animation.

Any: 2014

Capítols:2

Argument

Es tracta d'una mena de capítol 0 original del manga que l'autora va publicar al tom 11 titulat "Unwritten", on ens narra els esdeveniments i sentiments de la Futaba i el Kou durant l'escola secundària. 

El segon capítol ens presenta com a protagonista a la Yuuri, disposada a declarar-li el seu amor al Kou al festival d'estiu. 

Opinió personal

M'esperava altra cosa però m'ha agradat. Realment tampoc m'havia informat molt del que em trobaria, m'esperava que fos el típic OVA amb esdeveniments que no tenen res a veure amb la història original. Amb aquesta perspectiva, he començat a mirar el capítol primer pensant en gaudir una estona més d'aquest fantàstic anime.

Poca cosa es pot dir, ja que és un capítol molt curt i, a més, hem de tornar a veure escenes que ja ens han posat a l'anime, cosa que fa que el contingut original de l'OVA sigui molt ínfim. Però de totes maneres, m'ha agradat mirar-lo perquè m'ha despertat molta tendresa.

Sí, la tendresa és el que caracteritza aquest OVA, tot narrat per la pròpia Futaba que aprofundeix en els seus sentiments: les seves emocions, les intrigues, la vergonya, l'afecte, l'amor, la confiança, la decepció, el desenganyi... Totes aquestes emocions conjuguen amb la tendresa per deixar-nos amb un bon gust de boca.

D'altra banda, el segon capítol m'ha agradat molt! L'animació com de costum és una passada i els fets estan molt ben narrats. La protagonista, la Yuuri, intenta posar-se al mateix nivell que la Futuba fent servir la seva millor arma: la feminitat. Així, la noia tria un yukata pel vespre del festival d'estiu i es decideix a deixar enrere la timidesa per guanyar punts amb el Kou. Però les coses no surten com la Yuuri s'espera i, evidentment, el Kou la rebutja.

Tot i ser una història amarga, m'ha encantat. La Yuuri realment és molt kawaii i es fa estimar moltíssim. Sí, volem que el Kou acabi amb la Futaba però personalment la Yuuri no m'estorba, és més, m'agrada molt el personatge, veure com s'esforça, com intenta superar-se...

Veredicte

6/10

Per desgràcia escenes que ja hem vist moltes vegades a l'anime, però de totes maneres molt tendre. El segon capítol força entretingut, molt vistós i, sobretot, tendre. 

Kimi ni Todoke 2

Amb aquesta entrada estrenem nova aparença del blog! Espero que aquest nou disseny en blau us agradi!  Jo només puc dir que aquesta nova imatge de capçalera m'encanta! I ara seguim amb una nova ressenya!

Informació general

Títol original: Kimi ni Todoke 2
 (君に届け Arribant a tu)

Autora: Karuho Shiina

Basat en: manga

Estudi: Production I.G.

Gènere: Shojo. Romàntic, drama, slice of life.

Capítols: 12

Any: 2011
Preqüela: Kimi ni Todoke

Argument

El segon any a la Preparatòria ja ha començat i amb ells noves emocions i personatges de la mà dels personatges que deixàrem a la temporada anterior!

La Sawako Kuronuma, anomenada Sadako per les companyes a causa de la seva semblança amb el personatge de The Ring, és una noia molt tímida i reservada a qui li costa moltíssim relacionar-se amb la gent i fer amics. Hi ha rumors de que la Sawako pot veure fantasmes i provoca malediccions sobre les persones. 

Però quan la persona que més admira que també és el noi més popular de l'Institut, el Shouta Kazehaya, comença a parlar amb ella, tot canvia. La Sawako es troba en un món desconegut per a ella: el de l'amistat. 

Així, a la vida de la protagonista arriben amigues com la Chizu o la Yano, rivals com la Kurumi i un nou amic: el Kent Miura.

Opinió personal

Massa curta! Si quan sembla que tot just es comença a arreglar tot ja s'acaba! Però de totes maneres val la pena, val moltíssim la pena! Si ve és cert que canvien les coses com els dóna la gana i els petons que es fan al manga desapareixen a l'anime, no estic gens penedida d'haver-me vist aquesta segona temporada. Definitivament ha estat a l'alçada de les meves expectatives!

Per començar el romanç arriba a bon port i la relació entre la Sawako i el Kazehaya s'estabilitza no sense abans haver de partir un dramón dels grans. I és que tenim dos protagonistes que necessiten un poc més d'empenta i, sobretot, aprendre a comunicar-se millor. Però tot està bé si acaba bé!

També s'agraeix que en aquesta segona temporada li haguem vist defectes al perfecte Kazehaya. La relació entre els protagonistes em segueix semblant massa bonica i poc versemblant -vaja, que cap noi admirat de l'Institut sortiria amb la més marginada de la classe- però els sentiments han estat ben tractats.

D'altra banda, a la segona temporada tenen lloc 3 fets que m'han agradat molt: la boda del Tooru i com la Chizuru va recuperant els ànims, la reaparició de la Kurumi malvada en tot el seu esplendor i el nou personatge... el Kent Miura!! A tot això li hem de sumar el festival cultural, un esdeveniment tan típic dels Instituts japonesos. La Sawako aprecia molt aquest festival perquè és la primera vegada que la classe l'accepta i pot col·laborar amb el muntatge. Definitivament, la protagonista segueix desprenent la mateixa tendresa que fa que sigui impossible no estimar-la.

El Kent em va encantar des del primer moment que va aparèixer. Sincerament, m'agrada més que el Kazehaya!

El Kent és amable i simpàtic amb tothom, però també s'hi esforça no ho fa de manera tan natural i espontània com el Kazehaya, cosa que fa que no sigui tan "perfecte". Per a mi el personatge estrella d'aquesta temporada! També és un poc cabró, cosa que s'agraeix un poc, que tots els personatges són tan bona gent que no semblen reals.

Veredicte

7,5/10

En general se m'ha fet molt curta! Ja m'havien dit que canviaven coses del manga i que no sortien els petons -no sé perquè ho han fet així- però de totes maneres m'ha agradat molt veure-la.

Bons personatges nous, amistats reforçades i l'amor que a la fi creix i s'estableix!

Kimi ni Todoke

Informació general

Títol original: Kimi ni Todoke
 (君に届け Arribant a tu)

Autora: Karuho Shiina

Basat en: manga

Estudi: Production I.G.

Gènere: Shojo. Romàntic, drama, slice of life.

Capítols: 25

Any: 2009-2010

Argument

La Sawako Kuronuma, anomenada Sadako per les companyes a causa de la seva semblança amb el personatge de The Ring, és una noia molt tímida i reservada a qui li costa moltíssim relacionar-se amb la gent i fer amics. Hi ha rumors de que la Sawako pot veure fantasmes i provoca malediccions sobre les persones. 

Però quan la persona que més admira que també és el noi més popular de l'Institut, el Shouta Kazehaya, comença a parlar amb ella, tot canvia. La Sawako es troba en un món desconegut per a ella: el de l'amistat. 

Així, a la vida de la protagonista arriven amigues com la Chizu o la Yano, rivals com la Kurumi i més que amics com el Kazehaya. Lent però segur, floreix un dolç amor entre els dos, ja que superarà qualsevol circumstància i obstacles en el camí.

Opinió personal

Quan vaig veure el primer capítol, farà cosa d'un any, no em va agradar gens. Absolutament gens! Se'm va fer molt pesat, llarg, avorrit i molt nyonyo. Vaig acabar el primer capítol i vaig pensar "aquest anime no està fer per a mi".

Aquestes coses que passen a la vida va fer que, quasi un any després, per raons que encara desconec em fes ganes continuar aquest anime. Increïblement, el segon capítol no em va semblar tan horrible com aquell primer capítol infumable. És més, el tercer capítol estava bastant bé i el quart ja va venir sol. Què us vull dir amb això? A part que vaig fer molt malament de no donar-li una oportunitat, dir-vos que és un bon anime i que, si bé al principi no us acabi de fer, continueu mirant-lo!

Per què li he donat una oportunitat a Kimi ni Todoke, tot i que en primera instància en va semblar cursi? Perquè és un shojo que se centra molt en el complicadíssim món de l'amistat. En aquest aspecte a mi em va guanyar.

La pobreta Sawako és incapaç de fer amics, primerament pel seu aspecte que fa que els altres s'allunyin d'ella i, segon també per la seva indecisió i timidesa. La protagonista s'endinsa dins el món de l'amistat i aconsegueix fer front tots els entrebancs que se li presenten, que no són precisament pocs. M'ha agradat molt, -de fet, per a mi ha estat la clau de l'anime- la seva relació amb la Yano i la Chizu.

Ara passem a l'amor. Primerament, la història d'amor que més m'ha agradat ha estat la de la Chizuru i el germà del Ryuu, així com els sentiments del Ryuu per ella. Aquest triangle em va estar enganxada a la pantalla de l'ordinador pendent de cada segon de la trama. D'altra banda, la saga de la Kurumi també em va semblar molt interessant per la frustració, l'amor i admiració que professa al Kazehaya i, -per què no dir-ho?- Per la mala hòstia que li posa i els jocs bruts que s'empesca perquè ningú li robi.

Finalment, si mirem la parella protagonista, la Sawako es fa estimar moltíssim. És un personatge que va evolucionant a l'anime i que acabes estimant moltíssim per la seva tendresa i sinceritat, per com es va acostumant a estar envoltada de gent. D'altra banda hi ha el Kazehaya, que sincerament, no m'ha agradat massa. L'he trobat massa perfecte, cosa que el fa una mena de caricatura, contràriament a la Sawako. Des d'aquesta perspectiva, crec que la relació entre la Sawako i el Kazehaya és la que em sembla més difícil de creure.

Sincerament, dubto molt que el noi popular de l'Institut del qual estan enamorades totes les noies anés a ajudar a una noia amb problemes socials i que, a més, s'acabés enamorant d'ella. Em costa moltíssim creure'm aquest amor i sobretot la part que el falla és la d'ell, el perfecte del Kazehaya.

Si hagués de parlar de coses que no m'han acabat de fer d'aquest anime, la primera seria que a vegades se m'ha fet un poc lent, sobretot la saga de la Kurumi, on tenia la sensació que anava mirant capítols i la trama no avançava massa. Per acabar, el final tampoc m'ha acabat de fer, massa lent i sense cap emoció, ni tan sols amb un poc d'avanç en la història d'amor de la parella principal. Un poc decepcionant, però com a mínim sabem que tenim segona temporada. 

Veredicte

7/10

A l'espera de tenir un moment per començar a veure la segona temporada, en la qual tinc posades moltes expectatives. Espero que la relació del Kazehaya amb la Sawako avanci per bon camí, que s'acabin les complicacions per la protagonista i que... per què no? Que el Kazehaya mostri algun defecte que el faci semblar un personatge més versemblant.

FullMetal Alchemist Brotherhood

Avui us porto una ressenya molt interessant sobre un anime que m'acabo de remirar. I és que quan una història és tan bona i dóna per tant, tornar-t'ho a mirar realment és com si no ho haguessis vist abans i t'ho prenguessis de manera més calmada, sense presses per saber com acabarà.

Així que es podria dir que he gaudit moltíssim remirant Fullmetal Alchemist Brotherhood i escrivint aquesta ressenya! Segur que o ja l'heu vist o n'heu sentit a parlar!

Informació general

Títol original: Fullmetal Alchemist 

(鋼の錬金術師 , Hagane no Renkinjutsushi)

Autora: Hiromu Arakawa

Basat en: Manga, Fullmetal Alchemist

Gènere: Seinen. Acció, aventures, supernatural, psicològic, drama i romàntic.

Estudi: Bones

Any: 2009-2010

Capítols: 64

Argument

L'Edward i l'Alphonse Elric són dos germans alquimistes que cerquen la llegendària pedra filosofal, un objecte poderós que els permetrà recuperar els seus cossos. Nascuts al poble de Resembool del país d'Amestris, els dos germans van viure allà amb la seva mare Trisha Elric. El seu pare, Von Hohenheim, va marxar de casa per raons desconegudes i anys més tard, la Trisha va morir degut a una malaltia terminal, deixant els germans Elric sols. 

Després de la mort de la seva mare, l'Edward va decidir que la faria reviure fent ús de l'alquímia, gràcies a la tècnica de la transmutació humana, una art prohibida on s'intenta crear o modificar un humà ja que trenca amb l'intercanvi equivalent, principi bàsic de l'alquímia. No obstant això, l'intent els germans va fracassar i va comportar la pèrdua de la cama esquerra de l'Edward i el cos complert de l'Alphonse. 

En un esforç desesperat per salvar el seu germà, l'Edward va sacrificar el seu braç dret per fixar l'ànima de l'Alphonse en una armadura. Uns dies més tard, el Roy Mustang, l'alquimista del foc, visita els germans Elric i els proposa que l'Edward sigui un membre de l'exèrcit estatal d'Amestris a canvi d'obtenir més material de recerca per aconseguir trobar la manera de recuperar els seus cossos originals.

Així, l'Ed i l'Al comencen la seva aventura per recuperar els seus cossos originals, tot i que poc a poc s'aniran endinsant dins d'una trama que englobarà tota la milícia i el país d'Amestris i posarà en perill la vida dels seus habitants. 

Opinió personal

Per començar, abans de res comentar-vos que hi ha dos animes sobre el manga de Fullmetal Alchemist. El primer anime, amb el mateix títol que el manga, es va fer quan el manga encara estava on going i, per tant, el final es desmarca completament dels fets que l'autora ens presentava a la seva obra. 

Anys més tard, es va dur a terme un segon anime fidel al manga, Fullmetal Alchemist Hagane no Renkinjutsushi. A Estats Units es va posar de nom a aquest segon anime Fullmetal Alchemist Brotherhood, nom amb el qual se'l coneix popularment, tot i que també el podreu trobar amb el nom de Fullmetal Alchemist Shintetsu.

• El que més m'ha cridat l'atenció d'aquest anime és l'organització de la trama i el guió treballat fins el més mínim detall, de manera que tots els fets que tenen lloc no són gens gratuïts. Totes les coses que passen tenen el seu perquè, totes les regles estan molt ben establertes i els detalls estan cuidadíssims. Tots els personatges tenen el seu paper per acomplir, i el tenen durant tot l'anime, no creant personatges innecessaris per abandonar-los després. A FullMetal Alchemist no hi ha ni el mes mínim error, ni incoherència, tot està molt ben lligat i molt ben pensat. 

• Relacionat amb la trama, m'ha agradat molt el fet que no es duu a terme una sola acció ni tenim uns protagonistes absoluts. De fet, com ja he dit abans, tots els personatges són importants i tenen el seu paper a la història, afavorint que l'Ed i l'Al necessitin dels altres per aconseguir el seu objectiu. A Fullmetal Alchemist trobem uns personatges principals modestos i conscients de les seves limitacions i que confien en els altres. A això li hem de sumar que sempre tenim accions simultànies, amb personatges que mouen els seus fils de manera independent i que lluiten per les seves pròpies raons i justícia. 

• Digne d'admirar també és com es desenvolupen les relacions entre els personatges. La fraternitat entre l'Edward i l'Alphonse està molt ben tractada, és molt humana i real. En general tots els sentiments són fluids, gens artificials i sincers: la compassió, el desànim, l'amistat, la confiança, l'odi, la rancúnia, la venjança i fins i tot l'amor, un sentiment molt oblidat als mangas per a nois, aquí està tractat de manera molt natural. 

• Com ja he esmentat, la diversitat dels temes és molt important, especialment tractant sempre temes molt madurs com ara l'extermini del poble d'Ishval, el racisme i l'extermini, la venjança de l'Scar, la mort dels pares de la Winry, la solitud del Van Hohenheim, la desesperació dels germans Elric en trobar-se sols sense la mare, l'ambició de poder del Roy Mustang o el desig d'immortalitat del futur emperador de Xing, la impotència davant de no poder salvar les persones com la quimera Nina, la lleialtat absoluta de la Riza Hawkeye i els remordiments per la seva participació a l'extermini... Tot i això, l'humor és sempre present, creant escenes molt divertides, fent servir sovint com a recurs la caricatura.

• Els personatges femenins estan molt ben tractats, especialment la Winry i la seva relació amb l'Ed, la Riza Hawkeye amb la seva lleialtat incondicional cap al Coronel Mustang, l'Izumi Curtis, la sensei indomable dels germans Elric i l'Olivier Amstrong, una dona de gel més forta, dura i decidida que qualsevol home. Suposo que el fet que l'autora sigui una dona ha influït en què el tractament cap a aquestes sigui més positiu.

• La banda sonora és de les millors que he escoltat fins el moment! Espectacular la feina de l'Akira Senju pel que fa a la composició de l'ost, on cada track és una peça d'art en si tota sola. Els openings i endings també es mereixen la nostra atenció, amb una animació perfecta completament sincronitzada amb la música.

• L'animació és impressionant en tots els sentits! No només em refereixo a les batalles on la fluïdesa dels moviments és perfecta, sinó als colors, als paisatges, la intensitat de cada matís, el detallisme en tots els detalls metàl·lics, els efectes lluminosos de l'alquímia... Tota l'animació en conjunt també contribueix a afegir-li valor a l'anime.

Veredicte

10/10

M'ha agradat encara més en veure-la per segona vegada, he pogut assimilar molt més tots els canvis de trama, l'aparició de tots els personatges i ho he pogut gaudir sense l'ànsia de voler saber com acaba. Realment, és un gran anime, completament IMPRESCINDIBLE!