Barakamon

Informació general

Títol original: Barakamon

Autor: Satsuki Yoshino

Basat en: Manga

Gènere: Shonen. Slice of life, comèdia.

Estudi: Kinema Citrus

Capítols: 12

Any: 2014

Argument

El Handa Seishu, un jove de 23 anys que es dedica a l'ofici de la cal·ligrafia japonesa. La història comença quan el protagonista perd els nervis durant exposició i acaba colpejant un gran sensei que havia criticat molt la seva obra. 

Com a càstig, decideix mudar-se a una una petita illa molt allunyada de la ciutat, on la modernitat sembla que encara no ha arribat i els veïns es passegen encara amb els tractors pel carrer. Però, tot i aquests inconvenients, sembla que el Handa a la fi aconsegueix trobar un poc de diversió. 

Opinió personal

La veritat és que al principi no pensava mirar-la, però ha acabat sent un dels pilars més forts d'aquesta temporada. Barakamon té moltíssimes coses bones que fan que t'enganxis i vulguis saber-ne més de cada setmana.

Per començar, el protagonista amb mi em va caure molt bé de seguida. El pobre sensei es passa tot el dia envoltat de nens i pensant en com millorar com a cal·lígraf, quasi obsessionat en la seva feina sense pensar en com ha de gaudir de la vida i dels petits moments.

M'agrada molt com el protagonista va evolucionant: des d'intentar evitar a tota costa estar amb els altres i aïllar-se dels habitants de l'illa que tant el molesten, fins arribar a no necessitar-los completament per poder escriure. Aquest canvi tan gran i, a la vegada, progressiu, és un dels aspectes que més m'ha agradat de l'anime.

D'altra banda tenim a la Naru, l'ànima de Barakamon. La nena petita que al principi ens irritava, a la fi arribem a no poder estar sense ella en pantalla. Quan la Naru no hi és, es nota, alguna cosa falla. El mateix poc a poc va passant amb els altres nens i habitants de l'illa, els quals anem coneixent lentament per acabar agafant-los molt de carinyo.

El sensei aprèn lentament a viure, a gaudir del moment present i a no preocupar-se tant per les coses. Gràcies a aquesta experiència, la seva vida canvia i la seva cal·ligrafia també, avançant cap a una nova manera de fer les coses, més flexible i vitalista.

Sense enganyar-nos, el millor de l'anime és l'argument: ni animació, ni banda sonora m'han cridat especialment l'atenció. Els personatges, la superació i viure el dia a dia sense preocupar-se massa són els aspectes a destacar més importants de Barakamon. 

Si encara no l'heu vista, us espera molt d'humor, un sensei passant-ho molt malament mentre no pot escriure res que li agradi, i molts bons moments. Amistat, superació i grans personatges serà el que us espera a un dels millors animes de la temporada d'estiu d'aquest 2014.

 

Veredicte

7,5/10

De les millors de la temporada, però no deixa de ser un slice of life entranyable que cerca fer riure i reflexionar sobre el valor de les petites coses, intentant viure acostant-se a la mentalitat simple i feliç dels nens. 

Gekkan Shoujo Nozaki-kun

Informació general

Títol original: Gekkan Shoujo Nozaki-kun

Autor: Izumi Tsubaki

Basat en: Manga

Gènere: Shojo. Slice of life, comèdia.

Estudi: Dogakobo

Capítols: 12

Any: 2014

Argument

La Chiyo Sakura, una preciosa noia d'institut, finalment es decideix a confessar els seus sentiments al noi que estima, el seu company de classe Nozaki. Però el Nozaki no entén la seva confessió i li regala un autògraf!

I és que aquest alt i misteriós noi és en realitat el Yumeno-sensei, el millor mangaka shojo manga del moment! La Chiyo, per acostar-se més a ell comença a ajudar-lo en la seva feina de mangaka mentre intenta la manera de fer una bona confessió.


 

Opinió personal

De tots els animes que m'he mirat aquest estiu, considero que és el que menys força ha tingut. Per què? Simplement perquè és una comèdia romàntica amb un fort slice of life i ja està, sense res més que afegir-li.

Això no vol dir que no sigui divertida a matar i que no riguis moltíssim amb el Nozaki i la Chiyo, però a part d'això no li pots treure res més a aquest anime, només riure. 

La part shoujo que ens esperem pel títol no existeix quasi, així que si el que espereu és una comèdia amb amor i un poc de riure, aquest anime no és el que esteu buscant. No està a l'alçada d'altres slice of life/comèdia de la temporada com ara Barakamon perquè, si ho comparem, a Gekkan Shoujo Nozaki-kun li falta alguna cosa.

Però tot i això, aquest anime té moltes coses bones. La primera, evidentment, és l'humor. Amb una protagonista molt bonica i, per sort, normal, se'ns van presentant situacions quotidianes completament esbojarrades protagonitzades pels companys d'Institut més bojos que es puguin imaginar.

I és que a aquest anime no hi ha cap personatge normal, excepte la Chiyo. El Nozaki, el nostre mangaka particular, té una manera molt peculiar de veure i de viure l'amor, sense tan sols entendre la proposició inicial de la Chiyo i intentant sempre posar-se en el lloc dels seus personatges de shoujo manga, però sense acabar d'arribar a entendre els sentiments dels que l'envolten.

D'altra banda, la resta de personatges segueixen pel mateix camí: el Mikorin està molt malament del cap i és molt contradictori: vol que totes les noies l'admirin i li vagin al darrere, però en realitat no li agrada ser el centre d'atenció i ho passa molt malament. 

La Kashima també m'ha agradat molt: una noia amb aspecte masculí que triomfa més entre les noies que els nois, és sense cap dubte el princep de l'anime. La Kashima està al club de teatre i es passa l'estona fent campana cosa que fa que el pobre Hori-senpai estigui tot el dia pendent d'ella. 

Entre aquests dos personatges veia un romanç molt bonic que, per desgràcia, no s'ha arribat a desenvolupar. De la mateixa manera entre el Wakamatsui la Seo-senpai, que hi ha un romanç que no acaba de fructificar. Per cert, la Seo Yuzuki és de les meves preferides!

A part dels personatges, l'opening també m'ha agradat moltíssim!! L'ending el trobo un poc repetitiu, però l'opening està molt ben triat, amb un ritme i una lletra més que adient. Per a mi, el millor de tota la temporada!

Veredicte 

6/10

Molt divertida però tot i ser una comèdia romàntica el romanç sol brillar per la seva absència. 

De totes maneres molt recomanable si el que vols fer és riure sense aturar i gaudir de personatges que estan molt malament del cap. 

Ao Haru Ride

Primer de tot, moltes gràcies a la Meina per recomanar-me que em mirés aquest anime! Sense la seva recomanació segurament no m'hauria cridat l'atenció i m'hauria perdut el millor anime de la temporada d'estiu! Moltes gràcies!!

Informació general

Títol original: Ao Haru Ride

Autor: Io Sakisaka

Basat en: Manga

Gènere: Shojo. Romàntic, slice of life.

Estudi: Production I.G.

Capítols:

Any: 2014

Argument

La Futaba Yoshioka és una noia tímida sense amics que a la secundària s'enamora del company de classe Tanaka Kou. Però quan tot just sembla que la seva relació amorosa comença, el Tanaka desapareix sense deixar cap rastre.

Tres anys després, la Futaba entra a l'escola preparatòria, on ha decidit canviar per guanyar-se l'acceptació de les noies que la rebutjaven per ser tímida i atreure els nois amb el seu caràcter gràcil. La Futaba es comporta d'una manera molt poc atractiva quan, de sobte, coneix un noi anomenat que Mabuchi Kou... resulta ser el seu antic amor! Però el Kou que es retroba ara no és el que ella recordava. Què farà la Futaba en retrobar-se amb ell?

Opinió personal

Contra tot pronòstic, m'ha encantat! No sóc massa de shojos, el tema amorós tan complicat no em sol cridar l'atenció, però la història del Kou enganxa moltíssim.

Què té Ao Haru Ride que m'hagi agradat tant? Moltíssimes coses! Primerament la qualitat de l'animació. Personalment m'encanten els colors d'aquest anime, les ombres, els paisatges... està tot animat d'una manera molt versemblant i el resultat és preciós.

A part dels aspectes visuals, la història evidentment és perfecta: un amor de joventut que es reprèn anys més tard, però on un dels dos ja no és la mateixa persona que abans. El Kou ha canviat molt, ja no es porta de la mateixa manera amb els seus amics, és esquiu i sembla que ha perdut les ganes de tot. Meravellós com ens van deixant anar els secrets a poc a poc i anem descobrint el canvi del Kou, ens anem endinsant dins la seva personalitat i passat i, a la fi, coneixem tots els seus secrets.

Els personatges m'han encantat! A part del Kou, evidentment, la Futaba ja de per si es fa estimar moltíssim. Especialment em va agradar al principi, quan intentava canviar per poder tenir amigues. 

Sempre als shojos m'acostuma a agradar molt el tema de l'amistat, i a Ao Haru Ride no ha estat una excepció. La Futaba canvia per poder agradar la resta de la gent, adquirint una pose barroera i vulgar, però en el fons ella no és així. 

Gràcies al Kou se n'adonarà que s'ha equivocat de camí i començarà a fer noves amistats, com la Yuuri. Simplement, un personatge adorable! M'agrada molt la Yuuri, però siguem sincers: el triangle amorós que ocasiona és bastant poc creïble. 

Passant a la Murao, és més discreta i quasi no sabem res d'ella, però tot i així li tinc molta curiositat al personatge! A veure com acabarà la seva història amb el Tanaka-sensei. I el Kominato! 

Doncs a mi el Kominato m'encanta, podria dir que és dels meus preferits! He llegit molta gent a qui no li ha caigut bé el personatge però a mi m'agrada moltíssim: despistat, xerraire, però molt bon amic i preocupat per la gent que estima. No li diu massa la Murao, però espero que tot li vagi molt bé! 

Però, tot i que m'ha encantat l'anime, reconec que l'opening m'ha desagradat completament! La música no està malament, però el fons de color rosa, pinta-ungles, gatets, estrelletes i ossets de peluix no m'acaben de convèncer, per molt shojo que sigui.

Veredicte

8/10

M'ha sorprès que m'hagi agradant tant! Per a mi la gran sorpresa de la temporada, amb uns personatges que es fan estimar moltíssim i amb una trama molt ben desenvolupada que t'enganxa moltíssim!! Esperant una segona temporada!! 

Hakuouki Jurenka

Informació general

Títol original: Hakuouki Jurenka

Autor: Kaori Akatsuki

Gènere: Shojo, romàntic, acció, històric/samurai.

Capítols: 7

Any: 2008

Argument

Hakuouki Jurenka ens presenta en manga els diferents finals alternatius del videojoc otome de Hakuouki del qual després es faria l'anime Hakuouki Shinsengumi Kitan intentant aglutinar totes les diferents vies de personatges. 

En aquest manga se'ns presenta a la protagonista, la Chizuru Yukimura que emprèn un llarg viatge per retrobar-se amb el seu pare però acaba vivint als quarters del Shinsengumi, la força policial del Shogunat. 

Al mig de la guerra, la protagonista anirà coneixent els diferents guerres dels llops de Mibu: el Toshizo Hijitaka, Souji Okita, Saito Hajime o Heisuke Todo.

La Chizuru viurà envoltada de guerrers! Quin d'ells triarà per què la protegeixi per sempre?

Trobareu la major part dels capítols traduïts al castellà aquí. La resta estan a submanga o bé en anglès ;D

Opinió personal

Sent tan fan com sóc de la saga Hakuouki no entenc com no m'havia llegit el manga fins ara! 

Realment tot el que surt al manga ho he vist a l'anime, però de totes maneres m'encanta! I també dir que trobar-ho traduït no ha estat precisament fàcil. M'he anat llegint capítols a una pàgina, uns altres a una altra i, finalment, els que no trobava traduïts els he anat a cercar en anglès!

En general m'ha agradat molt com el manga exposa els diferents "finals" depenent de quin noi li faci més gràcia a la noia que juga al joc otome. Sí, perquè no ens hem d'oblidar que Hakuouki forma part d'un joc de noies on has de triar amb quin dels nois et quedes. 

M'ha agradat especialment perquè, sense saber-ho, m'he adonat que l'anime agafen un poc de cada via i ho ajunten, tot i que com ja sabreu al final es decanten per cert tinent dimoni... També he trobat molt interessant que intenta profunditzar molt més en la psicologia de cada personatge i, especialment, pels sentiments que la Chizuru té cap a ells.

Especialment m'ha cridat l'atenció els capítols dedicats al Heisuke i, evidentment al meu preferit, l'Okita. Els del Heisuke he trobat que estaven molt ben tractats a diferència de l'anime on ens canvien un poc la història. 

D'altra banda, al manga el Heisuke sembla molt més madur i, en general, el personatge m'ha agradat més al manga.

A més, el dibuix m'ha encantat! Els personatges estan molt ben dibuixats, amb molts detalls i tot és molt fluid: l'acció passa ràpid i és molt fàcil de llegir i d'entendre. 

Gràcies al manga podem conèixer els pensaments de la Chizuru d'una manera molt més poètica que a l'anime, els seus sentiments sobre cada membre del Shinsengumi.

De totes maneres, dir que m'estranya que de moment només hagi trobat 7 capítols, d'entre ells cap dedicat al Kazama. 

Teòricament la sèrie havia de tenir 12 capítols, però m'ha estat completament impossible trobar-los traduïts ni tan sols a l'anglès.

Veredicte 

7/10

Una altra manera de rellegir la mateixa història des de diferents punts de vista, amb un estil de dibuix senzill, ràpid i molt bonic. 

Hellsing Ultimate

Informació general

Títol original: Hellsing Ultimate

Autor: Kota Hinaro

Basat en: Manga

Gènere: Seinen. Gore, Acció i Supernatural.

Estudi: Satelight, Madhouse i Graphinica, Kelmadick.

Capítols: 10 de 45 minuts

Any: 2006-2012

Argument

La història se centra entorn a l'organització anomenada Hellsing que té com a objectiu protegir Anglaterra de totes les amenaces sobrenaturals, especialment dels vampirs. La seva líder, Integra Dairbrook Wingates Hellsing dirigeix aquesta organització, sent la master dels vampirs Walter C. Dornez i Alucard, el vampir més temut i poderós. 

L'anime comença quan la jove policia Seras Victoria es converteix en un vampir quan l'Alucard la mossega i, per tant, també passa a estar sota les ordres de Sir Integra. 

Però Hellsing i especialment el vampir Alucard tenen molts enemics que no els posaran les coses fàcils, començant per la fracció Iscariote del Vaticà o els Millenium, antics nazis al servei del Reich que començaran una gran guerra en la qual es veuran involucrades totes les organitzacions.

Opinió personal

Primerament i abans de res, aclarir que m'he mirat primerament Hellsing Ultimate saltant-me completament l'anime Hellsing ja que no és fidel al manga. Per aquest motiu més tard estrenaren aquests OVAS que són talment la història pensada i dibuixada per l'autor, així que directament m'he estalviat perdre el temps amb relleno.

Per començar, aquest anime se m'ha fet molt llarg. No per l'argument, sinó simplement perquè no estic del tot acostumada al ritme de 45 minuts per capítol i això ha fet que la meitat final del capítol se'm fes sempre costa amunt. 

Però tot això és realment anecdòtic perquè he de dir que tots els personatges m'han encantat! Absolutament tots tenen alguna cosa que t'enganxa i vols saber més i més sobre ells! Més sobre la vida de la Integra, més sobre la jove Seras Victoria i, evidentment, no pots estar-te sense voler saber més de l'Alucard.

Sense cap dubte, quan l'Alucard no surt en pantalla, per a mi la història perd molt. Ell tot sol fa que Hellsing sigui un gran anime i molt sovint tenia la sensació que si no fos per la grandesa d'aquest personatge potser no hauria acabat aquest OVA.

Els primers capítols em varen encantar! La història dels vampirs, la guerra, la sang, la Integra, els Iscariote, els Millenium... la trama em va enganxar completament i no em podia desferrar de la pantalla! Però això només va durar mig anime. Una vegada que la guerra comença l'argument se'n va completament a norris i comença la violència gratuïta i la sang a dojo.

No és que em desagradi, de fet, si vaig decidir veure Hellsing ja sabia que em trobaria escenes desagradables i molt sanguinoses. Aquest aspecte de la història el tenia molt assumit, el que no m'ha agradat ha estat quan l'argument ha passat a un segon pla per regalar-nos sang i violència de manera gratuïta, especialment als darrers capítols. Aviso que no és apte per a sensibles.

Si un personatge, sigui del bàndol que sigui, ha de morir, m'agrada que hi hagi una bona història a darrere i a Hellsing he trobat que aquest detall no el tenien tant en compte com a mi m'hauria agradat. 

Veredicte 

7/10

El ritme és molt ràpid i enganxa molt, amb moltíssimes esquitxades de sang i personatges molt diferents i carismàtics.  

Només per veure l'Alucard val la pena deixar-se endur pels rius de sang que ens ofereix Hellsing Ultimate!