Gugure! Kokkuri-san

Informació general

Títol original: Gugure! Kokkuri-san

Autor: Midori Endo

Basat en: Manga

Gènere: Shonen. Comèdia, sobrenatural.

Estudi: TMS Entertainment

Capítols: 12

Any: 2012

Argument

La Kohina Ichimatsu és una noia de primària inexpressiva que viu tota sola i que s'autoproclama com una nina mentre s'alimenta únicament de fideus instantanis. Un dia, la Kohina juga tota sola al joc del Kokkuri-san quan invoca aquest dimoni guineu. 

El Kokkuri-san, lluny de semblar malèvol, es converteix en el tutor de la Kohina, cosa que va propiciant que tot d'esperits diversos apareguin a la vida de la nena, d'entre els quals destaquen l'Inugami que acaba completament enamorat d'ella i el Shigaraki, un company de feina del Kokkuri-san que només pensa en dones, sake i fer el gandul.

Opinió personal

Vaig començar aquest anime segura que seria d'aquests que em veuria el primer capítol i després ho deixaria estar. Quina sorpresa que vaig tenir quan perquè m'havia cridat l'atenció els dissenys dels personatges, però estava el primer capítol simplement em va... encantar!! Vaig decidir donar-li una oportunitat i, contra tot pronòstic, s'ha convertit en el meu anime preferit de la temporada de tardor de 2014!

Com explicar tot el que Gugure! Kokkuri-san ens ofereix? Per començar és un anime de comèdia pura. Tot, absolutament tot el que passa és molt divertit, amb un humor que va des del més senzill fins al més elaborat i amb un argument ben muntat i planejat. No és el típic humor estúpid, sinó que hi ha un argument al darrere i es juga moltíssim amb els caràcters dels diferents personatges, duent a l'extrem els seus defectes o obsessions.

I això és possible perquè els personatges estan molt ben delimitats i, en si, són clixés que acompleixen el seu paper: el Kokkuri-san és massa sobreprotector, histèric i un fanàtic de les feines de la casa, la Kohina està obsessionada amb els fideus instantanis, l'Inugami-san només viu per la Kohina i el Shigaraki per les noietes i pel sake. 

Aquests quatre personatges tan dispars convivint sota el mateix sostre ens proporciona diversió assegurada i les situacions més estrambòtiques que us pugueu imaginar, sempre jugant amb elements sobrenaturals típics de la cultura japonesa. 

Al voltant d'aquests estranys éssers sobrenaturals trobem extraterrestres com el Yamamoto-kun, el company de classe de la Kohina, la Tama, una obsessionada amb les nines o el Tengu, el famós ayakashi japonès obsessionat amb els nens petits, tots ells sermonejats sovint pel Kokkuri-san.

Els capítols són bastant diferents entre si, però tots tenen el seu punt que fan que no puguis aturar de riure, sigui quina sigui la situació que se't presenta. Des d'històries d'amor del passat, canvis de sexe, problemes de pèrdua de cabells, bulling... Situacions molt dispars tractades amb molt d'humor i que de ben segur et faran riure una bona estona. Fins i tot continuarà sent divertit la segona vegada que els vegis!

D'altra banda l'animació m'ha agradat molt! A primera vista, al primer capítol em va xocar molt l'estètica de la Kohina; no m'acabava de fer que la seva estètica tingués tan poc a veure amb la tradicional dels animes, amb aquests ulls tan estranys, però de seguida em vaig acostumar. Els colors, la claretat, els paisatges... en general és un anime molt ben fet per tractar-se simplement d'una comèdia, amb els personatges molt cuidats, sense oblidar-se'n mai de cap detall per petit que sigui. 

El mateix podria dir de la banda sonora: perfectíssima! En general m'ha encantat i puc dir el mateix que he dit per l'animació: m'ha sorprès que per un simple anime de comèdia s'hagin currat tant la banda sonora. A més, l'opening i l'ending també són genials i cantats pels seiyuus de l'anime! L'opening a més de ser molt mogut és molt divertit i s'enganxa molt, així que quasi sense adonar-se'n el "kemo kemo kemo, kemo kemoke" ja s'ha fet un lloc al teu cap.

Digne de menció és també la feina dels seiyuus! La Ryo Hirohashi que posa la veu a la Kohina fa una feina excel·lent amb aquest to robòtic tan encertat! El Shigaraki a qui posa veu el Joji Nakata també és absolutament perfecte: aquest to de veu despreocupat, cascat i deixat és l'ideal pel personatge. Però qui realment es duu el major premi és el Daisuke Ono que fa un Kokkuri-san clavat i que no s'assembla a cap dels altres papers que aquest seiyuu hagi fet abans! Simplement, ho han bordat!

Per tots aquests motius, Gugure Kokkuri-san s'ha guanyat a consciència la medalla d'or dels animes d'aquesta tardor de 2014, per tots els moments bons i el torrent de riallades que m'ha provocat!

Veredicte 

9,5/10

Un dels millors animes que comèdia que he vist fins el moment, amb personatges que enamoren fàcilment i només amb una pega: no haver durat uns 12 episodis més! 

Psycho-Pass 2

Informació general

Títol original: Psycho-Pass 2

Gènere: Seinen. Cyberpunk, policíac i ciència ficció.

Estudi:  Tatsunoko Production

Capítols: 11

Any: 2014

Ressenya primera temporada

Argument

Després de vèncer el Shogo Makishima i amb la desaparició del Kogami Shinya trobem a l'Akane Tsunemori al front de la Primera Unitat de la Divisió de l'Oficina de Seguretat Pública i Investigació Criminal, juntament amb la nova inspectora, la novata Mika Shimotsuki. 

A més, dos nous executors han estat afegits a la plantilla: el tímid Sho Hinakawa i el Sakuya Togane, la persona que ha aconseguit el major índex de criminalitat de la història. D'altra banda, l'antic inspector Nobuchika Ginoza s'ha unit a l'Akane com a executor.

Dins d'aquest context una nova amenaça sorgeix pel Sistema Sybil: l'aparició del Kirito Kamui, un noi que no pot ser jutjat pel sistema i en qui molta gent confia per mantenir-se "net". Quin serà l'objectiu del Kirito?

Opinió personal

Més Psycho-Pass, una segona temporada que duia esperant des que vaig acabar l'anterior! No havia posat massa expectatives perquè, generalment, les segones temporades no solen ser res de l'altre món, però he de confessar que Psycho-Pass 2, sense arribar a encantar-me, m'ha deixat satisfeta. 

La història en si he trobat que era original, amb un nou antagonista ben plantejat que representa una amenaça pel Sistema Sybil: tot el que és el Kirito, el que pretén fer, com executa els seus plans i la xarxa de persones que li donen suport, fent que moltes vegades et plantegis si realment el Kirito és l'antagonista de la història o és el Sistema Sybil el culpable de tot. 

Evidentment, sent un anime amb menys capítols, l'argument no està tan elaborat com a la primera temporada -sense que això vulgui dir que sigui pas dolent! simplement menys treballat-i el desenllaç arriba molt ràpid. Quasi tota la resolució de la història té lloc al darrer capítol, d'una manera molt ràpida i precipitada. 

Just per això, l'anime hauria estat molt millor si hagués tingut molts més capítols i s'hagués pogut aprofundir més en els personatges nous d'aquesta temporada, especialment el nou executor, el Sho Hinakawa del qual no sabem quasi res. Personalment no m'acaba d'agradar que posin personatges nous per després deixar-los a un segon pla i no explicar-nos ni d'on ha sortit, ni com ha arribat fins allà ni res, perquè a mi m'interessava saber com un noi tímid i com el Sho ha arribat a executor.

D'altra banda, el Sakuya Togane m'ha agradat bastant. Tot i ser un personatge molt fosc, la seva història està molt ben pensada i plantejada, de manera que et vas adonant de com és poc a poc, Al igual que passa amb el Kamui, amb el Togane és a l'inrevès: et vas demanant si realment és apte per ser executor fins que realment te n'adones de la veritat.

Seguint amb la mateixa línia i comparant-lo amb la temporada anterior, he trobat molt a faltar el factor de la intriga. Recordo que a la temporada passada quan acabava un episodi no podia esperar a veure'n un altre i sempre em quedava amb moltíssimes ganes de saber-ne més. En canvi, això no m'ha passat a aquesta temporada tret dels darrers episodis on el desenllaç s'ha precipitat.

D'altra banda, la segona temporada m'ha semblat excessivament centrada en el gore, no com l'anterior. A Psycho-Pass 2 he tingut moltes vegades la sensació que qualsevol cosa era un pretext per fer explotar les persones i fer bassiots de sang gratuïts, potser fins i tot recreant-s'hi en moltíssimes ocasions. 

Tot i això pel meu gust ha tingut tot el que esperava: molta acció, personatges ben plantejats i temes molt interessants que m'han fet reflexionar més enllà que si hagués estat un simple anime policíac de tirs i sang: el sistema de la societat, allò que no es pot jutjar, qui jutja als jutges, els factors morals que això comporta, seguir la llei o seguir la teva consciència... 

Pel que fa a la banda sonora, personalment l'ending l'he trobat sublim, contràriament a l'opening que no l'he acabat d'agafar el gust.

Veredicte 

7/10

 Hauria estat interessant poder-lo allargar un poc i conèixer més sobre alguns personatges nous. En general una segona temporada que fa justícia però massa centrada en el gore gratuït i amb un desenllaç massa precipitat.

xxxHolic

A poc d'acabar l'any us presento un anime peculiar, que o agrada molt o no agrada gens. xxxHolic és capaç de crear aquests sentiments contradictoris i és que les CLAMP o les odies o t'apassiones. A continuació podreu saber un poquet més d'aquest anime únic en la seva espècie!

Informació general

Títol original: XXX ホリック XXX Horikku

Autor: CLAMP

Basat en: Manga

Gènere: Seinen. Sobrenatural, slice of life i comèdia.

Estudi: Production I.G.

Capítols: 24

Any: 2006

Argument

El protagonista de la sèrie és el Kimihiro Watanuki, un estudiant d'institut que contínuament és assetjat per monstres, fantasmes i esperits que se senten atrets cap a ell. Tot canvia quan un dia entra en una botiga on es concedeixen desitjos i coneix l'excèntrica Yūko Ichihara.

La Yuko concedeix un desig al Watanuki, la possibilitat de deixar de veure els esperits i criatures estranyes, però a canvi el noi haurà de treballar a la tenda per a ella fins saldar el deute.

Aviat, altres personatges es veuran involucrats a la vida d'en Watanuki, incloent el seu gran amor, la Himawari Kunogi, i el seu "rival", el Shizuka Dōumeki, un noi amb un gran poder que repeleix els esperits.

Opinió personal

xxxHolic et pot agradar molt o no et pot agradar gens. A mi, personalment, m'ha agradat molt. Amb les CLAMP sempre passen aquesta mena de coses: o t'apassiona o no t'agrada gens. Per exemple, a mi Chobits em va avorrir moltíssim, en canvi, xxxHolic m'ha encantat.

Punts a favor

• La fantasia i el folklore japonès és el plat fort d'aquest anime. Nurarihyon no Mago em va agradar molt però pel que fa als animes sobre esperits xxxHolic està molt millor tractat. Tot això sumat a l'estètica tan fina i elegant de la Yuko que desprèn molt de misteri.

• L'humor és una constant a l'anime, tot i que acostuma a ser bastant repetitiu. Les situacions es repeteixen sovint: el Watanuki vol estar a soles amb la Himawari i de sobte apareix el Doumeki, provocant la histèria del protagonista. Tot i això, és impossible no riure.

• A primera vista no ho sembla, però xxxHolic és un anime molt madur en alguns sentits, tant que arriba a tractar alguns temes que et fan reflexionar: la negativitat d'un mateix i com els altres et poden afectar, els vicis, les mentides, els remordiments... 

• L'ost. Ho reconec, el que més m'ha enamorat de xxxHolic ha estat la seva música! La banda sonora és fascinant i dic això sense tenir en compte la passada d'opening que té! Personalment un dels millors openings que ha escoltat mai! 

Punts en contra

• No passa res. És l'slice of life dut a l'extrem. Si estàs cercant girs d'argument o que et tingui molt enganxat, xxxHolic no és el teu anime. Es tracta d'una aquestes sèries que s'han de mirar lentament, un dia un capítol i un dia un altre perquè tots són bastant iguals. Bàsicament l'argument no avança i tot es redueix als diferents esperits que el Watanuki es va trobant. Els capítols es poden veure desordenats perquè l'argument no segueix cap fil conductor i els capítols són independents l'un de l'altre.

• El dibuix deixa molt a desitjar i, en general, els personatges estan completament desproporcionats. Sobta moltíssim la magnitud dels braços i dels colls dels personatges quan comences l'anime. Si ets quisquillós amb el dibuix no t'agradarà.  

Veredicte 

8/10

 Una obra mestra per a ments obertes. 

Durarara!!

Informació general

Títol original: デュラララ!!, Dyurarara!!

Autor: Ryohgo Narita

Basat en: Novel·la i manga

Gènere: Shonen. Acció, aventura, fantasia/sobrenatural, slice of life, romàntic.

Estudi: Brain's Base

Capítols: 24

Any: 2010

Argument

El Mikado Ryūgamine, un noi tímid i poc xerraire arriba des del seu poble a viure a la ciutat d'Ikebukuro, on es troba amb el seu amic de la infància, el Masaomi Kida.

Però Ikebukuro no és una ciutat pacífica i els seus habitants són molt peculiars: des d'un cambrer massa violent, una banda anomenada Dollars i la famosa motorista sense cap. 

Tot aquests personatges dispars conviuen amb les bandes de color: els mocadors grocs, els quadres blaus... tot un caramull de bandes en les quals els únics sense color són els Dollars. La història es centra en els habitants d'aquesta ciutat i com les seves vides es van entrellaçant en determinats moments. 

Opinió personal

No sabia què m'havia d'esperar de Durarara. Llegint d'entrada l'argument no em va dir massa ni em cridava especialment l'atenció, però tenia tanta fama i tothom em deia que era tan bona que vaig decidir donar-li una oportunitat. I vaig fer bé!

Durarara m'ha agradat molt, no pel que narra en si, sinó per com està contada la història. Per a mi la clau no ha estat l'argument en si mateix, sinó com l'argument es va desenvolupant de la manera més natural possible i amb moltíssima intriga: la vida dels personatges es va entrellaçant entre ells, les accions que fa un repercuteixen en els altres, tot contat d'una manera sublim i molt interessant. 

És una història de personatges on es reflecteixen molts àmbits: el seu passat que els persegueix, els seus misteris, els dubtes, preocupacions... tot en un mateix entorn: la ciutat d'Ikebukuro que a la vegada es converteix en escenari i personatge. 

L'acció va avançant presentant-nos diferents misteris que envolten la trama: el cap de la Celty, els mocadors grocs, els Dollars, la misteriosa assassina Saika... casos que a la fi convergeixen, tot i deixar molts temes oberts esperant per la segona temporada que s'estrenarà aquest pròxim gener. 

En general l'anime tracta molts els temes més enllà de l'slice of life: des de l'amistat, el remordiment, la solitud, la inseguretat, l'amor, la violència i un tema que m'ha agradat molt: el de conèixer gent per internet i sentir-te plenament integrat en un grup de gent que no hauries pogut conèixer d'una altra manera. Tot això de mà d'uns personatges que valen moltíssim la pena!

Tot plegat amb una animació molt bona, molt millor que el seu predecessor Baccano! (anime amb el que fan moltes referències), amb uns colors molt brillants i vistosos, creant una estètica molt característica d'aquest anime. 

La banda sonora espectacular, així com els openings i els endings, tots molt ben triats i amb molt de ritme.

En general m'ha agradat molt, ha estat una grata sorpresa ja que no sabia exactament què esperar de Durarara! És un d'aquests animes que, si ho expliques sembla que no és gran cosa, però si el mires veuràs que realment val la pena.

Veredicte 

8/10

Millor comenceu l'anime sense saber exactament de què va i haureu triomfat! Deixeu que Durarara us absorbeixi poc a poc i no podreu aturar de veure-la!