Samurai Champloo

Some days, some nights, some live, some die in the way of the Samurai, some fight, some bleed, sun up to sun down, the sons of the battlecry.

Informació general

Títol original: サムライチャンプルー (Samurai Chanpurū)

Literalment "Barreja de samurai"

Autor: Shinichiro Watanabe

Gènere: Seinen. Acció, aventura, històric/samurai.

Estudi: Manglobe

Capítols: 26

Any: 2004
En català a Animelliure pujat per Taketokun

Argument

La Fuu viu una vida tranquil·la treballant a una casa de te que, de sobte, és destrossada per dos guerrers molt violents en una batalla ferotge: el destre samurai Jin i el bandit sense escrúpols Mugen. Els dos són apresats pel seu crim i condemnats a mort, però abans són rescatats per la noia amb una condició: si els salva de la mort l'hauran d'acompanyar en un viatge per tot Japó a cercar el samurai que fa olor de gira-sol. 

D'aquesta manera els tres personatges comencen el seu viatge passant per ciutats com Edo i arribar a Nagasaki per trobar aquest samurai tan característic i acomplir la venjança que cerca la Fuu. Així comença l'aventura dels tres desconeguts que ens narra Samurai Champloo. 

Opinió personal

Samurai Champloo no és pròpiament una història sobre samurais. És, principalment, un anime que se'ns presenta anacrònic, que juga amb la barreja d'estils tradicional i contemporani i és en aquests contrasts on hi ha la màgia d'aquest anime.

D'una banda tenim dos personatges ben diferents, el Jin, prototip d'un samurai i, per altra banda, la figura oposada: el Mugen, tot un bandit perillós que viu amb desdeny per tot i que no es regeix per cap norma. El primer representa el tradicional i el segon la modernitat de l'època en que va ser fet l'anime, amb el seu aspecte deixat que ens recorda a l'estil de les tribus urbanes properes al hip-hop.

Viatjant amb ells trobem la figura mediadora, la Fuu que impedeix que els dos protagonistes masculins es matin fins que no acabin el seu viatge. Amb aquests tres personatges tan diferents s'emprèn el periple en el qual viuran diferents aventures: des de les més tradicionals com les batalles entre samurais, els conflictes de poder o la intolerància pels estrangers fins les de caire més modern, com partits de beisbol, graffits, plantacions de marihuana o zombies.


Amb la música passa el mateix: trobem capítols marcats pel ritme del rap i del hip-hop amb d'altres on predomina l'enka. Impossible deixar de mencionar l'opening tan característic, que al principi no m'agradava massa i, sobretot, l'ending Shiki no uta (cançó de les estacions), una suau melodia amb una veu perfecta i harmoniosa interpretada per una fantàstica Minmi, que ha passat a ser un dels meus preferits.

Passant a analitzar altres aspectes, Samurai Champloo és un seinen on se'ns tracten temes adults com el sexe, el contraban, el fanatisme religiós o la violència gratuïta que apareixen a mesura que el viatge avança, un viatge amb ritme irregular. El ritme de l'anime fa alts i baixos: a estones és molt èpic i d'altres l'argument es torna fluix amb capítols insubstancials però s'harmonitza molt bé gràcies als personatges. Dubtava molt sobre com seria el desenllaç veient el ritme irregular dels capítols però he de reconèixer que el final m'ha deixat satisfeta amb la història.

Pel que fa als personatges, són completament contraris però alhora complementaris. M'hauria agradat veure més flashbacks: la majoria arriben als tres darrers capítols, cosa que fa que el Jin estigui envoltat per una aura de misteri durant tot l'anime però també contribueix a quedar-te amb ganes de més i veure més del seu passat.  

Veredicte

7,5/10

Fins el darrer capítol no he estat capaç de posar-li una nota a Samurai Champloo, però reconec que al final m'ha acabat agradant molt! Als primers capítols no em convencia gens perquè és un anime molt diferent als de samurais als quals estic acostumada però, amb el temps, em vaig adonar que la grandesa de Samurai Champloo resideix en els seus contrasts.

Aprenent a gaudir de la diferència de caràcters entre el Mugen i el Jin i amb la fusió del tradicional i el modern he pogut passar-m'ho d'allò més bé amb aquest anime, deixant-me endur pels moments àlgids que conduïen fins a un desenllaç ben plantejat.