Naruto: Road to Ninja

Com a fan incondicional del Minato i la Kushina no m'he pogut estar més de mirar-me aquesta pel·lícula. A continuació les meves impressions generals!

Informació general


Títol original: Rōdo tu Ninja: Naruto da Mūbī
Autor: Masashi Kishimoto
Gènere: Shonen. Acció, aventures, històric/ninja,
Estudi: Pierrot
Any: 2012 al Japó, 2014 a la resta del món.






Argument



El Naruto Uzumaki amb els seus amics aconsegueixen fer fugir als desapareguts Akatsuki, cosa que provoca l'enorgulliment de tots els pares.

El Naruto, orfre de pare i mare, se sent tot sol i deprimit, contràriament a la seva amiga Sakura, qui està ja cansada de les contínues burles i renyades de la seva mare.

Aleshores el Madara Uchiha apareix a Konoha i fent servir un poderós jutsu tanca la Sakura i el Naruto en un món paral·lel en el qual les personalitats de tots els seus amics han canviat dràsticament.

Què farem en veure una Hinata molt llençada, un Shikamaru no gaire intel·ligent o una Ino tímida?






Opinió personal

Feia molt de temps que volia veure aquesta pel·lícula, però el fet de voler-la veure acompanyada ha fet que m'hagi demorat més del que m'hauria agradat. De totes maneres, com a fans del Minato i la Kushina no podíem esperar eternament! 

Road to Ninja m'ha despertat sentiments molt contradictoris. Per una banda m'ha agradat molt, l'he trobat entretinguda i per l'altra m'ha avorrit molt. Si l'hagués de resumir en una paraula, per a mi ha estat fanservice. I ja està. 

Ho sabia abans de veure-la, però m'esperava alguna cosa diferent. Amb això no vol dir que no m'hagi agradat. M'ho vaig passar d'allò més bé amb aquest canvi de personalitats, però no és més que això.

Es tracta d'una pel·lícula amb una animació descuidada i sense massa miraments (com sempre a Pierrot, que en una escena dibuixen les mans de la Tsunade com si fossin de porc) i amb un argument que tampoc diu res de l'altre món. Sí, ens encanta veure la Hinata més llençadeta però... no esperaríeu alguna cosa més?

Jo m'esperava un argument un poc millor al darrere, però és ben simple: el Madara fa un jutsu, canvia el món i les personalitats, el derrotem després d'una lluita llarguíssima i tot torna a ser com abans. Fins i tot la lluita em va semblar avorrida i predictible


Altre aspecte que no em va agradar varen ser els flashbacks reciclats de l'anime. Sota el meu punt de vista eren completament innecessaris.

 Sense cap dubte, el que em va agradar més (i que per a mi va salvar la pel·lícula) varen ser els moments familiars del Naruto amb els seus pares. La tendresa de la Kushina em va tocar la fibra sensible unes quantes vegades.




Veredicte 

6/10

 Molt emotiva i amb un toc diferent, però res que no haguem vist anteriorment.

Naruto [Manga]

Ja s'ha acabat Naruto i ara tothom va com a boig intentant pair el final. Personalment ja em va bé que s'hagi acabat, perquè haver intentat allargar més aquesta història hauria estat un greu error. A continuació les meves valoracions. 

Per cert, el Saló del Manga una passada. No escriuré valoracions perquè simplement vaig estar amb els meus amics, parlàrem de les nostres coses i vàrem fer el millor grupal de Bleach de la història del Saló del Manga, foti a qui foti. Això no es podrà superar amb cap intent d'imitació plena mals rollos! ;D Ara Naruto.

Informació general

Títol original: Naruto
Autor: Masashi Kishimoto
Gènere: Shonen. Acció, aventures, fantasia, històric/ninja, drama.
Editorial: Shueisha
Capítols: 690
Any: 1999-2014
Traducció en català per Planeta.


Argument


Dotze anys abans dels fets en què se centre la història, el Kyubi (el dimoni de les nous cues) ataca Konoha, el poder d'aquest dimoni és tan gran que per poder-lo aturar el mateix Hokage donà la seva vida per segellar-lo en el cos d'un nen acabat de néixer i així salvar la vila, el Naruto Uzumaki.

Per ordre del 3r hokage, ningú pot parlar sobre aquell succés i la relació que hi ha entre en Naruto i el Kyubi, però tot i així la gent l'ignora i en certa manera el rebutgen com si ell fos el mateix Kyubi, provocant que la seva infància sigui molt trista i solitària sense amics ni familiars.

Tot i així la seva vida canvia quan aconsegueix graduar-se com a ninja. Posteriorment el Naruto entra a formar part del grup 7 amb companyia del Sasuke Uchiha i la Sakura Haruno com a companys i del Kakashi Hatake com al seu mestre. 

Els tres alumnes a mesura que van fent missions es fan fent més forts i van aprenent tècniques noves.





Opinió personal

Tinc una relació d'amor i odi amb aquest manga. Al principi no em feia massa ganes llegir-me'l, no em cridava massa l'atenció ni l'argument ni els dissenys, ni res. Però una amiga d'aquestes que em coneix i sap com convèncer-me em va dir que hi havia un científic boig -l'Orochimaru- que m'agradaria.

Per això em vaig decidir a llegir Naruto. I he de dir que, d'entrada, no em va agradar gaire. L'estil de dibuix no el vaig trobar massa clar i el protagonista era completament odiós, un nen malcriat, insuportable i que donava la nota. I a mi la gent que dóna la nota em cau fatal. 

Ara que el manga s'ha acabat i amb perspectiva puc dir que Naruto ha estat una gran història i que té tots els ingredients per triomfar. Tenim un món fantàstic, amb ninjas i tècniques secretes molt interessants, una vila amb una estructura de govern ben definida (i molt ben plantejada), tenim uns equips i uns mestres també molt característics. 

Els enemics també són molt característics i, en el meu cas, són els meus preferits. Des del fantàstic Orochimaru als Akatsuki i especialment la saga del Pain, de les millors de tot el manga. Pel que fa a la saga final, pel meu gust ho han intentat allargar massa, canviant massa sovint d'enemics i allargant-ho infinitament. No faré spoilers innecessaris, però els darrers capítols ja avorrien. 

Què és el que m'ha agradat menys de Naruto? L'excés de protagonisme del propi Naruto i, fins i tot, el trio protagonista. La Sakura no m'ha acabat de fer mai, encasellada al paper de nena tonta enamorada fins el darrer minut. I el rebuig que em produeix el Sasuke ja no té nom directament. No és que sigui un venjador, és que és idiota i punt. 

És una llàstima que la història no es centri molt més en personatges secundaris molt més interessants com, per exemple, el Shikamaru. Pel meu gust també les portades dels toms estan molt ben aconseguides, però serien molt millors si el Naruto no hagués d'aparèixer sempre. És cert que és el protagonista, però en moltes portades fa nosa. Fixem-nos en Bleach, per exemple, com l'autor dóna rellevància als secundaris i no intenta ficar a l'Ichigo sempre per tot.

La trama en si està molt ben plantejada, però he trobat a faltar l'emoció. Personalment la història em va atrapar més aviat poc i sempre he pensat que hi ha molt poca relació entre les sagues, que quan una acaba la següent no enllaça -no sempre- amb l'anterior. 

L'art de Naruto s'ha de tenir molt en compte. El dibuix millora una barbaritat des dels primers toms als darrers, d'una manera molt notòria i significativa fins aconseguir un estil acurat i detallista, tot i que no acaba de ser del tot clar a les batalles.

Pel que fa a l'edició en català, només puc dir-ne coses bones. En general la traducció és excel·lent, deixant en japonès el nom de les tècniques -que s'agraeix molt i dóna veracitat- i incloent un fantàstic apèndix al darrere amb la traducció i amb les explicacions pertinents. 

I de Planeta com a editorial un 10. Gràcies Planeta pel gran esforç d'haver-vos posat al dia amb Naruto i de treure a la vegada les versions en català i en castellà. A la fi algú entén que realment si vols triar l'idioma has de tenir les dues opcions amb les mateixes condicions. Enhorabona i gràcies!

Veredicte 

7/10 

En general Naruto és un bon manga, una història ben plantejada que us donarà molt en què pensar durant quasi 700 capítols.