Mirai Nikki

Avui tinc ganes de parlar-vos d'un anime que, tot i que és modern, ja és tot un clàssic. I és que tots els que esteu ficats dins aquest món segurament ja coneixereu la Yuno, la yandere més coneguda del món, amb la seva habilitat per matar i la seva obsessió malaltissa pel Yuki. Així doncs, avui us parlaré un poc de Mirai Nikki -diari del futur- i veurem els pros i els contres que presenta:

Argument

Mirai Nikki ens presenta l'Amano Yukiteru, un noi tímid i reservat que es passa la major part del temps escrivint en el seu diari al telèfon mòbil. 

Però el Yuki no és l'únic que té aquest costum i, un dia el Yuki és cridat pel Déu del temps i de l'espai, Deus ex Machina que li proposa a ell i onze persones més un joc de supervivència per convertir-se en el pròxim Déu del temps.

 

El joc és molt simple: només un dels dotze en pot quedar viu i tots tindran l'ajuda dels seus diaris del futur per trobar els altres. Cada diari del futur té un poder específic i el del Yuki és el poder de l'observació. Així, el joc comença i l'indefens Yuki tindrà l'inestimable ajuda de l'obsessiva Yuno Gasai per salvar-lo del perill i evitar el seu Dead End. 

Opinió personal

Punts a favor

• L'argument no em va desagradar i la idea dels diaris del futur és innovadora i original. A més, se'ns presenta tot l'argument amb un aura de misteri i incògnita: no sabem qui són els altres personatges que tenen un diari i hi ha la tensió constant perquè no saps quan els altres poden aparèixer i provar de matar l'indefens protagonista. De la mateixa manera, al voltant del personatge de la Yuno també de cada vegada hi ha més i més misteris, cosa que afegeix tensió a la trama. 
  
• Els personatges estan més o menys ben definits. N'hi ha de molt dolents, com el Yuki, que tot i ser el protagonista és incapaç de fer res. D'altra banda però en tenim de genials, especialment la meva preferida, l'Uryu Minene. 
• M'agraden força els elements fantàstics que ens presenta l'anime: els déus, els poders psíquics, viatges al temps, els diaris del futur, etc. De la mateixa manera, destacar que em crida força l'atenció que es conjugi gore, mort i amor/obsessió i els temes psicològics. Així, al costat de les destrals plenes de sang tenim una Yuno innocent que somnia en vestir-se de novia i, especialment, l'Uryu i el seu romanç amb el seu captor.
• Em va agradar que el final no és predictible i té un gir inesperat que no se m'hauria ocorregut
  de cap manera. Però, tot i així, també s'ha de dir que per la meitat de l'anime el ritme decau i fins que no arriba al final costa reenganxar-se.

Punts en contra

• El protagonista ploraner i inútil. Simplement, el Yuki és odiós. 
• Per ventura el que menys m'agrada és la bogeria desmesurada que ha suscitat després i que s'hagi elevat aquest anime a una categoria que no li pertoca.

Veredicte

7/10

Bon argument, bons personatges, molta acció i intriga, però un protagonista que es mereix l'odi que se li professa.

Anime en català

He pensat que no seria pas mala idea fer un post específic per les ressenyes dels animes que es poden veure en català.

Si voleu saber on es poden descarregar, a cada ressenya trobareu un enllaç específic per descarregar-vos els capítols. Us deixo anime doblat en català i fansubs en català. 

Anime en català

• Bleach

• Death Note  

• Fruits Basket

• Fushigi Yugi 

• Kare Kano

• Neon Genesis Evangelion

• Samurai Champloo

Fansubs en català

• Bleach: Seireitei no Fansub.

Fushigi Yugi

Com ja sabreu sóc una gran admiradora dels animes que ja tenen bastants anys i sovint els prefereixo als animes més moderns. Per tant, avui us porto un dels animes de la meva infantesa, Fushigi Yugi, el joc misteriós.

Per veure Fushigi Yugi en català visita: http://forum3.animelliure.net/viewtopic.php?t=15442

Argument

La Miaka Yuki és una noia de 15 anys golafre i bleda que es prepara pels exàmens d'ingrés a l'Institut. La protagonista, sense ser massa intel·ligent, està intentant entrar a un institut d'elit per fer feliç la seva mare, esforçant-s'hi molt cada dia per pujar les seves notes. Un dia la Miaka va amb la seva millor amiga, la Yui Hongo a la biblioteca nacional on la noia és sorpresa per un enorme fènix vermell que la guia fins a una sala plena de llibres prohibits, d'entre ells "Els Quatre Déus del Cel i la Terra". 

La Miaka i la Yui entren a un món misteriós guiades pel fènix, apareixent als suburbis d'una gran ciutat on són atacades per uns traficants d'esclaus i salvades miraculosament per un noi amb el caràcter de "dimoni" al front. Ambdues tornen al món real, però la Miaka no pot deixar de pensar en el noi. 

A causa d'una brega amb la seva mare, la Miaka torna a la biblioteca per entrar de nou al llibre. Allà es torna a trobar amb el noi del caràcter de dimoni i amb l'emperador de l'Imperi qui li explica que ha arribat a aquell món per convertir-se en la Sacerdotessa de Suzaku i que si aconsegueix reunir les set estrelles de Suzaku -persones amb un caràcter escrit al cos- podrà fer realitat tots els seus desitjos, fent que aprovar l'examen fos possible.

Però la Miaka no és l'única elegida pels Déus per convertir-se en sacerdotessa. El país enemic de Kuto, protegits per Seiryu el déu de la guerra, tria com a sacerdotessa a la Yui, fent que aquestes dues amigues s'enfrontin per aconseguir el mateix abans que l'altra, convertint-se en enemigues. 

Opinió personal.

És un anime que em porta molts bons records de quan amb les meves amigues a l'Institut esperàvem ansiosament cada dia per veure el capítol al 3XL. Fushigi Yugi, tot i que és un anime que m'agrada molt, sóc conscient que té coses bones i també moltes dolentes, així que passaré amb l'anàlisi: 

Punts a favor

• L'argument és bastant original i l'aventura que se'ns presenta no us deixarà indiferent. 
• La gran quantitat de personatges és el que li dóna més gràcia a l'anime, bàsicament perquè tots ells estan molt ben definits i tenen un passat que se'ns va explicant a mesura que avança la història. Tots tenen un paper predefinit, però això no els fa menys autèntics. Els guardians de Suzaku són molt carismàtics, tenint tots el seu encant: el narcicisme de l'emperador, les ocurrències del Nuriko, la bogeria del Tasuki i també personatges seriosos amb passats tristos com el Chichiri o el Mitsukake. 
• D'altra banda, els guardians de Seiryu estan un poc més desdibuixats, però també tenent el seu encant: el manipulador ressentit del Nakago (bé, aquest justament no), l'amor de la Soi i el Suboshi, la bondat de l'Amiboshi, el fantàstic Tomo...  
  
• Una banda sonora molt treballada i acurada, d'aquestes que per molt de temps que hagi passat se't queden a la ment i no pots evitar somriure quan la recordes.
• Molt, molt d'humor. Si en una cosa és experta la Yuu Watase és en presentar-nos situacions còmiques que ens faran somriure vulguem o no vulguem. 
• Per a mi seria un inconvenient, però si sou molt romàntiques i busqueu un shojo amb una història d'amor impossible i desesperat Fushigi Yugi és el vostre anime. 
• El disseny dels personatges és una obra mestra

Punts en contra

• La Miaka és el major punt en contra perquè la pobra no pot ser més imbècil. Crec que és la protagonista femenina que menys m'agrada. Sovint em feia perdre els nervis amb la seva actitud de nena consentida i malcriada. La Yui tampoc es queda pas enrere: és molt egoista, volent venjar-se de la Miaka prenent-li el Tamahome, de qui s'enamora perdudament només en veure'l. A més, que no suporto les persones amb tan poca personalitat que es deixen manipular pels altres, en aquest cas pel Nakago. 

• La història té dues parts ben clares i quan acaba la segona baixa moltíssim, Però val molt, moltíssim la pena veure-la només per la primera temporada, des de l'inici fins el primer intent d'invocació de Suzaku. Després decau molt i arriben els moments tristos, però tot i així val la pena seguir-la. 

Veredicte

9/10

Reconec que com que és un anime de la meva infància li he inflat bastant la nota, però tot i així recomano molt que li doneu una oportunitat. 

  

Arata Kangatari

 

Abans que el 2013 acabés em vaig mirar en menys de dos dies un anime d'aquest mateix any titulat Arata Kangatari. Quan es va estrenar recordo el que vaig començar però el primer capítol no em va convèncer gens. Ara, l'altre dia vaig saber que l'autora era la Yuu Watase i vaig decidir donar-li una altra oportunitat. Si sóc sincera, em va cridar l'atenció pel fet que és un shonen i la Watase-san és una autora shojo molt consagrada. A veure com li haurà anat el canvi!

Aquí teniu les meves impressions!

Argument

Arata Kangatari ens presenta la història del jove estudiant de secundària Arata Hinohara qui pateix de bulling a l'Institut. L'Arata és un noi deprimit perquè és incapaç de fer amics de debò i no se sent capaç de confiar en ningú. El protagonista està realment desesperat, deprimit i turmentat.

D'altra banda, l'altre personatge principal és un altre Arata, un noi que viu en un món llunyà i exòtic i que s'ha de convertir en la nova Princesa.

Aquesta situació es dóna ja que la Princesa ha de ser canviada, però el clan de l'Arata no disposa de cap noia i acaben enviant l'Arata. Al mig de la cerimònia de traspàs de poder, l'antiga princesa és  assassinada pels seus guardians: els Sho.

L'Arata escapa i cerca refugi a un bosc misteriós on, aleshores, per mitjà d'una màgia desconeguda els dos Aratas de mons diferents canvien el seu lloc. L'Arata que està cercat per assassinat viu ara al món real i ha de fer front als matons de l'Institut, mentre que l'Arata Hinohara ha d'aconseguir escapar dels Sho que el persegueixen. L'Arata a aquest nou món es converteix també en un Sho quan l'espasa de la llum, la Hayagami Tsukuyo el tria i li dóna el seu poder. Ara, l'Arata com a Sho ha d'aconseguir derrotar-los o sotmetre els altres per retornar la pau a aquell món. 

Opinió personal

Punts a favor

• Com sempre amb la Yuu Watase, el disseny dels personatges és impressionant i conjugat perfectament amb els elements màgics de la història, cosa que el fa més versemblant.

• Presentació en plans superposats de dos mons diferents. A Arata Kangatari la Yuu Watase ens planteja una altra vegada una història molt semblant a Fushigi Yugi: personatge amb problemes de diferent tipus que cerca fugir del seu entorn i entra a un nou món. El guió és molt original i diferent, fresc i dinàmic tot i seguir un dels esquemes habituals de l'autora que una vegada més s'ha superat. 

•  Personalment sempre penso que un bon anime ha de tenir un opening i ending que estigui en consonància amb la temàtica de l'anime i que et faci entrar dins el seu món, cosa que Arata Kangatari acompleix perfectament.

 

Punts en contra

• De sobte se'ns presenta el final de l'anime, de manera molt precipitada i, per acabar-ho de fotre, infidel al manga. No he cercat el motiu pel qual una història tan ben plantejada i amb tants personatges que poden donar joc ha estat adaptada només amb 12 capítols. Potser seria més adient dir d'11 capítols perquè el 12 és inventat i ens expliquen fets que no tenen lloc al manga. 

• Molt poca atenció a l'Arata que va ser enviat al Japó i que ha d'enfrontar-se al bulling que patia l'altre Arata. Al manga, l'autora li presta molta més atenció a l'altre Arata, cosa que no s'ha reflectit a l'adaptació en anime on quasi no el veiem en pantalla.  

• Que no ens enganin, és un Shojo. No és pas dolent que sigui un shojo tot i estar classificat com a shonen però té una sèrie d'ingredients que fan que, de ben segur, aquest anime arribarà més a les noies que als nois: un romanç molt marcat des del principi i el disseny dels personatges és encara molt típic de shojo i a més, conserva clarament  l'estil Bishonen, a personatges com el Yorunami Sho:

Veredicte

8/10

No puc posar una mala puntuació a una història de la Yuu Watase que, una vegada més, s'ha superat. Arata Kangatari és un bon anime que et transporta a un món llunyà i exòtic amb grans enemics per derrotar. Recomano veure'l tot i el final sobtat i les diferències amb el manga. 

Terminologia del manga!

Avui m'he topat amb un tríptic que m'ha fet moltíssima il·lusió sobre la terminologia pròpia del manga convertida en manlleus al català. Si sou nous a aquest món i us interessa conèixer el significat de termes com manga, anime, shojo, shonen, cosplay, fansub o otaku aquest llistat us serà de gran ajuda. 

Us el podeu descarregar a l'enllaç següent: http://www.termcat.cat/docs/PDF/Manga/Manga.html

Bleach, Memories of Nobody

Res millor per començar l'any amb un somriure que una bona pel·lícula. I què millor que Bleach?

Informació general

Títol: Bleach, Memories of Nobody.
Autor: Tite Kubo

Director: Noriyuki Abe

Escrita per: Masashi Sogo
Gènere: Shonen. Acció, aventura, fantasia.
Any: 2006
Durada: 93 minuts

Fansub en català: Seireitei no Fansub

Argument

En la seva patrulla diària eliminant els hollows de la ciutat de Karakura, l'Ichigo Kurosaki i la Rukia Kuchiki es troben amb un munt d'ànimes desconegudes de color blanc. Mentre regna la confusió, apareix una misteriosa shinigami anomenada Senna que acaba amb els enemics fent servir el seu shikai de vent.

La Rukia se'n torna a la Societat d'Ànimes per informar sobre les misterioses ànimes blanques i l'Ichigo se'n carrega de cuidar la Senna i intentar esbrinar més sobre ella. Paral·lelament al cel de la Societat d'Ànimes apareix el món dels vius, fent que el Gotei 13 es movilitzi. 

Aleshores entra en acció el Kisuke Urahara que els explica que el món de la Vall dels Udols s'ha estès tant que ha connectat els dos mons: la Societat d'Ànimes i el món dels vius.

Per impedir que els dos mons s'ajuntin i col·lapsin han d'aconseguir el Rosari de la Memòria mentre lluiten contra els culpables d'aquesta situació: els "Dark Ones", un grup d'exiliats de la Societat d'Ànimes que cerca venjança.

Opinió personal

• Un personatge nou, la Senna, és el fil conductor de tota la pel·lícula i l'acció gira al voltant d'ella. Es tracta d'un personatge molt ben construït, amb una personalitat entranyable i molt carismàtica.
• L'animació i especialment les escenes d'acció, com ja ens té acostumats Bleach, estan molt ben aconseguides i són d'una gran qualitat.
• El guió està molt ben construït, duent l'espectador per un argument sòlid i sense contradiccions, amb un ritme constant, fluid i àgil. Ens trobem davant d'una pel·lícula molt ben escrita, estrany per a un shonen que sovint només cerca la batalla llarga i vistosa. 
• Es condueix l'espectador a sentiments confrontats sense que sigui gens forçat: des de moments molt divertits a escenes dramàtiques.
• La banda sonora composada especialment per la pel·lícula és excel·lent. 

 Veredicte

8/10

En la meva opinió és la millor pel·lícula de les quatre que hi ha de Bleach. La Senna es fa estimar moltíssim i, a més, l'acció no us decebrà. A més cal destacar que és un dels millors guions per a una pel·lícula que he vist mai, amb un argument molt bo i molt ben conduïda.