Psycho-Pass

Informació general

Títol original: Saiko Pasu,サイコパス

Director: Naoyoshi Shiotani

Gènere: Cyberpunk, policíac i ciència ficció.

Estudi: Production I.G.

Any: 2013

Capítols: 22

Openings: Abnormalize i Out of Control

Endings: Namae no nai Kaibutsu i All Alone With You.

 Argument

En un futur no massa llunyà, és possible mesurar de manera instantània l'estat mental dels ciutadans, la seva personalitat i la probabilitat que tenen de cometre delictes. Aquests controls mentals de la població es poden dur a terme gràcies a un dispositiu anomenat Psycho-Pass.

Quan el "coeficient de criminalitat" augmenta en un individu, aquest és perseguit i detingut per passar a rehabilitació mental. Capturar aquestes persones perilloses per a la societat és feina d'un grup de criminals latents anomenats Executors, supervisats pels oficials de la policia coneguts com Inspectors, que pertanyen a la Primera Unitat de la Divisió de l'Oficina de Seguretat Pública i Investigació Criminal. 

Els Inspectors han de vetllar perquè els Executors que estan sota la seva tutela acompleixin la llei i facin servir correctament les armes anomenades "Dominadors", dissenyades per disparar únicament contra aquells amb un gran índex de criminalitat i paralitzar-los o eliminar-los al moment.

La història es centra en l'Akane Tsunemori, una noia jove i innocent que acaba d'entrar al cos de policia assignada pel mecanisme que regula tota la societat: el Sybil Sistem.

Amb la seva manca d'experiència haurà d'aprendre a relacionar-se amb els seus Executors, especialment amb el Kogami Shinya a qui no sap com tractar.

Juntament amb l'altre Inspector, el Nobuchika Ginoza i amb els altres executors de l'equip hauran de fer front a un perillós criminal que no pot ser jutjat pel Psycho-pass, el Shogo Makishima. 

Opinió personal

Mai m'hauria imaginat que una sèrie de tipus policíac m'agradaria i m'enganxaria tantíssim. Cada capítol que m'he mirat em deixava amb ganes de més, caient completament rendida davant d'aquest argument insuperable.

No me n'he adonat i n'he devorat els 22 capítols però una segona temporada està en camí. I és que és d'aquests animes que estan tan ben plantejats i on tot té sentit que no es pot dir res en contra.

Per començar, el guió és excel·lent, sense incoherències ni contradiccions, en una sola línia i contínuament avançant amb un ritme molt àgil.

El plantejament futurista en el qual s'emmarca la societat està molt encertat i ben plantejat, fent que aquest sistema teòricament perfecte susciti dubtes en els personatges i sorgeixin els conflictes morals davant d'una societat en la qual els humans han perdut completament la seva voluntat i llibertat de decidir, subjugant-se a un sistema que pensa i decideix per ells, controlant-los i sometent-los sense que la majoria en siguin conscients.

Aquí és on entra en joc l'antagonista, el Shogo Makishima. M'agraden aquest tipus d'antagonistes que, en certa manera, també lluiten per fer possible el seu món i tenen un veritable motiu per dur a terme les accions horribles que executen. 

El Makishima considera que la humanitat ha perdut la seva llibertat a causa que confia totes les seves decisions al Sybil Sistem, fent que sigui el propi sistema el que dirigeixi la vida de tots els individus de la societat.

Partint de la seva pròpia filosofia, el Makishima atemptarà contra els ciments mateixos d'aquesta societat empresonada, perseguit molt de prop per l'executor Kogami Shinya.  

D'altra banda, tots els personatges principals que treballen amb l'Akane estan molt ben construits, fent-los a tots indispensables per la trama fins el punt que, si un d'ells faltés, la història coixejaria. 

Primerament la protagonista, tot i que en un principi no ens pot semblar massa capaç de fer la seva feina i és indecisa, l'Akane és un personatge en constant evolució i que sempre avança cap endavant. Durant el decurs de l'anime, la inspectora troba la seva resolució i s'aferra a les seves conviccions per progressar en aquesta feina desagradable.

El Kogami Shinya també és un personatge molt interessant que se'ns presenta torturat i amb una psicologia fosca, obsessionat amb el seu passat i els crims que no va poder prevenir. 

Tots els personatges tenen la seva particular obsessió i passat que ens ajuda a entendre com són ara i dota a l'anime d'uns personatges molt humans, carismàtics i d'una gran complexitat psicològica. 

Especialment interessants són alguns dels temes que es plantegen, com ara la determinació de l'individu, el control i l'engany del poder, el món virtual, les relacions familiars, la companyonia, la crueltat o la literatura i filosofia universal.

Per acabar, la banda sonora és immillorable i molt encertada, apareixent al moment oportú per conduir les escenes al punt emocional i de tensió que es requereix. 

Veredicte

9,5/10

Peça mestra indispensable.

No sé si sóc massa generosa en la puntuació perquè no m'esperava que m'agradés tant i, en aquest sentit, estic molt sorpresa. De fet, m'ha agradat tant i crec que és tan completa que em fa patir haver-me deixat algun aspecte per comentar a la ressenya.

M'ha agradat molt més que altres animes d'aquest gènere com Death Note i, si ho comparo amb animes del mateix any, m'ha agradat molt, però que molt més que Shingeki no Kyojin (ni punt de comparació).

També dir que, tot i que està lluny del gore, és un anime on els esquitxos de sang i els assassinats són el més normal, per tant si sou particularment sensibles i encara no esteu immunitzats no us la recomanaria.

Esperem que es mantingui la qualitat a la pròxima temporada.

Gintama 2011

 Informació General

Títol Original: Gintama 2011 o Gintama' 

Autor: Hideaki Sorachi

Any: 2011

Capítols: 51
Estudi: Sunrise

Preqüela: Gintama

Seqüela: Gintama Enchousen

 Argument

El Gintoki Sakata és un antic samurai que regenta un negoci anomenat Yorozuya, que es podria traduir com "Fem de tot". El Gin-chan és un home amb els cabells platejats (Gin és plata en japonès) que destaca per ser un gandul addicte als dolços i un fanàtic de la Shonen Jump. 

Aquest estrany personatge principal té dos assistents al seu negoci: el noi de les ulleres, el  Shipachi Shimura que aprèn del Gintoki el Bushido (camí del samurai) i l'alien Kagura-chan del Clan Yato, el més fort de tot l'univers. 

Els tres personatges viuen a Edo, que abans era conegut com la terra dels samurais. Però fa 20 anys arribaren els Amanto (el kanji vol dir "gent del cel" i són talment aliens) que varen fer tractes de favor amb el Shogun i ara tenen molt de poder, destronant als samurais i fent-los innecessaris.

Dins d'aquest Edo existeix un barri sense llei on els Amantos no poden fer servir la seva influència, Kabuki-cho, on es troba la Yorozuya. A les seves aventures la Yorozuya sempre troba diversos amics, especialment la força policial dels Shinsengumi, liderals per l'acosador/gorila Isao Kondo, el sàdic Sogo Okita i l'addicte a la maionesa Toshiro Hijikata. 

A més, el Gintoki comptarà sovint amb l'ajut del Katsura Kotaro, un antic amic i lider dels nacionalistes Jouishishi que cerquen tornar el poder als humans i expulsar els Amanto. L'antagonista d'aquest anime no serà un altre que el líder de la facció extremista Kihetai, Takasugi Shinsuke que té com a objectiu "destruir-ho tot".

Opinió personal 

Si la primera temporada de Gintama va ser prou bona, la segona és encara millor. En certa manera, Gintama és com un bon vi: quant més temps passa més bo es torna. Amb el temps, Gintama es va consolidant com una de les millors sèries d'humor absurd del moment i amb aquesta segona temporada se supera sobradament.

A diferència de la primera temporada, a Gintama 2011 abunden les sagues, abandonant a la fi els capítols conclusius que li donaven a l'anime un ritme lent i pesat. Totes les sagues són de molta qualitat: la saga dels quatre de Kabukicho, la del mico Jugem, la dels Renho o la dels Baragaki centrada en els Shinsengumi, sagues absolutament genials, amb l'estil emocionant, bones batalles i humor i un argument in crescendo propi de Gintama.

El nivell d'humor es manté o fins i tot creix: de cada vegada Gintama transgredeix més els tabus i es befa sense censura de temes que no podem trobar a altres animes.

Amb els mateixos personatges, sense incorporar-ne de nous, Gintama 2011 aprofundeix en els seus caràcters deformant-los fins a extrems insospitats.

Destacar els openings i els endings, que una altra vegada més han estat triats amb molta cura especialment per anime d'acció i batalles: Togenkyo Alien, Dilemma i Wonderland. La banda sonora continua sent la mateixa que a la primera temporada, conservant intactes els temes dels personatges i ajudant a crear l'atmosfera que, tot i que són dues temporades diferents, és el mateix anime. 

El guió que segueix l'anime -basat en el manga del mateix nom- tampoc té cap canvi substancial respecte a la temporada anterior, mantenint-se fidel a l'estil de Gintama, només que ara és molt més àgil. Gràcies a la fi dels capítols on no passava res i amb l'augment de les sagues fa que el ritme sigui més ràpid i no es faci pesat com la primera temporada.

Veredicte

 9/10

Sense cap dubte, molt millor que la primera temporada. He gaudit molt de tots els capítols que he vist i no se m'ha fet gens pesat. Sempre m'he quedat amb ganes de veure més i més sobre les esbojarrades aventures d'aquest samurai que es fa la permanent, fent que aquests 51 magnífics episodis em passessin a una gran velocitat.  
  
 

Baccano!

Informació General

Títol original: Baccano!

Autor: Ryohgo Narita & Katsumi Enami.

Basat en: Novel·la lleugera.

Estudi: Brain's Base

Any: 2007

Capítols: 13

Opening: Guns 'n Roses per Paradise Lunch

Ending: Calling per Kaori Oda

Argument

Baccano! ens conta la història de l'abans, durant i el després del viatge a bord del tren Flying Pussyfoot que es dirigeix cap a Chicago a l'any 1931. La història es centra en el passat, present i futur d'un grup de personatges molt diversos que abasta des d'alquimistes, mafiosos, delinqüents i assassins d'entre altres, les històries dels quals es van entrellaçant en una trama desordenada i plena d'interrogants.

Opinió personal

No sabia dir si m'ha agradat o no. De fet, és d'aquest tipus d'anime que la temàtica no m'atreu gens i que no m'hauria mirat mai si no fos perquè l'he vist amb els amics. Fins al capítol 6 reconec que no m'agradava gens i, és més, m'avorria moltíssim i se'm feia molt pesada.

I és que quan es comença Baccano! el més normal és no entendre absolutament res. 

Se'ns presenta una sola història i molts personatges, tants que sovint costa recordar-se de les relacions entre tots ells. Tot i que la història és sempre la mateixa, cada personatge aporta el seu punt de vista, idees i opinions sobre allò que està passant. I a més, a la trama dificultosa i a la gran varietat de personatges li has d'afegir els salts en el temps cap endavant i cap enrere que fan que encara sigui més difícil seguir-la fàcilment.

Els salts se'ns presenten de la manera més desordenada possible, la qual cosa fa que fins a la meitat de l'anime no podem començar a aclarir algunes coses, accentuant la sensació de desconcert total. 

Tot i això, cal dir a favor de la varietat dels personatges que els dissenys estan molt ben aconseguits. En efecte, els personatges són el punt fort de la història i en són també el fil conductor, sent el nexe d'unió entre el passat, present i futur de la trama. Els personatges són el cor de la història i n'hi ha de molt carismàtics com l'Isaac Dian i la Miria Harvent, que són l'ànima de l'anime. També destacar-ne d'altres com el Firo Prochaneizo o el Ladd Russo.

A l'altra banda, com a personatge ploramiques i rallant fins a l'extrem per odiós hi trobem el Jacuzzi Splot o l'oportunista pacotilla del Dallas Genoard.

D'altra banda cal tenir en compte l'ambientació: és un anime d'època, situat majoritàriament a la Chicago dels anys 30, societat que intenta reflectir amb la major versemblança possible.

L'ambient de la màfia i la gran ciutat es passen a la pantalla amb molta cura, així com totes les escenes del Flying Pussyfoot, reflectint amb molt luxe de detalls els trens i les comunicacions de l'època. La música també ajuda molt a crear aquest ambient de l'època del crack de la bossa estatunidenc i, parlant de música, cal destacar l'opening que és una obra mestra.

Veredicte

5/10

Aprovat pels pèls

Quan aconsegueixes unir tots els caps i comences a entendre de què va tot això et comença a agradar, però el principi on no entens absolutament res és insuportable, tediós i molt, molt pesat. 

 

A tot això, afegeix-li un final nyonyo. Realment em vaig sentir com si m'hagués tret un pes de sobre quan la vaig acabar. L'aprovo per misericòrdia i perquè hi ha personatges molt ben aconseguits com l'Isaac i la Miria que et fan riure sí o sí sempre que surten en pantalla.

Hakuouki Sekkaroku

Informació general

Títol original: Hakuouki Sekkaroku, 薄桜鬼 碧血録

Gènere: Samurai, Shojo, acció, romàntic

Estudi: Studio DEEN, Idea Factory 
Preqüela: Hakuouki Shinsengumi Kitan

Seqüela: Hakuouki Hekketsuroku i
Hakuouki Reimeiroku.
Capítols: 6

Argument

Hakuouki Sekkaroku és un conjunt de sis OVAS que podríem inserir cronològicament després de l'arribada de la Chizuru a Edo i abans de la segona temporada de l'anime, Hakuouki Hekketsuroku. 

Aquests OVAS ens narren informació que apareixia als videojocs originals però que no es va poder incloure als animes. Així, cadascun d'aquests episodis narren els mateixos fets: un sol dia a la vida dels Shinsengumi, però des de sis punts de vista corresponents a cinc guerrers diferents i a un dimoni. 

El primer capítol està dedicat al Capità de la Primera Divisió, el Souji Okita, mentre que el segon capítol es centra en el Capità de la Tercera, el Saito Hajime. D'altra banda, el tercer capítol estarà enfocat en el Harada-san, el quart en el Heisuke a més de l'obligatori pel Hijitaka. Finalment, el darrer episodi ens posarà en la pell del dimoni Kazama. 

Opinió personal

Aquest OVA té com a finalitat posar en el centre els autèntics protagonistes de l'anime: els guerrers del Shinsengumi, dedicant als més importants un capítol de l'OVA per exposar-nos els seus ideals, propòsits, idees i lleialtats.

Tot i això, també cal reconèixer que és una OVA orientada a fer contents als fans després de la massacre de Hakuouki Hekketsoroku, en altres paraules: fanservice. Des del moment que tenim la Chizuru vestida de Maiko i tota una guarda d'homes atractius vigilant-la l'argument que tenia l'OVA decau tot i que en conjunt se salva. 

Si ho analitzem episodi per episodi, el que més em va agradar va ser el primer, el capítol de l'Okita, que vaig trobar més centrat realment en el personatge, en els seus problemes i lleialtats que no en córrer-li darrere a la Chizuru. És un capítol força interessant ja que es demostra la lleialtat i estima que l'Okita professa pel seu tutor. 

El segon capítol, dedicat al Saito Hajime no és més que continuar amb el cliché que impera damunt d'aquest personatge tan taciturn, al qual fan "declarar-se" sense tenir gens d'èxit. No em va acabar d'encaixar massa aquest comportament al Saito i el capítol va quedar molt forçat.

El tercer, dedicat al Harada tampoc té res d'especial, tot i que també he de confessar que aquest personatge mai m'ha dit res. El quart està dedicat al guerrer més petit, el Heisuke Todo i és bastant divertit. Sense tenir res interessant és un capítol que com a mínim et fa riure.

El capítol que em va agradar menys va ser el cinquè, dedicat al Hijikata on es deforma completament la imatge que tenia del Vice-Comandant dimoni.

En aquest capítol podrem veure al Hijikata fugint amb una Maiko del barri vermell (que no és altra que la Chizuru) i proclamant davant la multitud que se l'enduu amb ell i que si algú té cap problema que vagi a cercar-lo al quarter dels Shinsengumi. No és el comportament que ens esperaríem d'algú com el Hijikata que pot arribar a ser molt cruel i sense compassió, "tacant" el nom dels Shinsengumi per una noia. 

Finalment, el capítol dedicat al Kazama tampoc em va acabar de convèncer. Simplement vaig trobar que era una altra vegada el mateix i una altra vegada un home bishonen corrent darrere de la Chizuru.

En general, un OVA sense massa argument, però entretingut. Remarcar el capítol dedicat a l'Okita, i encara que he de reconèixer que tot i que el guió poc treballat, m'ho vaig passar d'allò més bé mirant aquest anime que, en certa manera, acaba d'arrodonir la sèrie. Una curiositat interessant i que em va agradar molt és que a cada episodi l'ending canvia, arribant a tenir 5 endings diferents amb imatges independents per a cada un d'ells:

Opening: Yume no Ukifune por Aika Yoshioka.
Ending 1: Mugen - a true love tale- por Maon Kurosaki.
Ending 2: Kazahana -The whisper of snow falling- por Maon Kurosaki.
Ending 3: Ran -The end of struggle- por Maon Kurosaki.
Ending 4: Hikari -I promise you- por Maon Kurosaki.
Ending 5: Shinjitsu -The light lasting- por Maon Kurosaki.
Ending 6: Hiyoku -Contract with You- por Maon Kurosaki.

Veredicte

8/10

Tot i no tenir massa argument i ser fanservice m'ho vaig passar molt bé mirant-la i acaba d'arrodonir els tres animes que complementa.

És molt interessant que a cada episodi s'enfoqui un personatge diferent, destacant els personatges principals de l'anime i veure com actuen tots ells en la mateixa situació.

També és interessant veure com els capítols es van complementant els uns amb els altres i el que no entenies al primer capítol ho acabes d'entendre al darrer.

En general uns OVAS molt entretinguts d'una de les millors sagues de samurais que he vist. 

Rurouni Kenshin, Restauración

"Mi justicia se basa en defender. Defender a la gente. Quiero vivir junto a todos los demás en la nueva era".

Informació general

Títol original: Rurouni Kenshin: Tokuhitsu-ban (るろうに剣心 -特筆版-)

Autor: Nobuhiro Watsuki

Capítols: 10 distribuïts en 2 toms

Editorial a Espanya: Panini

Any: 2013

Argument

El Kenshin Himura arriba a la capital de Tòquio a l'any 11 de l'era Meiji. Només en arribar es trobarà amb el Yahiko Myojin que l'instarà a lluitar contra la Kaoru Kamiya a un torneig d'arts marcials organitzat pel comerciant Takeda Kanryu. Però en realitat les intencions d'aquest home de negocis són quedar-se amb la propietat del dojo Kamiya i per aconseguir el seu objectiu té al seu costat al llegendari assassí Hitokiri Battosai. 

Però l'autèntic Battosai es mostra com un agradable rurouni amb una cicatriu en forma de creu a la galta. 

El Kenshin es queda a Tòquio per defensar la Kaoru i el Yahiko mentre que anirà coneixent nous companys com el Sanosuke Sagara i es retrobarà amb antics enemics com el Saito Hajime, antic Capità del Shinsengumi.

Opinió personal

Rurouni Kenshin Tokuhitsu-ban, traduït com a Rurouni Kenshin Restauración es tracta d'una història alternativa a la presentada per Nobuhiro Watsuki fa 10 anys. L'autor va decidir dur endavant aquesta publicació en commemoració de l'estrena cinematogràfica del Live Action. 

Teòricament el primer tom ens narra els successos que han tingut lloc al Live Action tot i que no cal fixar-se massa per trobar moltíssimes diferències entre els dos guions. L'autor als free talk ens narra la seva visió sobre la versió cinematogràfica i els motius que l'impulsaren a seguir amb Kenshin deu anys més tard. 

 

És una història diferent i molt més reduïda, per tant hi ha coses que s'han simplificat molt respecte a la versió original, i és ben lògic perquè també són només 10 capítols. Així, personatges com la Megumi o els Oniwabanshu només sortiran de manera esporàdica. El passat del Sanosuke tampoc és desenvolupat i se'ns conta de manera molt ràpida, quasi anecdòtica. 

En canvi, el personatge del Yahiko ha estat molt més desenvolupat, posant-lo en certa manera a un nivell molt superior del que estàvem acostumats. El Yahiko aquesta vegada té un paper fonamental, arribant a ser ell mateix qui posa fi a les intencions del Kanryu després d'una lluita física i sobretot psicològica molt dura.

El disseny dels personatges també canvia, tot i que és el propi autor qui ens ho fa notar i ens ho justifica. Evidentment, després de 10 anys sense dibuixar Kenshin, l'estil de dibuix no és el mateix. En part s'agraeix perquè la història que se'ns presenta tampoc és la mateixa i no està del tot malament que es noti el pas del temps i com la història ha anat madurant. 

El guió és excel·lent, com ve sent habitual. Hi va haver dos moments especialment que vaig trobar d'especial interès i profunditat: són les reflexions del Kenshin sobre els bassals de sang i la filosofia del Saito sobre els perdedors. Aquests pensaments donen més profunditat i versemblança als personatges, sobretot al Kenshin i al Saito que són els més adults. 

També destacar que al primer tom trobem un capítol independent, un Acto 0 que ens presenta una història paral·lela amb personatges completament nous. També és prou interessant.  

  Veredicte

 9/10

Cal obrir la ment i no esperar una història fidel al manga original, ja que el propi autor és l'encarregat de recordar-nos que és una versió alternativa. No tenia massa expectatives i la veritat és que m'ha agradat aquesta manera diferent de gaudir d'una altra història sobre Kenshin.  La qualitat es manté respecte al manga original i els personatges conserven el seu carisma.

Molt recomanable, fins i tot per a les persones que encara no han tingut cap contacte amb l'univers del Kenshin.

   

Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen

Informació general

Títol original: Gintama, Shinyaku Benizakura-Hen 

Autor: Hideaki Sorachi 

Director: Shinji Takamatsu

Gènere: Shonen. Acció, drama, comèdia i aventures

Duració: 97 minuts  

Any: 2010

Argument

A Edo apareix un perillós tsujigiri (una persona que assassina persones innocents per provar una espasa nova) que ataca el lider del Jouishishi, el Katsura Kotaro. L'Elizabeth acudeix a la Yorozuya per demanar ajuda i trobar així el seu amic. El Gintoki, tot investigant la mort del Katsura troba dos germans ferrers, el Tetsuya i la Tetsuko que denuncien el robatori d'una espasa llegendària: la Benizakura.

Mentre, el Takasugi i el Kihetai han tornat a la terra amb un aliat, l'Okada Nizou, que té una espasa d'aquestes característiques. Serà la missió del Yorozuya impedir els plans del grup del Takasugi i salvar la capital d'Edo de la destrucció. 

Opinió personal

Punts a favor

• L'argument no té quasi modificacions de la saga Benizakura que podem veure a l'anime de Gintama, per tant, es tracta de la història original ideada pel Sorachi i és fidel al manga en aquest sentit. Tot i així, la qualitat de l'animació ha millorat molt amb el pas de l'anime a la pel·lícula.

• Contràriament a l'humor que ens regala sempre Gintama, en aquesta pel·lícula l'humor comparteix pantalla amb el dramatisme, contribuint a fer una saga molt versemblant i èpica. Tot sumat amb el component tràgic de tres antics companys de classe es veuen obligats a lluitar entre si, separant els seus camins radicalment.

• Gran qualitat en l'animació de les batalles.  

• Una vegada més el que dóna vida a Gintama són els seus personatges. Tots a aquesta pel·lícula fan un gran paper, començant pel Gintoki, la Kagura, el Shinpachi i, sobretot, destacar el paper del Katsura amb un nou look bastant afavoridor i més seriós que mai.

• Sense cap dubte, un dels ingredients determinants en l'epicitat d'aquesta Benizakura-Hen és el tema principal de la pel·lícula: Bakuchi Dancer de DOES, responsables d'altres openings sublims com Donten. 

Punts en contra

• Cap. Com a pel·lícula és força sublim i acompleix sobradament les expectatives.

Veredicte

9/10

Una d'aquestes pel·lícules que em tornaria a veure fins a cansar-me. Si és que et pots cansar de les sagues de Gintama.

Basilisk: Kouga Ninpou Chou.

Hi havia dos clans que s'odiaven entre si. Els cossos es desfeien als camps i les ànimes vagaven per la terra. El destí ha estat tallat per una espasa. El veritable motiu havia desaparegut sense deixar rastre a les tenebres. Allà on hi trobeu amor, hi haurà mort.

Fitxa tècnica

Títol original: Basilisk Kōga Ninpō Chō バジリスク 甲賀忍法帖
Autor: Masaki Segawa
Gènere: Ninja, romanç, acció i drama
Capítols: 24
Any: 2005
Opening: Kouga Ninpou Chou per Onmyouza
Ending: Hime Murasaki i Wild Eyes per Nana Mizuki 

Argument

Des de fa quatre-cents anys, els clans ninja de Kouga i Iga han estat enfrontats a mort. El seu odi es remunta tan lluny en el temps que ningú en recorda el motiu.

El ressentiment que s'acumula entre els membres dels clans cap a l'altre no té límits al mig d'aquest mar d'odi i sang. Emperò, existeix un tractat de pau entre les dues aldees ninja, situació que afavoreix l'enamorament dels dos hereus: la tendra Oboro dels Iga i el Gennosuke dels Kouga.

El matrimoni entre els dos enamorats està molt proper just quan el tractat de pau queda anul·lat i la guerra esclata, esperada amb ànsia durant tants d'anys per venjança. Deu ninjas de cada clan (vint en total) s'hauran d'assassinar els uns als altres per aconseguir la victòria. Una altra vegada la sang dels Kouga i dels Iga s'haurà de derramar. Només en podrà quedar un de viu.

Opinió personal

Es tracta d'un anime d'estil clàssic, d'aquests que l'animació deixa bastant a desitjar però on l'argument i els personatges cobren força i suporten tot el pes de la història.

Sense efectes visuals ni sonors, només amb una bona història i amb tragèdies humanes. Per tant, amb aquestes característiques ja haureu deduït que... m'ha encantat.

Punts a favor

• El punt més fort és l'ambientació. Una història de ninjas, (bastant foscos, fins i tot arribant a ser desagradables) assassins especialitzats en la mort enfrontats en una guerra sense treva amb l'únic objectiu d'exterminar-se els uns als altres. És simple, però darrere de cada un d'aquests ninjas hi ha una història, uns poders i uns sentiments: la història d'amor de dos joves aliens al conflicte que es tornen a veure engolits en l'espiral d'odi. 
• Diversitat de temes. Tenim el conflicte i la guerra com a tema principal, però a Basilisk també hi ha una història d'amor. De fet, hi ha una història d'amor per cada dona que apareix a l'anime. No només amor, també hi ha venjança per aquells morts en mans del clan enemic.

• Personatges i poders. Des dels Iga fins el Kouga els personatges, en general, tenen un disseny força treballat. Podríem dir en contra que totes les dones s'assemblen massa (excepte l'Okoi) i que els homes sembla que fan una competició per veure qui és més lleig. Però si parlem de donar-li realisme a Basilisk, prefereixo aquests ninjas lletjos plens de ferides i rapinyades que no d'altres d'animes més famosos que són molt estètics. 

 

Quant als poders, la majoria m'han semblat molt originals. Hi ha els típics com el d'adoptar la forma física d'un altre, fondre's amb les parets i tornar-se invisible o fer servir els cabells com a arma, però la veritat és que majoritàriament m'he sorprès per a bé: poders com el del Jingoro, l'Akeginu, el Koshiro o la Kagero. Tot això ha fet que gaudís molt de les lluites, encara que reconec que al final ja era fàcil emparellar les lluites i predir-ne el vencedor. Ah, i he de reconèixer que el Tenzen, tot i ser bastant cabró, m'ha agradat.

• L'opening. Sé que sempre m'agraden els openings però el de Basilisk és brutal. I sí, és possible que sigui per la flauta cosa que, en part, m'agrada pel toc tradicional que li confereix i, a més, la importància que la música d'aquesta flauta també té pels mateixos protagonistes. I podem afegir-hi l'ending Wild Eyes al llistat: amb una animació i una seqüència d'imatges molt senzilla però absolutament perfecta. 
• Un dels finals més emotius que he vist mai. 

Punts en contra 

• Per a mi no és un inconvenient, de fet, prefereixo aquests animes antics estèticament no massa aconseguits, però suposo que hi haurà a algú a qui no li agradaran les imatges fosques i els efectes visuals que brillen per l'absència. De fet, l'anime no és pas tan antic, estem parlant del 2005. Relativament és un anime modern, però l'animació deixa molt a desitjar. Moltíssim. Però bé, proposaria que això no fos un inconvenient a l'hora de veure-la. 
• Pel meu gust hi ha massa fanservice i despullaments gratuïts.

Veredicte

 9/10

No sé si és perquè l'he vist amb els amics i m'ho he passat molt bé amb ells o si perquè ja de per si aquest tipus d'històries m'agraden, però em tornaria a veure Basilisk sense dubtar-ho. 

En general m'ha agradat molt i crec que és un anime molt ben treballat i aconseguit. Si hagués de triar entre els ninjas de Basilisk o els de Naruto, sense cap dubte em quedava amb els Iga i els Kouga. 

VII Japan Weekend Barcelona.

Thank you so much for make me very, very happy

I usually moan about I'm a luckless person. Yes, probably I usually live weird situations and met bad people but, after this weekend I can affirm one thing: I'm a really lucky person. How many possibilities have someone to make awesome friends, people who want to share their time with you, people who are really nice and friendly? How many possibilities have a person to create a forum in the internet and meet extraordinary and special people? 

I'm not a person with bad luck. I'm the most lucky person in this world! Thank you so much for made this weekend one of the best of my life. I love all of you so much. 

VII Japan Weekend de Barcelona. 

I started my travel to Barcelona (again) on Friday with my boyfriend and two awesome Bleach forum  friends: Takiko and Welysabet! I travelled before to Barcelona for this kind of events but this was the first time that I go with friends! The experience was... amazing! I felt really confortable with them and the pressure of travel was reduced in me thanks to them!

We started the weekend with Nafi, Eric and Samael in a improvised dinner on Friday night and, of course, beer with a nice conversation and preparing all thing for tomorrow. I have to confess that we end my boyfriend's cosplay when arrived to the hotel (I still hadn't put the royal guard symbol to his haori).

Cosplay plans

I woke up thinking "Oh my god, I have to makeup myself". I hate makeup, surely because I'm allergic to it (literally). Why I have to makeup so much? Oh well, this time I changed my cosplay. I felt really bad for it, because I have a big love for Ukitake (I started to cosplay for him) and was painful to say "Well, in this con I'll not be Ukitake". But I have another beloved character too and I have to try it! I'm talking about the Oorigami, the royal guard member Senjumaru Shutara.

 Bleach 517. The Stairway to Heaven

When I saw her on the manga I immediately loved her: her geisha appearance with white face, black eyes and okobos, her argument with Mayuri and her humor sense! And for the first time in Bleach we met a powerful woman that is feminine and is not fanservice. She is strong and beautiful, strong without be manly as Rukia and beautiful without being fanservice as Matsumoto. Senjumaru is, in my opinion, the most interesting woman in Bleach.

And I decided cosplay her for this reasons. I had to buy hypoallergenic makeup (and it's expensive...) and made some complements for my cosplay: a shawl, a broach, a new dark wig and my boyfriend made to me an amazing okobo! 

And, of course, if we are talking about Senjumaru we made her crown. I spent three months (and, sadly many money too) making this cosplay. The most complicate part was the crown, that it's formed by four detachable pieces. 

And Saturday I started the day painting my face in white and praying for not fall to my shoes. I arrived to the con and met with my friends! I was with my boyfriend (Ichibei Hyosube), Shizen Eriksen (Tenjiro Kirinji) and Nafi (Hikio Hikifune) and we made a Royal Guard group! 

Also, I met with all my forum friends: Takiko (Temari from Naruto), Wely (Gin Ichimaru, past version), Meina (Mashiro Kuna, past version), Momo (Toshiro Hitsugaya) and Samael, Haok, Erwyn-chan and her brother (thank you so much for Ukitake drawing!!), Victor (cacaolat lover) and Isshin. 

And this con was important because we met our mysterious forum Wandenreich! I hate him because is a Quincy but, well, he was really friendly, nice and very funny! 

About the Japan Weekend, well, I liked it, I guess. Nothing special. I was searching for Gintama, Steins;Gate, Hakuouki and, of course, Bleach merchandising and I didn't found anything. But I liked that, aversely that in the Saló del Manga, in Japan Weekend was amazing crafts (that I couldn't buy because I have to return to my home in airplane). Finally, I bought an incredible Rurouni Kenshin fanart by Eternal-S and many bookmarks.  

 

Rurouni Kenshin awesome fanart by Eternal-S

Sincerely, I don't care. I absolutely don't care about merchandising or stands, I went to this con for to be with my friends. And that's all. My main purpose was stay with them and this Saturday was one of the best weekends in all my life. Thank yoou!! Thank you all of you for being so AMAZING! 

And after the con, we go to party. Party hard. Party really hard in a unsanitary bar drinking beer form from a old bucket. I can ensure that was long time that I didn't laugh so much as this night. I'm sorry Samael for made you drink so much (no, I really don't care...). And we met Ricardo a very nice guy, cassalla drinker and Bleach fan who made a good representation of Senbonzakura Kageyoshi. And Kami with his cigar came at 2 am for stay with us, as a authentic hippie. 

Hapk :p, Victor, Isshin, Shizen Eriksen, Nafi,

Quincy maligne, Samael, Hanako, Minato and Takiko! <3

And as all good things, this wonderful weekend ended. Again this sad feeling when I went to the airport because I want to stay there more time with them. But well, I think this feeling is unavoidable, further if you are very sensitive as me. But, trust me, I'm really happy.  

I'm happy for this gorgeous weekend with people that I love so much. I'm so lucky for have met them! We'll meet again in a few months! <3  

Steins;Gate: Oukoubakko no Poriomania

I'm a mad scientist! United States, chaos and invade! 

Argument

Els membres del laboratori d'invents futuristes surten del Japó! I és que la Feyris els convida a anar als Estats Units per animar-la al torneig de Rai-Net on participa. D'aquesta manera el viatge també s'aprofita per anar a visitar a la Makise Kurisu.

Només arribar als Estats Units, l'Okabe fa de les seves, sent arrestat per la policia en dues ocasions, autoproclamant-se com a mad scientist que ha vingut per semblar el caos. Als Estats Units coneixerà una noia que li resulta familiar, que no serà cap altra que la mare de la Suzuha i futura esposa del Daru. D'altra banda, la Makise sovint somnia amb els esdeveniments que varen tenir lloc a l'altra línia temporal i amb cert petó que es va fer amb un científic boig...

Opinió personal

Mai en tinc prou d'Steins;Gate. Tot i ser una OVA, només és un capítol de 25 minuts i considero que hauria donat per fer dos capítols (l'ànsia em pot). Però la veritat és que és una molt bona peça, amb una animació sublim.  

Realment, l'opinió general que em desperta aquesta OVA és que no és altra cosa que fanservice en estat pur: què ens narra? Una espècie de seqüela emmarcat en un viatge dels personatges que ja coneixem i presentant-nos les estupideses genials a les quals ens té acostumats el nostre protagonista. Vindria a ser una manera de donar-nos als fans una ditada de mel i de deixar tancat el romanç entre la Kurisu i l'Okabe. Sí, és fanservice, però què més dóna? És genial tot i això.

Val molt la pena veure-la per gaudir una altra vegada més dels personatges, de la història i de la fantàstica animació. I per veure la Kurisu vestida de maid! Torno a dir que la llàstima és que sigui tan curta.

Veredicte

9/10

No te la pots perdre. Com diria l'Okabe: It's so cool, son of a bitch!