Fullmetal Alchemist: Brotherhood Specials

Informació general

Títol original: Fullmetal Alchemist: Brotherhood Specials

Autor: Hiromu Arakawa

Basat en: Manga, Fullmetal Alchemist

Gènere: Seinen. Acció, aventures, supernatural, psicològic, drama i romàntic.

Estudi: Bones

Any: 2009-2010

Capítols: 4

Argument

L'Edward i l'Alphonse Elric són dos germans alquimistes que cerquen la llegendària pedra filosofal, un objecte poderós que els permetrà recuperar els seus cossos. Nascuts al poble de Resembool del país d'Amestris, els dos germans van viure allà amb la seva mare Trisha Elric. 

Després de la mort de la seva mare, l'Edward va decidir que la faria reviure fent ús de l'alquímia, gràcies a la tècnica de la transmutació humana, una art prohibida on s'intenta crear o modificar un humà ja que trenca amb l'intercanvi equivalent, principi bàsic de l'alquímia. No obstant això, l'intent els germans va fracassar i va comportar la pèrdua de la cama esquerra de l'Edward i el cos complert de l'Alphonse. 

Opinió personal

Què puc dir que no s'hagi dit sobre Fullmetal Alchemist? En aquesta ocasió se'ns presenten quatre històries que no varen ser incloses a l'anime però que tenen el seu lloc corresponent al manga. En conjunt tenim quatre històries:

La primera ens narra la història del Jude, un alquimista cec que també va violar el tabú de l'alquímia. La segona ens presenta com les històries de la Winry i la Riza s'entrellacen, com s'admiren l'una a l'altra i la peculiar manera que tenen de demostrar-ho.

La tercera passa a mostrar-nos la joventut de la nostra estimada Izumi Curtis, així com també com va començar el seu romanç amb el seu marit. Finalment, al capítol quatre també se'ns presenta una gran història: la del jove Roy Mustang com a estudiant i com la seva amistat amb el Hughes comença i s'acaba consolidant.

Per a mi el més interessant va ser el darrer episodi, el que em va ajudar molt més a entendre l'amistat d'aquests dos personatges, donant-li més profunditat als seus sentiments i comprenent també millor fins a quin nivell li va afectar al Roy la pèrdua posterior del seu amic.

No entenc realment perquè aquestes històries no varen ser incloses dins l'anime, ja que no només són molt interessants, sinó que a més t'ajuden a comprendre millor els sentiments i el passat de personatges que són molt importants per la trama.

Per aquest mateix motiu crec que és completament indispensable que, si us heu mirat/penseu mirar Fullmetal Alchemist, us mireu immediatament després aquests OVAS. I a més, són una autèntica joia: l'animació és molt bona, com la de l'anime i la banda sonora és la mateixa, com si no s'hagués volgut fer cap diferenciació entre els OVAS i l'anime. Realment una decisió molt encertada. 

Veredicte 

9/10

Màgicament imprescindible. 

Hellsing Ultimate

Informació general

Títol original: Hellsing Ultimate

Autor: Kota Hinaro

Basat en: Manga

Gènere: Seinen. Gore, Acció i Supernatural.

Estudi: Satelight, Madhouse i Graphinica, Kelmadick.

Capítols: 10 de 45 minuts

Any: 2006-2012

Argument

La història se centra entorn a l'organització anomenada Hellsing que té com a objectiu protegir Anglaterra de totes les amenaces sobrenaturals, especialment dels vampirs. La seva líder, Integra Dairbrook Wingates Hellsing dirigeix aquesta organització, sent la master dels vampirs Walter C. Dornez i Alucard, el vampir més temut i poderós. 

L'anime comença quan la jove policia Seras Victoria es converteix en un vampir quan l'Alucard la mossega i, per tant, també passa a estar sota les ordres de Sir Integra. 

Però Hellsing i especialment el vampir Alucard tenen molts enemics que no els posaran les coses fàcils, començant per la fracció Iscariote del Vaticà o els Millenium, antics nazis al servei del Reich que començaran una gran guerra en la qual es veuran involucrades totes les organitzacions.

Opinió personal

Primerament i abans de res, aclarir que m'he mirat primerament Hellsing Ultimate saltant-me completament l'anime Hellsing ja que no és fidel al manga. Per aquest motiu més tard estrenaren aquests OVAS que són talment la història pensada i dibuixada per l'autor, així que directament m'he estalviat perdre el temps amb relleno.

Per començar, aquest anime se m'ha fet molt llarg. No per l'argument, sinó simplement perquè no estic del tot acostumada al ritme de 45 minuts per capítol i això ha fet que la meitat final del capítol se'm fes sempre costa amunt. 

Però tot això és realment anecdòtic perquè he de dir que tots els personatges m'han encantat! Absolutament tots tenen alguna cosa que t'enganxa i vols saber més i més sobre ells! Més sobre la vida de la Integra, més sobre la jove Seras Victoria i, evidentment, no pots estar-te sense voler saber més de l'Alucard.

Sense cap dubte, quan l'Alucard no surt en pantalla, per a mi la història perd molt. Ell tot sol fa que Hellsing sigui un gran anime i molt sovint tenia la sensació que si no fos per la grandesa d'aquest personatge potser no hauria acabat aquest OVA.

Els primers capítols em varen encantar! La història dels vampirs, la guerra, la sang, la Integra, els Iscariote, els Millenium... la trama em va enganxar completament i no em podia desferrar de la pantalla! Però això només va durar mig anime. Una vegada que la guerra comença l'argument se'n va completament a norris i comença la violència gratuïta i la sang a dojo.

No és que em desagradi, de fet, si vaig decidir veure Hellsing ja sabia que em trobaria escenes desagradables i molt sanguinoses. Aquest aspecte de la història el tenia molt assumit, el que no m'ha agradat ha estat quan l'argument ha passat a un segon pla per regalar-nos sang i violència de manera gratuïta, especialment als darrers capítols. Aviso que no és apte per a sensibles.

Si un personatge, sigui del bàndol que sigui, ha de morir, m'agrada que hi hagi una bona història a darrere i a Hellsing he trobat que aquest detall no el tenien tant en compte com a mi m'hauria agradat. 

Veredicte 

7/10

El ritme és molt ràpid i enganxa molt, amb moltíssimes esquitxades de sang i personatges molt diferents i carismàtics.  

Només per veure l'Alucard val la pena deixar-se endur pels rius de sang que ens ofereix Hellsing Ultimate!

Ao Haru Ride: Unwritten

Informació general

Títol original: Ao Haru Ride: Unwritten

Autora: Io Sakisaka

Basat en: Manga, capítol al tom 11.

Gènere: Shojo, romàntic, slice of life,

Estudi: Production I.G, TOHO animation.

Any: 2014

Capítols:2

Argument

Es tracta d'una mena de capítol 0 original del manga que l'autora va publicar al tom 11 titulat "Unwritten", on ens narra els esdeveniments i sentiments de la Futaba i el Kou durant l'escola secundària. 

El segon capítol ens presenta com a protagonista a la Yuuri, disposada a declarar-li el seu amor al Kou al festival d'estiu. 

Opinió personal

M'esperava altra cosa però m'ha agradat. Realment tampoc m'havia informat molt del que em trobaria, m'esperava que fos el típic OVA amb esdeveniments que no tenen res a veure amb la història original. Amb aquesta perspectiva, he començat a mirar el capítol primer pensant en gaudir una estona més d'aquest fantàstic anime.

Poca cosa es pot dir, ja que és un capítol molt curt i, a més, hem de tornar a veure escenes que ja ens han posat a l'anime, cosa que fa que el contingut original de l'OVA sigui molt ínfim. Però de totes maneres, m'ha agradat mirar-lo perquè m'ha despertat molta tendresa.

Sí, la tendresa és el que caracteritza aquest OVA, tot narrat per la pròpia Futaba que aprofundeix en els seus sentiments: les seves emocions, les intrigues, la vergonya, l'afecte, l'amor, la confiança, la decepció, el desenganyi... Totes aquestes emocions conjuguen amb la tendresa per deixar-nos amb un bon gust de boca.

D'altra banda, el segon capítol m'ha agradat molt! L'animació com de costum és una passada i els fets estan molt ben narrats. La protagonista, la Yuuri, intenta posar-se al mateix nivell que la Futuba fent servir la seva millor arma: la feminitat. Així, la noia tria un yukata pel vespre del festival d'estiu i es decideix a deixar enrere la timidesa per guanyar punts amb el Kou. Però les coses no surten com la Yuuri s'espera i, evidentment, el Kou la rebutja.

Tot i ser una història amarga, m'ha encantat. La Yuuri realment és molt kawaii i es fa estimar moltíssim. Sí, volem que el Kou acabi amb la Futaba però personalment la Yuuri no m'estorba, és més, m'agrada molt el personatge, veure com s'esforça, com intenta superar-se...

Veredicte

6/10

Per desgràcia escenes que ja hem vist moltes vegades a l'anime, però de totes maneres molt tendre. El segon capítol força entretingut, molt vistós i, sobretot, tendre. 

Shiritsu Araiso

Després de la gran decepció que em va suposar Junjou Romantica, intento apropar-me al gènere del yaoi amb una altra perspectiva, aquesta vegada amb un OVA molt entretingut i divertit! Es tracta de Shiritsu Araiso Koutougakkou Seitokai Shikkoubo, spin off del popular Wild Adapter. Aquí teniu les meves impressions!

Informació general

Títol original: Shiritsu Araiso Koutougakkou Seitokai Shikkoubu

Consell d'Estudiants de l'Institut Privat Araiso, Comitè Executiu.

Autora: Kazuya Minekura

Basat en: Shiritsu Araiso és un spin off del manga Wild Adapter de la mateixa autora.

Gènere: Shonen Ai, slice of life, comèdia, spokon, supernatural. 

Estudi: Nippon Animation

Any: 2002

Capítols: 2

Argument

Shiritsu Araiso és un OVA de dos capítols profundament marcat per un slice of life que s'emmarca en vida a l'Institut de dos nois: el Kubota i el Tokitou. Els protagonistes formen part del Comitè Executiu del Consell d'Estudiants de l'Institut Privat Araiso i, per tant, són els encarregats de mantenir l'ordre dins l'Institut, tenint poder absolut per fer i desfer com vulguin. Gràcies a això, el Kubota i el Tokitou tenen molts admiradors, però també són odiats pels rebels de l'Institut.

la

Al primer OVA se'ns mostra com a l'Institut han organitzat un torneig d'esports obligatori, cosa que propicia que els perdonavides intentin amb trampes derrotar el Tokitou i el Kubota. Al segon capítol els membres del Consell d'Estudiants hauran de deslliurar-se d'una presència malèfica que amenaça l'Institut per aconseguir un aire condicionat.

Opinió personal

Punts a favor

• Reconec que el primer que m'ha enamorat profundament ha estat la música: l'opening i l'ending, cantat pels mateixos protagonistes de l'OVA és perfectíssim! Cal dir que si m'he vist aquest ova ha estat perquè el meu seiyuu preferit li posa veu al Tokitou, per tant, per a mi més valor afegit. En si, el ritme de l'opening és molt animat, les imatges són molt divertides i ens presenten l'argument sense spoilers. Molt recomanable! 

• L'argument és molt entretingut. Sembla que ha de ser el típic slice of life d'Institut, però a mi m'ha agradat molt perquè, dins allò que és típic, m'han fet riure moltíssim. La trama se'ns presenta molt divertida tota l'estona, amb situacions quotidianes però entretingudes com pugui ser un partit de bàsquet o els rumors de fantasmes típics dels instituts japonesos. A més, cal tenir en compte que la temàtica és molt diversa: tenim slice of life, spokon, romanç, sobrenatural, acció i molta comèdia... tot només en 30 minuts! 

• Els personatges són també molt divertits i diferents. Evidentment tenim personatges cliché, com el pobre pringat del Fujiwara o el líder del Consell d'Estudiants, molt refinat i en un nivell molt superior. Però el millor és que per ser un OVA tan curt tenim molts personatges! N'hi ha d'altres que m'han fet riure molt, com la Katsuragi o el doctor travesti. Els protagonistes són personatges normals i corrents que a la seva manera es fan estimar, fidels a les seves responsabilitats i centrats en la seva feina, així com en l'altre. 

Punts en contra

• El yaoi ha estat molt suau i innocent, on els protagonistes només coquetegen de manera molt innocent. Sent un OVA Shonen Ai m'hauria esperat com a mínim un petó apassionat. Tot i que també s'ha de dir que és una adaptació d'un spin off de només dos toms i que és probable que l'autora no hagi desenvolupat més l'amor entre els protagonistes més enllà de la història original de Wild Adapter. 

•  L'animació m'ha semblat dolentíssima. També he de dir que només he pogut trobar l'OVA subtitulat per youtube i la qualitat era Mordor, cosa que segurament ha contribuït a que encara ho hagi vist en pitjor qualitat. Però en si, l'estil de dibuix tampoc m'ha acabat de convèncer, massa angulós pel meu gust -o potser massa acostumada als yaois actuals plens de bishonens?-

Veredicte

6,5/10 

Molt entretinguda i, per ser només dos capítols, trobo que són uns OVAS molt complets on tracten una temàtica molt diversa.

Mirai Nikki Redial

Informació general

Títol original: Mirai Nikki Redial

Autora: Sakae Esuno

Basat en: Manga: Mirai Nikki Redial

Gènere: Shonen. Acció, psicològic, gore, romàntic.

Estudi: Asread

Any: 2013

Capítols: 1

Argument

La Yuno Gasai viu una vida tranquil·la i feliç com a alumna exemplar al seu Institut, on ha aconseguit fer amigues i amb una família que l'estima. Però a la Yuno no li va tot tan bé com sembla i és que sempre ha tingut la sensació que se li escapa alguna cosa. 

Qui serà aquesta persona tan important per ella a qui no aconsegueix oblidar? Aconseguirà recuperar els seus records i reunir-se amb el Yukki?

Opinió personal

Ja que està confirmat que per la tardor -esperem- hi haurà nou OVA de Mirai Nikki, així que abans de res m'havia d'animar amb el primer. 

Tot i ser una OVA d'un sol capítol i de trenta curts minuts, m'ha despertat sentiments molt contradictoris: per una banda m'han agradat molt que hagi recuperat detalls de l'anime però, per altra banda, m'ha decebut la gran inventada que han fet per allargar-ho.

Comencem per les coses bones: l'opening i l'ending que han animat per aquest OVA és fantàstic! No només la música és molt adient -i fins i tot l'opening ens pot recordar als de l'anime, amb el mateix estil i molt en consonància, fent-nos recordar que aquest OVA no està pas tan lluny d'aquella història que vàrem acabar amb l'anime- sinó que també han fet una animació sublim!

I és que l'animació és un dels punts forts de l'OVA en si, com també destaca a l'anime, amb uns colors

molt vius i un dibuix molt ben cuidat. Passant ja als aspectes negatius, abans de veure'm l'OVA em vaig llegir el capítol pertinent del manga i he de dir que m'ha deixat molt decebuda l'adaptació. 

Evidentment, el capítol de manga és curt i no dóna per una animació de 30 minuts, però era necessari haver d'inventar-se tot el rollo de les vacances a la platja? Des del meu punt de vista, hauria preferit molt més veure la Yuno en el seu dia a dia i com va recordant al Yukki, que no pas veure noies en biquini altra vegada.

Veredicte

5/10

Bona animació, molt bona música, però es podria haver adaptat d'altra manera. 

Personalment crec que, pel que ens ofereix, o ets molt fan de la saga o no val massa la pena.

Hakuouki: Sweet School Life

Informació general

Títol original: Hakuouki SSL

Basat en: videojoc otome

Gènere: Shojo, comèdia/paròdia, slice of life.

Estudi: Studio DEEN

Any: 2011

Capítols: 2 de 6 minuts
Preqüeles: Hakuouki Shinsengumi Kitan, Hakuouki Heketsuroku, Hakuouki Reimeiroku.

Argument

En aquesta paròdia de la saga Hakuouki, la Chizuru Yukimura entra a un Institut privat on ella és l'única noia! I és que l'Institut Hakuou és un centre d'alt nivell només per a nois!

Allà es trobarà amb alumnes com el Todo Heisuke o el Souji Okita i amb professors com el Toshizo Hijitaka o el director Isami Kondo, a més d'un popular cap d'estudiants, el dimoni Kazama Chikage!

Opinió personal

Quan vaig començar a mirar-me aquest curtíssim OVA vaig pensar que havien anat massa enfora posant la Chizuru, pobreta, tota sola enmig de tant d'home, però a mesura que anava mirant me n'adonava que és una de les auto-paròdies més divertides que m'he vist.

Amb tota la intenció i amb l'objectiu de parodiar les sagues de Hakuouki, es treu els personatges de context i se'ls posa a un Institut, però sense perdre de vista que estem mirant Hakuouki i no una comèdia romàntica.

Així aquest OVA tot imitant el format de l'anime i creant tota l'estona situacions molt divertides que no duen enlloc, intenta simplement per contentar els fans de la saga i fer-los riure amb un professor Hijikata que crida pels passadissos i és renyat pel seu company Harada-sensei. 

Això no lleva que l'argument sigui completament estúpid i, a més, caldria dir també que un punt en contra és que hagin imitat completament el format del videojoc. La música està molt bé i acompanya els personatges en tot moment, però no m'acaba d'agradar haver de llegir tota l'estona els subtítols sense escoltar cap veu que faci els diàlegs.

Però tampoc hem de perdre de vista que només és un OVA de dotze minuts i que ens vol fer riure, plantejar un món alternatiu diferent, divertit i sense massa complicacions.

Veredicte

5/10

No està malament, però perd molt si el comparem amb un autèntic OVA, com Hakuouki Reimeiroku. 

Mireu-lo sense massa expectatives i amb ganes de passar un quart d'hora divertit. 

Gintama: Shiroyasha Kotan

Després d'una setmaneta de vacances i de descansar molt, a la fi tinc un poc de temps per dedicar a les ressenyes! I si us pensàveu que s'havia acabat amb Gintama anàveu ben equivocats!

Informació general

Títol original: Gintama: Shiroyasha Kotan

Autor: Hideaki Sorachi

Basat en: OVA, història original

Gènere: Shonen, comèdia/paròdia, acció, històric/samurai.

Estudi: Sunrise

Any: 2008

Capítols: 1

Argument

L'acció d'aquest ova, publicat a la Jump Festa de 2008 ens presenta la guerra entre els Amanto i els samurais i els nostres herois lluitant pel seu pais: el Gintoki Sakata, el Katsura, el Takasugi i l'inimitable Sakamoto. 

Però com sol passar sempre a Gintama, no tot és tan èpic com pareix i al final es pot acabar armant una bona...

Opinió personal

Sense intenció de fer-vos massa spoilers, ja sabeu com és Gintama i us recomano que espereu una trollejada de les grosses des del primer moment que comenceu a veure l'OVA perquè, com ja us he dit, no és gens com sembla... 

Però en això resideix, precisament, la gràcia de Gintama, que et trollegen però per alguna raó en comptes d'indignar-te rius moltíssim i ho tornes a veure una vegada i una altra. Amb aquest OVA us asseguro una bona estona entremig de moments molt èpics i rialles. 

La guerra entre els Amanto i els samurai ens mostra imatges inèdites d'una pel·lícula que, teòricament, mai va veure la llum i que té moltíssima acció, sang, batalles cruentes i una gran emoció. D'haver-se fet aquesta pel·lícula, segurament hauria estat la més èpica de tot Gintama amb diferència. 

Però, evidentment, tot és una trollejada per part dels nostres estimats personatges i ens hem de quedar amb les ganes de saber un poc més sobre el passat del Gintoki i els seus companys samurais. 

 

D'altra banda, la segona part de l'OVA és molt divertida, amb les típiques interaccions entre personatges i fent-te riure encara que no vulguis, amb un final completament esbojarrat que, per molt que hi pensis, mai se t'hauria ocorregut. 

Veredicte

7/10

Molt èpica i entretinguda. Aneu alerta no us cregueu tot el que diu des del principi!    

Deadman Wonderland OVA

Informació general

Títol: Deadman Wonderland OVA

Autor: Jinsei Kataoka i Kazuma Kondou

Estudi: Manglobe

Gènere: Shonen. Gore, acció, drama.

Any: 2011

Capítols: 1

Argument

Amb l'OVA de l'anime Deadman Wonderland se'ns presenta una preqüela centrada en el carismàtic personatge del Kiyomasa Senji abans d'ingressar a la presó, quan es guanyava la vida com a policia a la ciutat de Tòquio.

Opinió personal

L'anime en si ja va ser dolent, així que l'OVA no podia fer res per arreglar aquell desastre en 23 minuts. Tot i així, una bona opció és centrar-se en fets que han tingut lloc abans que la trama narrativa que ens presenta l'anime comenci. D'aquesta manera, podem dir que el gir argumental que se'ns presenta per si sol és molt interessant.

El passat d'un personatge, a més molt popular i impossible que et caigui malament, ens crea una història bona de veure, que es passa ràpid i que és força entretinguda. Aleshores on està el problema? És massa previsible. 

Només començar el capítol ja saps com acabarà. Quina emoció té veure un OVA lineal, gens innovador i amb una trama horriblement repetida fins la sacietat? 

Per molt que s'hagi fet l'esforç de d'adaptar la història posant vilans nous que no apareixen al manga per fer-la més entretinguda, és tan absolutament predictible que no té la més mínima emoció.

Veredicte

3/10

 Bona història, però gens original. 

Rurouni Kenshin: Meiji Kenkaku Romantan - Tsuiokuhen

A la primavera tenim les flors del cirerer, a l'estiu els estels. A la tardor tenim la lluna plena i a l'hivern la neu. Gràcies a això, el sake ha de ser prou bo. Si li trobes mal gust, és evident que passa alguna cosa dolenta a dintre teu. Algun dia podràs gaudir del gust del sake. Quan aquest dia arribi, anirem a beure sake junts.

Informació general

Títol original: Rurouni Kenshin: Meiji Kenkaku Romantan: Tsuiokuhen o també se'l coneix amb el nom que se li donà als Estats Units: Rurouni Kenshin, Trust&Betrayal. 

Autor: Nobuhiro Watsuki

Gènere: Shonen. Acció, Històric/samurai, drama, romàntic.

Estudi: Studio DEEN 

Any: 1999

Capítols: 4

Argument

Un jove anomenat Shinta és salvat d'una mort segura gràcies a un samurai conegut amb el nom de Saijuro Hiko, mestre del poderós estil de batalla Hiten Mitsurugi Ryu. Aquest fort samurai es convertirà en el mestre del jove Shinta, que passarà a anomenar-se Kenshin. 

Quan esclata la guerra entre partidaris del Shogun i els imperialistes, el jove Kenshin, encara inexpert tot i que molt destre amb l'espasa, decideix abandonar el seu mestre i contribuir amb la seva espasa a millorar el món lluitant sota les ordres dels Isshin Shishi. 

Prest el jove Kenshin es guanyarà el famós nom que l'acompanyarà a on vagi: Hitokiri Battosai. Durant el Bakumatsu els carrers no eren gens segurs i els assassinats tenien lloc a diari. En aquest context, el Kenshin assasina el Kiyosato Akira, qui li fa una cicatriu a la galta. El destí farà que el Kenshin es trobi finalment amb la promesa del Kiyosato, una noia callada anomenada Tomoe Yukishiro.

Opinió personal

Com ja vaig contar-vos a la ressenya de Rurouni Kenshin, la història original està composta per tres sagues, dues de les quals es varen animar i la darrera que, malauradament, mai s'ha dut a la pantalla. Així, els fets que trobem a Trust&Betrayal reflecteixen una part de la història que se'ns conta a la darrera saga: la part del passat del Kenshin durant la guerra.

Adaptada de manera més o menys fidel al manga, el que destaca de seguida quan es mira aquest OVA és l'animació que és excel·lent. Simplement ens trobem davant d'una peça que, pel que fa a l'animació, estic ben segura que passarà a la història per la bellesa i per la increïble qualitat de l'art, cosa que encara té més mèrit si recordem que és de l'any 1999. 

Els decorats, els colors, la nova manera de dibuixar els personatges, els paisatges, l'agilitat a les batalles, el realisme extrem... Tots aquests factors contribueixen a que el primer OVA de Kenshin sigui sublim.

Passant a analitzar el contingut, Tsuiokuhen ens ofereix una història de guerra, cruel, sanguinosa i, a la vegada, molt poètica, on se li concedeix molta importància tant a les paraules com als silencis, a les pruneres, a la neu i a la sang. També des del punt de vista literari és una obra mestra, combinant-se perfectament amb la preciosa animació i aconseguint que l'espectador es commogui amb el que es diu, amb el que veu i amb el que no però que gràcilment ens deixen veure.

El pes de la mort, sempre present, se'ns presenta des d'una perspectiva adulta, en la qual el Kenshin es demana sovint el per què de les seves accions i si realment el que fa a la guerra contribuirà a crear una societat millor. 

Tot plegat, aquest OVA ens presenta una faceta del Kenshin que desconeixiem i que dista molt del despistat rurouni que coneixem gràcies a l'anime. I és que el dramatisme s'escola per cada racó, amb fent-se present tant a la fulla de l'espasa com al cor del protagonista, tot en un ritme que va en augment fins la culminació tràgica final. 

A tots aquests elements carregats d'una gran poeticitat, hem d'afegir la nota final que culmina amb la feina artística extraordinària: la música. La fantàstica combinació d'aquesta tríada fa que, com ja hem esmentat, Rurouni Kenshin, Tsuiokuhen sigui claríssiment una autèntica joia, una peça mestra que romandrà i que passarà a la història com una de les millors peces artístiques de l'animació dels anys 90. N'estic completament convençuda.

Veredicte

10/10

 Una autèntica OBRA D'ART IMPERDURABLE, tant a nivell de dibuix, literari i musical. 

Saint☆Onii-san OVA

Informació general

Títol original: 聖☆おにいさん, Seinto Oniisan

Traduït com Saint Young Men/Les vacances de Jesús i Buda.

Autor: Hikaru Nakamura

 Gènere: Seinen. Comèdia, Slice of life.

Estudi:  A-1 Pictures

Any: 2013

Capítols: 2

Argument

El primer capítol ens presenta dues històries: la primera tracta del recel de l'arrendadora del pis on viuen Jesús i Buda, qui desconeix les seves ocupacions i escolta rumors estranys sobre els dos inquilins. 

La segona història ens presenta un dia de pluja, amb un ocupat Jesús que escriu al seu blog sobre doramas. Quan Jesús insisteix en què Buda provi l'ordinador quedarà tan enganxat que el pobre Jesús no sabrà què fer per aconseguir alguna cosa per menjar... Finalment, el segon OVA ens presenta els somnis que els tenen en la seva nit de cap d'any. 

Opinió personal

Aquests OVAS estan basats en extres del manga que no varen poder ser inclosos a la pel·lícula. Primerament recordem l'argument: Jesucrist i Gautama Buda, fundadors del Cristianisme i el Budisme, decideixen passar junts unes vacances a la terra, convivint a un apartament situat al barri de Tachikawa a Tòquio. La història gira al voltant d'aquests dos personatges, la diferència entre els seus caràcters i com conviure junts al Japó evitant que els descobreixin.

El més destacable d'aquest OVA és l'humor, que et fa riure des del principi fins el final i de manera constant, amb girs que no t'esperes i situacions molt compromeses i divertides. Però a part del sentit de l'humor, l'OVA de Les vacances de Jesús i Buda no té res més destacable i no destaca per res que no s'hagi fet a la pel·lícula.

Això no vol pas dir que estigui malament, és força divertit i, a més, acaba d'arrodonir la pel·lícula, contant-nos uns episodis bastant divertits que no s'hi varen poder incloure.

Veredicte

5/10

 És molt divertida però massa igual a la pel·lícula, sense aportar res de nou que la faci clarament diferenciadora.

Nurarihyon no Mago, OVA

Com que no sé com convèncer-vos perquè us mireu Nurarihyon no Mago segueixo amb el meu particular spam sobre aquest anime. La darrera entrada sobre el senyor dels yokais, ho prometo!

Informació general:

Títol original: Nurarihyon no Mago

ぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon)

Autor: Hiroshi Shiibashi

Basat en: Manga

Estudi: Studio DEEN

Gènere: Shonen. Acció, Fantasia/supernatural.

Any: 2012

Capítols: 2

Argument

A l'OVA de Nurarihyon no Mago se'ns presenten dues històries diferents relacionades amb el passat dels dos antics comandants del clan Nura. 

La primera, protagonitzada pel Rihan Nura i la Setsura, ens posa en el punt de mira els sentiments de la yokai pel seu comandant i de com ell segueix pensant en la seva primera dona, l'Otome.

La segona història està narrada pel propi Nurarihyon i com es va guanyar els seus primers seguidors amb la visita al poble de Tono, d'entre ells un simpàtic Natto Kozo.

Opinió personal.

Com a complement a l'anime està molt aconseguit, amb unes històries molt ben contades, plenes d'emocions, lluites i acció. Realment saben com tranquil·litzar les ganes de saber un poc més i d'aprofundir en personatges tan interessants i carismàtics com el Rihan o el propi Nurarihyon.

Els dos episodis destaquen per la gran càrrega sentimental: el primer ple del dramatisme que comporta l'amor no correspost i el darrer amb bones lluites i com a temes la lleialtat, la protecció als febles i la justícia. Són molt diferents però complementaris, acabant d'arrodonir allò que ens faltava per saber a l'anime. 

Les cançons que s'han triat per fer d'endings especials per a l'OVA m'han agradat molt, tenen molt de ritme i estan situades en un moment perfecte, fent un tall en la narració per diferenciar clarament el passat del present.

Personalment, m'esperava -no sé per què- saber més detalls sobre la relació del Rihan amb la mare del Rikuo, però no ha estat així, tot i que d'altra banda ens han explicat coses força interessants com l'arribada de la Tsurara al clan Nura. 

Veredicte

7/10

Molt entretinguda, ràpida i fàcil de veure, acabant de perfilar alguns temes que no s'havien vist a l'anime.

Destacable la càrrega sentimental dels capítols i el pas del passat al present per veure l'abans i el després del clan Nura. 

Hakuouki Sekkaroku

Informació general

Títol original: Hakuouki Sekkaroku, 薄桜鬼 碧血録

Gènere: Samurai, Shojo, acció, romàntic

Estudi: Studio DEEN, Idea Factory 
Preqüela: Hakuouki Shinsengumi Kitan

Seqüela: Hakuouki Hekketsuroku i
Hakuouki Reimeiroku.
Capítols: 6

Argument

Hakuouki Sekkaroku és un conjunt de sis OVAS que podríem inserir cronològicament després de l'arribada de la Chizuru a Edo i abans de la segona temporada de l'anime, Hakuouki Hekketsuroku. 

Aquests OVAS ens narren informació que apareixia als videojocs originals però que no es va poder incloure als animes. Així, cadascun d'aquests episodis narren els mateixos fets: un sol dia a la vida dels Shinsengumi, però des de sis punts de vista corresponents a cinc guerrers diferents i a un dimoni. 

El primer capítol està dedicat al Capità de la Primera Divisió, el Souji Okita, mentre que el segon capítol es centra en el Capità de la Tercera, el Saito Hajime. D'altra banda, el tercer capítol estarà enfocat en el Harada-san, el quart en el Heisuke a més de l'obligatori pel Hijitaka. Finalment, el darrer episodi ens posarà en la pell del dimoni Kazama. 

Opinió personal

Aquest OVA té com a finalitat posar en el centre els autèntics protagonistes de l'anime: els guerrers del Shinsengumi, dedicant als més importants un capítol de l'OVA per exposar-nos els seus ideals, propòsits, idees i lleialtats.

Tot i això, també cal reconèixer que és una OVA orientada a fer contents als fans després de la massacre de Hakuouki Hekketsoroku, en altres paraules: fanservice. Des del moment que tenim la Chizuru vestida de Maiko i tota una guarda d'homes atractius vigilant-la l'argument que tenia l'OVA decau tot i que en conjunt se salva. 

Si ho analitzem episodi per episodi, el que més em va agradar va ser el primer, el capítol de l'Okita, que vaig trobar més centrat realment en el personatge, en els seus problemes i lleialtats que no en córrer-li darrere a la Chizuru. És un capítol força interessant ja que es demostra la lleialtat i estima que l'Okita professa pel seu tutor. 

El segon capítol, dedicat al Saito Hajime no és més que continuar amb el cliché que impera damunt d'aquest personatge tan taciturn, al qual fan "declarar-se" sense tenir gens d'èxit. No em va acabar d'encaixar massa aquest comportament al Saito i el capítol va quedar molt forçat.

El tercer, dedicat al Harada tampoc té res d'especial, tot i que també he de confessar que aquest personatge mai m'ha dit res. El quart està dedicat al guerrer més petit, el Heisuke Todo i és bastant divertit. Sense tenir res interessant és un capítol que com a mínim et fa riure.

El capítol que em va agradar menys va ser el cinquè, dedicat al Hijikata on es deforma completament la imatge que tenia del Vice-Comandant dimoni.

En aquest capítol podrem veure al Hijikata fugint amb una Maiko del barri vermell (que no és altra que la Chizuru) i proclamant davant la multitud que se l'enduu amb ell i que si algú té cap problema que vagi a cercar-lo al quarter dels Shinsengumi. No és el comportament que ens esperaríem d'algú com el Hijikata que pot arribar a ser molt cruel i sense compassió, "tacant" el nom dels Shinsengumi per una noia. 

Finalment, el capítol dedicat al Kazama tampoc em va acabar de convèncer. Simplement vaig trobar que era una altra vegada el mateix i una altra vegada un home bishonen corrent darrere de la Chizuru.

En general, un OVA sense massa argument, però entretingut. Remarcar el capítol dedicat a l'Okita, i encara que he de reconèixer que tot i que el guió poc treballat, m'ho vaig passar d'allò més bé mirant aquest anime que, en certa manera, acaba d'arrodonir la sèrie. Una curiositat interessant i que em va agradar molt és que a cada episodi l'ending canvia, arribant a tenir 5 endings diferents amb imatges independents per a cada un d'ells:

Opening: Yume no Ukifune por Aika Yoshioka.
Ending 1: Mugen - a true love tale- por Maon Kurosaki.
Ending 2: Kazahana -The whisper of snow falling- por Maon Kurosaki.
Ending 3: Ran -The end of struggle- por Maon Kurosaki.
Ending 4: Hikari -I promise you- por Maon Kurosaki.
Ending 5: Shinjitsu -The light lasting- por Maon Kurosaki.
Ending 6: Hiyoku -Contract with You- por Maon Kurosaki.

Veredicte

8/10

Tot i no tenir massa argument i ser fanservice m'ho vaig passar molt bé mirant-la i acaba d'arrodonir els tres animes que complementa.

És molt interessant que a cada episodi s'enfoqui un personatge diferent, destacant els personatges principals de l'anime i veure com actuen tots ells en la mateixa situació.

També és interessant veure com els capítols es van complementant els uns amb els altres i el que no entenies al primer capítol ho acabes d'entendre al darrer.

En general uns OVAS molt entretinguts d'una de les millors sagues de samurais que he vist.