Els meus animes de 2013: Un any de samurais!

Finalment, el 2013 s'acaba i és un bon moment per fer recompte de tots els animes que he anat mirant-me durant aquests darrers dotze mesos. Enguany ha estat quan he començat a consumir anime amb més ganes. Generalment em mirava només els animes que sabia que m'agradarien però gràcies als meus amics he anat perdent la por a veure de tot. I la veritat és que estic molt contenta!
 

Perdent la por als animes que "no m'agradaran" he vist alguns com Neon Genesis Evangelion, Shingeki no Kyojin, Tonari no Kaibutsu-kun, Arata Kangatari o Peace Maker Kurogane que, sense pensar-ho, he gaudit molt d'ells. Però bé, els meus preferits del 2013, definitivament són...

Rurouni Kenshin

Finalment, ha estat al 2013 quan m'he atrevit a mirar-me Rurouni Kenshin. Sembla mentida, però no em pensava que m'arribaria a entusiasmar fins a aquest nivell. Realment m'ha emocionat moltíssim i he gaudit de la seva història amb molta intensitat. 

Poc es pot dir d'ell que no s'hagi dit abans: és una peça mestra, amb una gran història, una ambientació brutal i uns personatges molt ben definits. Només em sap greu una cosa i és no haver-la vist abans...

Hakuouki Shinsengumi Kitan

I amb Kenshin em vaig començar a interessar molt més en el gènere dels samurais, trobant-me altres animes que també m'han regalat molt bons moments aquest any. 

D'entre ells podria destacar Hakuouki Shinsengumi Kitan. Quan la vaig començar tenia els meus dubtes i no m'acabava de fer tots els elements fantàstics que tenen com l'ochimizu o els rasetsu, però a poc a poc la Chizuru i els guerrers del Shogun es varen anar fent un lloc al meu cor.

Gintama

Aquesta, tècnicament, encara no l'he acabat encara, però m'hi he passat molts de mesos amb ella, avançat a poc a poc. És un anime molt llarg i lent, que se m'està fent molt pesat de veure i em costa molt veure'n tres episodis seguits. 

Però si he de justificar que Gintama es trobi en el top 3 d'anime d'aquest any, he de reconèixer que si m'ha enganxat ha estat perquè m'encanten els personatges. Gintama és un anime amb un argument oscil·lant, que té al centre l'humor i la paròdia i són els personatges els autèntics encarregats de treure'ns la rialla.

Espero acabar-la a principis de 2014...

Propòsits 2014

Ara és el moment de liar-la i proposar-me coses que no acompliré per l'any que ve, però faré un esforç per ser realista. Primerament m'agradaria veure més animes clàssics i quan dic clàssics vull dir que estiguin reconeguts per la majoria com animes molt bons i que perduren amb el temps. Així que la primera proposta seria veure'm tres animes clàssics! -no arrisco massa amb el número, ho sé-

La segona proposta, i on crec que fallo més, és en veure animes en emissió. No sé per quin motiu però em costa molt mirar els capítols cada setmana. Aquest any només ho he fet amb Chihayafuru 2 i amb Shingeki no Kyojin així que pel 2014 em proposo veure'n com a mínim 4 en emissió.

A més, em fa il·lusió veure més pel·lícules i ovas! Així que proposo veure 10 pel·lícules i 10 ovas! 

D'altra banda, m'agradaria veure més anime i de més varietats així que em proposaria veure'n com a mínim uns 50! Cinquanta animes pel 2014. 

Resumint, al 2014 vull veure:

• Tres animes clàssics.
• Quatre animes en emissió.
• Deu pel·lícules.
• Deu OVAS.
• Un total de cinquanta animes.

Bakuman

Fa uns quants mesos vaig cometre l'error de triar veure Bakuman en comptes de Full Metal Alchemist Brotherhood.

Havia llegit que era molt bona (a aquestes alçades ja no sé com me'n refio quan llegeixo que un anime és bo...), així que em va picar la curiositat i em vaig veure les tres temporades, posant-me al dia quan faltaven tres episodis per acabar l'anime.

Fitxa tècnica

Títol original: Bakuman バク マン。 

Autors: Tsugumi Ohba i Takeshi Obata

Gènere: Shonen

Any: 2008 el manga i l'anime 2010-2013

Capítols: 3 temporades de 25 capítols cada una. (un total de 75)

Argument

El protagonista, el Mashiro Moritaka és un estudiant de secundària normal que es passa el dia dibuixant manga. Una tarda torna a l'institut a per un quadern i allà es troba amb el seu company Akito Takagi que fa temps que l'observa mentre dibuixa a classe. L'Akito persuadeix al Moritaka de crear mangues els dos junts, fent el primer la història i el segon el dibuix. Però, de primera intenció el Moritaka s'hi nega a causa d'uns records amargs.

L'oncle del Mashiro era mangaka que va morir per excès de treball i, per tant, el protagonista sap que a la seva família no li farà gràcia que es vulgui dedicar a fer manga. Però el Takagi no es donarà per vençut i decideix jugar carta amb la noia que li agrada al Mashiro: la Miho Azuki. 

Així, aquell mateix vespre, el Takagi confessa a l'Azuki que els dos crearan un manga junts. L'Azuki està encantada amb la idea, ja que el seu somni és ser seiyu. Aleshores al Mashiro no se li ocorre res més que declarar-se a la noia, que li correspon els sentiments amb una condició: no podran estar junts fins que els dos assoleixin els seus somnis. El Mashiro farà qualsevol cosa per aconseguir ser un gran mangaka i triomfar fins aconseguir un anime, moment en el qual es podrà casar amb la seva estimada Azuki. 

Opinió personal

Punts a favor

• Em va agradar molt tot l'aspecte relacionat en com funciona el món del manga i, especialment, la Shonen Jump: el món dels editors, l'esgotadora feina d'un mangaka, les eines que fan servir per dibuixar, els ajudants, la relació amb els altres escriptors, la rivalitat... Des d'aquest punt de vista crec que l'anime és força interessant només per aprendre totes aquestes coses.
• Hi ha personatges simplement genials que fan que tinguis més i més ganes de saber coses sobre ells. El primer i, sense cap dubte, el meu preferit: el Nizuma Eiji, l'ànima de la sèrie. També n'hi ha d'altres absolutament genials com el Fukuda Shinta i l'excèntric Kazuya Hiramaru.
  

Punts en contra

• Tot és molt gratuït: el protagonista vol ser mangaka? Doncs justament tindrà ja un pis completament equipat amb tot el material que necessita per ser-ho. Com a mínim he d'admetre que el camí per arribar a fer un anime és llarg i difícil i que això li dóna força realisme a la sèrie.
• El paper de les dones. Em posa malalta com es tracten les dones a aquest anime: tenim la Kaya que tot i que se'ns presenta com una dona molt forta i amb personalitat, evoluciona fins a convertir-se pràcticament en la criada dels protagonistes, que viu completament dedicada al seu home sense cap aspiració o motivació a la seva vida més que anar-li darrere al Takagi. L'Aiko Iwase: la representació més vil de l'enveja femenina que deixa els seus somnis i estudis per continuar lluitant per un home que la ignora i, per tant, intentarà fer-li la vida impossible per ressentiment. I finalment l'Azuki, que em sembla una contradicció en si mateixa: una noia molt tímida i tendra que viu fidel a uns ideals amorosos obsolets però que somnia amb tot el contrari: ser una idol, és a dir, una noia centre de totes les mirades i desitjos.  
  
• Continuant amb l'Azuki, de Bakuman no m'ha agradat gens la història d'amor. Podreu pensar que és molt romàntica però, personalment (i que consti que només és la meva opinió) no li veig el romanticisme per enlloc. On està el romanticisme en que dues persones que no es coneixen de res es comprometin a seguir sense conèixer-se durant un munt d'anys fins que aconsegueixin els seus somnis? Se'm fa molt difícil pensar que et pots enamorar d'una persona sense quasi haver tractat amb ella i que pots viure durant molts d'anys només aferrant-te a la il·lusió que, d'aquí un munt d'anys, potser us coneixeu i les coses us van bé.  
• Els protagonistes tampoc són res de l'altre món. La seva personalitat no està massa ben plantejada i, concretament amb el Mashiro, no és massa carismàtic. És més, quan situem els protagonistes al costat d'altres personatges completament genials com l'Eiji encara queden més desdibuixats i sense força. 
  
• La segona temporada és una pèrdua de temps. Amb el canvi d'editor, a Bakuman s'entra en una espiral de tedi que només es romp quan, a la fi, recuperen l'antic editor. L'anime pega una baixada molt gran i es torna avorrit, però com he dit abans, aquesta baixada també li dóna realisme. 
• Els openings tampoc estan massa currats. Al primer li falla la cançó, massa apàtica. El segon opening és molt més adient i l'animació està molt ben aconseguida, però el tercer torna a la línia del primer. En canvi els "openings" dels animes que es fan dins la sèrie estan força currats. 

Veredicte

  2/10

En general la primera temporada no està malament, però la segona decau molt. La tercera intenta salvar l'anime però, personalment crec que ja era massa tard. No està pas malament, però és un anime llarg i sovint es fa pesat al qual hem de sumar que els personatges no estan del tot ben plantejats.

Tonari no Kaibutsu-kun OVA: Tonari no Gokudou-kun

Informació general

Títol original: Tonari no Kaibutsu-kun: Tonari no Gokudou-kun

Autor: Robico

Gènere: Shojo. Comèdia, romàntic, històric, slice of life. 

Estudi: Brain's Base 

Any: 2013

Capítols: 1

Argument

La professora Mizutani és l'encarregada de l'educació de la Chizuru-hime i perquè la princesa es concentri en els seus estudis, l'emperador ha prohibit el consum de sucre i dolços a tota la ciutat. Mentre, el grup Yoshida va causant problemes a la ciutat amb les seves continues baralles, fins que el seu líder conegui casualment la mestra Mizutani...

Opinió personal.

L'ova de Tonari no Kaibutsu-kun, titulat Tonari no Gokudou-kun, ens presenta una historieta inclosa al volum 12 del manga, una realitat alternativa en la qual els personatges viuen en un Japó feudal.

És una historieta de curta durada, però tot i així podem destacar-la per diverses coses: per començar per l'ambientació, molt japonesa i tradicional, amb uns kimonos molt ben treballats i uns espais urbans molt ben dissenyats, tot sumat a una animació amb molts colors lluents i visualment molt atractiva.

A més, cal destacar l'humor que és la tònica constant d'aquest OVA, un humor com sempre que et fa riure quan menys t'ho esperes i amb un final molt sorprenent, que a més de ser molt divertit, és també completament inesperat i surrealista. 

Els personatges són els mateixos que hem vist a l'anime, sense que canviin gens la seva personalitat per adaptar-la al curt, i la història també és força igual a la del manga, tot i que adaptada al temps històric que vol reflectir. 

Veredicte

7/10

Simplement, divertida.

Bleach OVA: The Sealed Sword Frenzy.

Bleach: The Sealed Sword Frenzy és el segon OVA de Bleach que va ser estrenat a la Jump Festa del 2005. En aquest curt se'ns presenten fets que tenen lloc després de la saga de la Societat d'Ànimes.

Argument

L'Ichigo Kurosaki descansa al món dels humans quan de sobte el tinent de la Sisena Divisió, el Renji Abarai irromp a casa seva amb una escopeta fent-se passar per policia. L'Ichigo, juntament amb el Renji i la Rukia, van a un restaurant de menjar ràpid on troben al Hanataro Yamada de cambrer i es descobreix que la Societat d'Ànimes els han enviat per una missió.

Just en aquell moment es produeix una explosió i es presenta un nou enemic, el Baishin, una espasa sense amo que fa 400 anys que estava segellada a la Societat d'Ànimes. El fet que el Baishin s'hagi escapat i estigui al món dels vius provocarà que molts Capitans deixin els seus quarters per anar a la lluita contra aquesta zanpakuto venjativa. 

Opinió personal.

The Sealed Sword Frenzy és un ova que se'ns presenta molt divertit amb principi i que acaba amb moltíssima acció. En definitiva, que en 32 minuts que dura tenim temps per riure i per emocionar-nos amb les lluites que ens ofereix.

L'humor és bastant exagerat, però de totes maneres ens fa riure, com el Renji vestit de sheriff amb una pistola volant-li el pentinat a l'Isshin. 

A més, com a complement, l'ending d'aquest ova és realment molt divertit, mostrant-nos diverses accions dels shinigamis al món dels vius: així podem gaudir dels capitans en traje de gala, les tinents al camp, el Hitsugaya vestit d'estudiant o el Byakuya trajejat sortint d'un carruatge. 

D'altra banda la lluita és bastant interessant, amb molta acció amb el segell característic de Bleach,

cosa que com ja sabreu, no defrauda mai. A més, el final és tancat, convertint-lo en una historieta redona, sense mancances i que dura el temps just. 

Veredicte

6/10

Molt divertida per passar l'estona i amb lluites molt emocionants.