Bakuman

Fa uns quants mesos vaig cometre l'error de triar veure Bakuman en comptes de Full Metal Alchemist Brotherhood.

Havia llegit que era molt bona (a aquestes alçades ja no sé com me'n refio quan llegeixo que un anime és bo...), així que em va picar la curiositat i em vaig veure les tres temporades, posant-me al dia quan faltaven tres episodis per acabar l'anime.

Fitxa tècnica

Títol original: Bakuman バク マン。 

Autors: Tsugumi Ohba i Takeshi Obata

Gènere: Shonen

Any: 2008 el manga i l'anime 2010-2013

Capítols: 3 temporades de 25 capítols cada una. (un total de 75)

Argument

El protagonista, el Mashiro Moritaka és un estudiant de secundària normal que es passa el dia dibuixant manga. Una tarda torna a l'institut a per un quadern i allà es troba amb el seu company Akito Takagi que fa temps que l'observa mentre dibuixa a classe. L'Akito persuadeix al Moritaka de crear mangues els dos junts, fent el primer la història i el segon el dibuix. Però, de primera intenció el Moritaka s'hi nega a causa d'uns records amargs.

L'oncle del Mashiro era mangaka que va morir per excès de treball i, per tant, el protagonista sap que a la seva família no li farà gràcia que es vulgui dedicar a fer manga. Però el Takagi no es donarà per vençut i decideix jugar carta amb la noia que li agrada al Mashiro: la Miho Azuki. 

Així, aquell mateix vespre, el Takagi confessa a l'Azuki que els dos crearan un manga junts. L'Azuki està encantada amb la idea, ja que el seu somni és ser seiyu. Aleshores al Mashiro no se li ocorre res més que declarar-se a la noia, que li correspon els sentiments amb una condició: no podran estar junts fins que els dos assoleixin els seus somnis. El Mashiro farà qualsevol cosa per aconseguir ser un gran mangaka i triomfar fins aconseguir un anime, moment en el qual es podrà casar amb la seva estimada Azuki. 

Opinió personal

Punts a favor

• Em va agradar molt tot l'aspecte relacionat en com funciona el món del manga i, especialment, la Shonen Jump: el món dels editors, l'esgotadora feina d'un mangaka, les eines que fan servir per dibuixar, els ajudants, la relació amb els altres escriptors, la rivalitat... Des d'aquest punt de vista crec que l'anime és força interessant només per aprendre totes aquestes coses.
• Hi ha personatges simplement genials que fan que tinguis més i més ganes de saber coses sobre ells. El primer i, sense cap dubte, el meu preferit: el Nizuma Eiji, l'ànima de la sèrie. També n'hi ha d'altres absolutament genials com el Fukuda Shinta i l'excèntric Kazuya Hiramaru.
  

Punts en contra

• Tot és molt gratuït: el protagonista vol ser mangaka? Doncs justament tindrà ja un pis completament equipat amb tot el material que necessita per ser-ho. Com a mínim he d'admetre que el camí per arribar a fer un anime és llarg i difícil i que això li dóna força realisme a la sèrie.
• El paper de les dones. Em posa malalta com es tracten les dones a aquest anime: tenim la Kaya que tot i que se'ns presenta com una dona molt forta i amb personalitat, evoluciona fins a convertir-se pràcticament en la criada dels protagonistes, que viu completament dedicada al seu home sense cap aspiració o motivació a la seva vida més que anar-li darrere al Takagi. L'Aiko Iwase: la representació més vil de l'enveja femenina que deixa els seus somnis i estudis per continuar lluitant per un home que la ignora i, per tant, intentarà fer-li la vida impossible per ressentiment. I finalment l'Azuki, que em sembla una contradicció en si mateixa: una noia molt tímida i tendra que viu fidel a uns ideals amorosos obsolets però que somnia amb tot el contrari: ser una idol, és a dir, una noia centre de totes les mirades i desitjos.  
  
• Continuant amb l'Azuki, de Bakuman no m'ha agradat gens la història d'amor. Podreu pensar que és molt romàntica però, personalment (i que consti que només és la meva opinió) no li veig el romanticisme per enlloc. On està el romanticisme en que dues persones que no es coneixen de res es comprometin a seguir sense conèixer-se durant un munt d'anys fins que aconsegueixin els seus somnis? Se'm fa molt difícil pensar que et pots enamorar d'una persona sense quasi haver tractat amb ella i que pots viure durant molts d'anys només aferrant-te a la il·lusió que, d'aquí un munt d'anys, potser us coneixeu i les coses us van bé.  
• Els protagonistes tampoc són res de l'altre món. La seva personalitat no està massa ben plantejada i, concretament amb el Mashiro, no és massa carismàtic. És més, quan situem els protagonistes al costat d'altres personatges completament genials com l'Eiji encara queden més desdibuixats i sense força. 
  
• La segona temporada és una pèrdua de temps. Amb el canvi d'editor, a Bakuman s'entra en una espiral de tedi que només es romp quan, a la fi, recuperen l'antic editor. L'anime pega una baixada molt gran i es torna avorrit, però com he dit abans, aquesta baixada també li dóna realisme. 
• Els openings tampoc estan massa currats. Al primer li falla la cançó, massa apàtica. El segon opening és molt més adient i l'animació està molt ben aconseguida, però el tercer torna a la línia del primer. En canvi els "openings" dels animes que es fan dins la sèrie estan força currats. 

Veredicte

  2/10

En general la primera temporada no està malament, però la segona decau molt. La tercera intenta salvar l'anime però, personalment crec que ja era massa tard. No està pas malament, però és un anime llarg i sovint es fa pesat al qual hem de sumar que els personatges no estan del tot ben plantejats.