Fruits Basket

Milers de gràcies a la Takiko, perquè sense ella no hauria pogut gaudir mai d'aquesta fantàstica història!

Fitxa tècnica

Títol original: フルーツバスケット Furūtsu basuketto (Furuba)

Autora: Natsuki Takaya

Gènere: Shojo. Romàntic, comèdia i psicològic.
Editorial: Norma

Toms: 23

Any: 1999-2006

Argument

La història té com a protagonista a la despistada Tooru Honda que fa molt poc temps va perdre la seva mare en un accident i es troba vivint en una tenda de campanya al mig dels terrenys de la família Soma.

La protagonista cau malalta i és rescatada pel Yuki Soma, un noi molt popular del seu Institut, que descobreix la seva situació i decideix que la Tooru visqui a casa seva amb ell i el propietari, el Shigure Soma.

La Tooru accidentalment descobreix el terrible secret dels membres d'aquesta família, i és que sofreixen una maledicció que causa que si algú de la família és abraçat per una persona del sexe oposat es converteix en un animal del zodíac xinès.

Però la Tooru no serà l'única que arribarà a la casa dels Soma per quedar-s'hi; el Kyo, el gat del
zoodíac que va ser expulsat a la llegenda i a qui tothom odia també es quedarà a viure amb el seu pitjor enemic que no és altre que el Yuki. La Tooru promet no revelar aquest secret a ningú i el líder de la família, Akito Sōma accepta en primera instància que la Tooru segueixi convivint amb els Sōma, especialment amb en Yuki. 

A partir d'aquest moment aniran apareixent nous membres de la família dels Soma, i la Tooru anirà a poc a poc aprenent les seves identitats i secrets, ja que aquests membres que duen la maledicció tenen personalitats diferents, moltes d'elles extravagants; i han sofert per la seva maledicció diferents fets des de ben petits.

Opinió personal

Una vegada més torno a llegir un shojo que no resulta com m'agradaria. Crec que ja m'hauria d'haver acostumat a que la protagonista mai acabi amb el noi que m'agrada. Perquè si, trobo que el Yuki és milers de vegades millor que el borde malcarat del Kyo, que em va caure malament des de la seva primera aparició. Per sort, la major part del temps no és el típic shojo empallegós i cursi i, tot i que hi ha moltes parelles no es fa pesat.

Preferències personals a part, i deixant també de banda que és un shojo, el que més m'ha agradat de Fruits Basket ha estat la gran diversitat de personatges. A més dels 12 del zodíac i el gat, el manga ens presenta personatges molt diversos i molt ben, però que molt ben treballats des del punt de vista psicològic, amb un passat molt ben construit i amb els traumes, emocions i sentiments que comporta.

Evidentment, i com no podia ser d'altra manera, el meu preferit ha estat el mestre del Kyo, el Kazuma Soma. M'hauria agradat saber més d'ell i és que és un encant i molt bona persona. Però d'altra banda, l'Akito també m'ha cridat moltíssim l'atenció. És un personatge que he passat d'odiar-lo a tenir curiositat per ell i, finalment, he arribat a estimar-lo moltíssim. 

Des del meu punt de vista la construcció i el desenvolupament del personatge de l'Akito és tota una obra mestra, molt ben conduït, amb molt de misteri -i crueltat, també- i amb girs molt sorprenents que deixen el lector perplex.

Pobre Ritsu, de debò que em fa llàstima...

Passant a la resta de personatges, increïblement són tots molt carismàtics. He pogut riure moltíssim amb la gran eloqüència i exageració de l'Ayame, m'ha encantat la història entre el Haru i la Rin i he sentit moltíssima llàstima i molt de carinyo pel Momiji. Menció especial té el Shigure, evidentment! Des del moment que va tota l'estona amb quimono i a més és escriptor es va guanyar el meu respecte absolut, per no parlar de la seva personalitat retorçada però que, al cap i a la fi, no deixa de preocupar-se pels altres.

Molta llàstima m'han fet el Kureno i la Kagura que tot i que era bastant irritant em va saber greu per ella que hagués d'oblidar el Kyo. D'altra banda, del Ritsu m'hauria agradat molt més que es desenvolupés el seu caràcter perquè és el que ha estat més maltractat. Sembla un personatge per omplir el lloc que faltava i quasi no ha tingut rellevància. M'hauria agradat veure amb més detall com comença una nova vida sense pors ni inseguretats. 

I ara retornant a que és un shojo -i ignorant la parella principal que, com ja he dit, no és del tot del meu grat- he de destacar la història dels pares de la Tooru, tan tendra que és impossible no estimar-los. Altra parella que m'hauria encantat saber més coses són l'Akito i el Shigure! M'he acabat estimant molt els dos personatges i m'hauria encantat saber més d'ells dos com a parella.

Per acabar destacar també altres aspectes a més dels personatges i l'argument: l'estil de dibuix és força clar i net i té molt d'humor. Passant a analitzar l'argument -a aquestes alçades de la ressenya- dir que m'ha sorprès gratament que la història estigui tan ben planificada, amb un ritme molt encertat, amb una cronologia molt ben definida i amb un estil de narració molt bo que fa que el lector es deixi endur per la història i pels seus personatges i accions.

Els detalls estan molt ben cuidats i els misteris es van desvetllant amb comptagotes i quant menys t'ho esperes, cosa que fa que la intriga es mantingui encara més i que el lector tingui encara més ganes de continuar sense pausa la història i descobrir el secret que amaguen els personatges. 

L'espai a la història està molt ben delimitat de la mateixa manera que el temps que s'ha estructurat d'una manera molt clara, sense grans salts i amb els flashbacks molt ben delimitats.  En definitiva, és un gran manga que recomano molt!   

Veredicte 

8/10

La història és molt bona, l'argument original i ben treballat fins el mínim detall, els personatges són una obra d'art en si mateixos però... però no m'ha agradat el desenllaç de la Tooru amb el Kyo. Tot i que m'hauria d'anar acostumant a que el meu gust amorós difereix del de la majoria... 

A veure si ara m'animo a veure'm l'anime, tot i que estigui inacabat, simplement pel delit de veure el Shigure, l'Ayame, l'Akito i el Kazuma en moviment.