Bleach, The DiamondDust Rebellion.

Informació general

 Títol: Bleach, The DiamondDust Rebellion
Autor: Tite Kubo

Director: Noriyuki Abe

Escrita per: Masahiro Okubo, Michiko Yokote i Tite Kubo
Gènere: Shonen. Acció, aventura, fantasia, poders sobrenaturals...
Any: 2007
Durada: 93 minuts

 Fansub en català: Seireitei no Fansub 

Argument

El segell del rei de les ànimes ha de ser transportat a un nou lloc i se'n carrega la missió de custodiar-lo durant el trasllat a la Desena Divisió. El Toshiro Hitsugaya supervisa la comitiva amb l'ajuda de la seva tinent i del seu esquadró quan, de sobte, són atacats i el segell del rei és robat. El Hitsugaya és culpat pel robatori i la Societat d'Ànimes el persegueix per fer-lo pagar pel seu crim.

El Hitsugaya, ferit de gravetat es trobarà amb l'Ichigo però desestimarà la seva ajuda i continuarà el camí sol fins a capturar el culpable.

Però a la Societat d'Ànimes també hi ha aliats que confien en la innocència del Capità de la Desena. Així el Kyoraku ajudarà a aquesta Divisió que està passant un mal moment sense el seu Capità i esbrinarà qui és el culpable: el Sojiro Kusaka, un antic company de l'acadèmia de Shinigamis del Capità Hitsugaya que feia molts d'anys que es deia que era mort...

Opinió personal

La veritat és que després del magnífic guió de Memories of Nobody, amb aquesta segona pel·lícula la qualitat baixa. Personalment no em va acabar de fer, és com una història de relleno però llarga. Entenc el motiu de posar com a protagonista un personatge tan carismàtic com el Hitsugaya -que em cau molt bé i li tinc molt de carinyo- però es fa molt estrany no tenir l'Ichigo tota l'estona en pantalla i que només aparegui in extremis per salvar la Societat d'Ànimes. 

D'altra banda el guió no és ni de prou fer-s'hi tan bo com a la pel·lícula anterior. Sense estar tampoc malament del tot, s'ha de destacar que entra en contradiccions amb el manga i que sovint l'argument ha estat tan estirat per donar més de si que acaba de fer-se avorrit.

El més interessant de la pel·lícula és el misteri que envolta la figura del Kusaka i veure com a poc a poc es va esbrinant de qui es tracta i els motius que té per actuar d'aquesta manera, arribant a entendre la seva ira, ràbia i frustració. És un dolent que, tot i actuar malament, acabes entenent per què ho fa i sentint llàstima per com va ser tractat al passat. El desenllaç em sembla bastant injust pel pobre Kusaka, però com a mínim aconsegueix quedar en paus amb el Hitsugaya qui queda com tot un heroi en tot moment.

A més, destacar per davant de tot el fantàstic treball del Shiro Sagisu, compositor de l'excel·lent banda sonora de Bleach que fa una gran feina per aquesta pel·lícula. Altre factor que fan d'aquesta pel·lícula una peça digna de veure és l'animació que només podria descriure com "sublim".

Per acabar, també val molt la pena pel factor psicològic. Com ja he dit abans, és una pel·lícula on tothom té els seus propis motius per actuar de la manera que ho fan: tant el Kusaka com el Hitsugaya són culpables, els dos per motius diferents i cerquen o bé la venjança o redimir-se.

Aquesta lluita, no només amb l'enemic sinó amb un mateix, serveix per tancar velles ferides del passat pels dos personatges, donant-li profunditat però sense aconseguir arribar al nivell de complicitat que tenien l'Ichigo i la Senna.

Veredicte

6/10

No està al nivell de Memories of Nobody, el guió és molt més pobre i pla, sense mantenir-te enganxat i no es pot ni comparar la sintonia de l'Ichigo i la Senna amb la del Kusaka i el Hitsugaya.

No té els moments emotius que tenia l'anterior pel·lícula ni tampoc les batalles són tan impressionants: és tot un seguit d'habilitats de lluita una darrera l'altra al final de la pel·lícula per acabar amb pobrament amb la fi de l'antagonista que, en la meva opinió, es mereixia més una segona oportunitat i un tracte just que una mort a mans del seu amic.