Kill la Kill

Informació general

Títol original: Kill la Kill

Autor: Hiroyuki Imaishi

Gènere: Comèdia, Acció.

Estudi: Trigger

Capítols: 24

Any: 2013

Argument

La història es duu a terme a l'Acadèmia Honnoji, un institut en el qual els estudiants privilegiats tenen uns uniformes especials anomenats Goku que atorguen a qui els porta diferents poders i habilitats, tot sota l'atenta direcció de la presidenta del Consell d'Estudiants: la Satsuki Kiryūin.

Tot canvia quan arriba a una estudiant nova, la Ryuko Matoi, apareix amb mitja tisora disposada a esbrinar qui va ser l'assassí del seu pare. Gràcies al Senketsu, un d'aquests uniformes amb poders, la Ryuko s'obrirà camí per esbrinar la veritat. 

Opinió personal

Seré breu amb aquesta ressenya bàsicament perquè no tinc massa coses a dir. L'anime en si, sincerament, no m'ha agradat gens. Era completament conscient que tenia molta fama i vaig pensar que la qualitat estaria renyida amb la seva popularitat però personalment crec que no ha estat així.

Per què no m'ha agradat? Primerament perquè l'argument en si no em crida massa l'atenció: uniformes amb poders màgics? D'entrada no em sembla ni massa original ni interessant. De totes maneres, un argument poc original i sense masses pretensions es podria aguantar si no fos perquè a tot això li hem d'afegir l'excés de fanservice.

No em desagrada el fanservice sempre que vagi acompanyat d'una història original i profunda. Un institut amb uniformes que et donen poders no em sembla prou bo com per, a més, afegir-li personatges estereotipats despullats la major part del temps. 

A tot això també he d'afegir que no m'ha agradat gens l'estil de dibuix. Tot i que la caricaturització dels personatges està completament fet a posta, personalment és una estètica que no em crida gens l'atenció i que no m'enganxa. Emperò, les batalles són una altra cosa.

Què puc dir de bo? El que més m'han agradat ha estat: les batalles amb una l'animació és brutal que podien haver mantingut durant tot l'anime, els openings i, per descomptat, la Mako. Sense la Mako, aquest anime encara valdria molt menys perquè dóna la nota d'humor que fa que no desisteixis al primer capítol. I és que al capdavall Kill la Kill és això, humor simplement, però un humor que per desgràcia no m'ha sabut arribar.

De totes maneres, s'ha de reconèixer que l'anime té moments molt bons amb uns girs que no t'esperes, però per desgràcia no és la tònica dominant. En definitiva, penso que Kill la Kill és un anime que et pots veure simplement per riure, sense esperar res més i amb molta paciència.

Veredicte 

3/10

Argument poc convincent i excés de fanservice.

Fullmetal Alchemist: Brotherhood Specials

Informació general

Títol original: Fullmetal Alchemist: Brotherhood Specials

Autor: Hiromu Arakawa

Basat en: Manga, Fullmetal Alchemist

Gènere: Seinen. Acció, aventures, supernatural, psicològic, drama i romàntic.

Estudi: Bones

Any: 2009-2010

Capítols: 4

Argument

L'Edward i l'Alphonse Elric són dos germans alquimistes que cerquen la llegendària pedra filosofal, un objecte poderós que els permetrà recuperar els seus cossos. Nascuts al poble de Resembool del país d'Amestris, els dos germans van viure allà amb la seva mare Trisha Elric. 

Després de la mort de la seva mare, l'Edward va decidir que la faria reviure fent ús de l'alquímia, gràcies a la tècnica de la transmutació humana, una art prohibida on s'intenta crear o modificar un humà ja que trenca amb l'intercanvi equivalent, principi bàsic de l'alquímia. No obstant això, l'intent els germans va fracassar i va comportar la pèrdua de la cama esquerra de l'Edward i el cos complert de l'Alphonse. 

Opinió personal

Què puc dir que no s'hagi dit sobre Fullmetal Alchemist? En aquesta ocasió se'ns presenten quatre històries que no varen ser incloses a l'anime però que tenen el seu lloc corresponent al manga. En conjunt tenim quatre històries:

La primera ens narra la història del Jude, un alquimista cec que també va violar el tabú de l'alquímia. La segona ens presenta com les històries de la Winry i la Riza s'entrellacen, com s'admiren l'una a l'altra i la peculiar manera que tenen de demostrar-ho.

La tercera passa a mostrar-nos la joventut de la nostra estimada Izumi Curtis, així com també com va començar el seu romanç amb el seu marit. Finalment, al capítol quatre també se'ns presenta una gran història: la del jove Roy Mustang com a estudiant i com la seva amistat amb el Hughes comença i s'acaba consolidant.

Per a mi el més interessant va ser el darrer episodi, el que em va ajudar molt més a entendre l'amistat d'aquests dos personatges, donant-li més profunditat als seus sentiments i comprenent també millor fins a quin nivell li va afectar al Roy la pèrdua posterior del seu amic.

No entenc realment perquè aquestes històries no varen ser incloses dins l'anime, ja que no només són molt interessants, sinó que a més t'ajuden a comprendre millor els sentiments i el passat de personatges que són molt importants per la trama.

Per aquest mateix motiu crec que és completament indispensable que, si us heu mirat/penseu mirar Fullmetal Alchemist, us mireu immediatament després aquests OVAS. I a més, són una autèntica joia: l'animació és molt bona, com la de l'anime i la banda sonora és la mateixa, com si no s'hagués volgut fer cap diferenciació entre els OVAS i l'anime. Realment una decisió molt encertada. 

Veredicte 

9/10

Màgicament imprescindible. 

Honey & Clover II

Informació general

Títol original: Hachimitsu to Kurōbā II

Autor: Chika Umino

Basat en: Manga

Gènere: Josei. Slice of life, romàntic, drama

Estudi: J.C. Staff

Capítols: 12

Any: 2006

Argument

Els joves universitaris Yuta Takemoto, Takumi Mayama i Shinobu Morita viuen al mateix bloc d'apartaments mentre estudien a la universitat d'art a Tòquio.

Un dia, un dels professors del centre, el Shuji Hanamoto, els hi presenta una nova alumna, la Hagumi Hanamoto. A partir d'aquest moment, la vida d'aquests estudiants canvia per complet.

A mesura que la trama avança van apareixent nous personatges, com l'Ayumi Yamada i les relacions entre els personatges canvia. L'amor, l'autosuperació, la vida quotidiana dels estudiants, els sentiments no correspostos, l'amistat, els conflictes emocionals... tots aquests temes se'ns van tractant per mitjà d'uns personatges entranyables i difícils d'oblidar. 

Opinió personal

Segona temporada i desenllaç! A la fi coneixem com acaba aquesta història entranyable entre els joves estudiants d'art! Cadascú haurà de triar el seu propi camí, sovint allunyat dels altres i cercar la seva pròpia felicitat.

Com sempre, l'evolució dels personatges és constant. No perquè s'acosti el final els personatges s'estanquen, sinó que fins i tot en la resolució se segueixen fent preguntes "és la decisió correcta? tot el que he viscut a servit per res? per què existeix l'amor no correspost?".

Així, el Takemoto a la fi tindrà prou valor per enfrontar els seus sentiments per la Hagu i finalment la seva vida prendrà un rumb definit tenint en compte les experiències que va viure durant el seu viatge al nord del Japó.

No només el Takemoto farà front als seus sentiments, sinó que el Morita tornarà per la Hagu en el moment menys indicat. Finalment sabrem la seva obsessió pels diners i un poc més sobre el seu germà gran. Totes els històries es resoldran, algunes com la de l'Ayumi amb un final obert. Sincerament, m'hauria agradat molt veure-la feliç amb el Nomiya. 

Però tot i això, el final l'he trobat molt precipitat i amarg perquè, d'entre totes les opcions, la Hagu tria la que menys t'esperes i vaig acabar un poc desorientada. Què sent realment la Hagu pel Shu-chan? És un amor platònic, una admiració o un amor adult? Realment és un poc trist perquè després de tot el que ha passat el Takemoto esperava que la balança es decantés al seu favor, tot i tenir el Morita de contrincant.

El final arriba molt de sobte i quan encara vols saber més coses. Encara tens l'Ayumi que no s'ha

acabat de llençar amb el Nomiya i tens el Mayama a Espanya, també amb ganes de posar fi a la seva història. Però a la fi, la única que acaba completament tancada és la història del protagonista, del Takemoto i acabes plorant com una magdalena. 

Pel que fa als aspectes tècnics, no millora massa de la primera temporada perquè només hi ha un any de diferència. L'animació segueix sent antiga però potable i la música segueix sent una meravella en tots els sentits, donant-li moltíssima vitalitat a l'anime.

Conclusió 

7,5/10

Un final precipitat per a un dels millors Josei de la història. Infinitament recomanable si estàs buscant una història adulta i madura, amb personatges que semblen de car i os i molt tendra!

Honey & Clover

Quan encara era un nen, un dia mentre muntava en la bicicleta verda que acostumava a fer servir, vaig pensar "com de lluny puc arribar sense mirar enrere?" Em pregunto què intentava fer exactament aleshores... 

Informació general

Títol original: Hachimitsu to Kurōbā

Autor: Chika Umino

Basat en: Manga

Gènere: Josei. Slice of life, romàntic, comèdia

Estudi: J.C. Staff

Capítols: 24

Any: 2005

Argument

Els joves universitaris Yuta Takemoto, Takumi Mayama i Shinobu Morita viuen al mateix bloc d'apartaments mentre estudien a la universitat d'art a Tòquio. 

Un dia, un dels professors del centre, el Shuji Hanamoto, els hi presenta una nova alumna, la Hagumi Hanamoto. A partir d'aquest moment, la vida d'aquests estudiants canvia per complet.

A mesura que la trama avança van apareixent nous personatges, com l'Ayumi Yamada i les relacions entre els personatges canvia. L'amor, l'autosuperació, la vida quotidiana dels estudiants, els sentiments no correspostos, l'amistat, els conflictes emocionals... tots aquests temes se'ns van tractant per mitjà d'uns personatges entranyables i difícils d'oblidar. 

Opinió personal

A vegades et mires un anime i penses "falta molt perquè s'acabi el capítol?". En canvi, amb Honey & Clover el que penses és "com? Ja s'ha acabat? Bé, en miraré un altre encara que siguin les quatre del matí". És d'aquest tipus d'anime. Sí, d'aquests que t'enganxen tantíssim que és impossible deixar-ho per demà.

I no només és que enganxi i vulguis saber més i més, sinó que la trama és molt bona, molt més que el que pugui suggerir l'argument. Perquè d'slice of life sobre vida d'estudiants tots n'hem vist per avorrir. Honey & Clover té d'especial que ens narra la vida d'uns universitaris, per tant, és un anime molt més madur, que tracta les relacions humanes amb molta més profunditat i defugint de la superficialitat que ens presenten els shojos d'enamorament fàcil.

La història ens mostra uns personatges molt versemblants, persones que podrien existir de debò, amb sentiments molt naturals, amb molts de dubtes, amb problemes de tota mena, amb il·lusions, amb decepcions i tristeses. 

I aquests personatges són el cor de la història mateixa: el que pensen, el que fan, el que pensen, quan riuen o ploren, quan no saben cap on tirar o quan ja tenen tots els obstacles superats.

Els sentiments dels personatges van evolucionant, sense ser estàtics i canvien depenent de les respostes dels altres, de les situacions que viuen, de les seves pròpies percepcions. El millor de tot plegat és que no és només d'un personatge, sinó que és amb tots, aconseguint que la profunditat de la història sigui encara major.

Com ja he dit, la trama està molt ben conduïda, fent una història que enganxa, que et fa estar pendent Acabes estimant-los moltíssim a tots: a la petita Hagu-chan, l'Ayu i els seus sentiments, la inseguretat del Takemoto, les bogeries del Morita...

amb ganes de saber com acabarà tot, amb moltes ganes de devorar-la i on, sense adonar-te'n, acabes estimant bojament a tots els personatges.

Els temes que es tracten a aquest anime són espectaculars, des de l'amor, la sensació de pèrdua, les expectatives, la solitud, la por, els reptes, el no saber on anar ni què fer, els sentiments no corresposts, l'ambició, l'amistat, la pèrdua de persones estimades, la frustració, el no saber qui ets ni on vas, fins on pots arribar només posant les teves cames en moviment... 

Però no tot és tan reflexiu! Entre tots aquest temes hi hem d'afegir l'humor que caracteritza a Honey & Clover, un humor que es basa en la meravella que suposa viure el dia a dia amb els teus amics i gaudir junts de situacions i celebracions inesperades.

Passem a parlar de la música: una autèntica obra mestra, una altra cosa per recordar d'aquest anime. No només té una ost meravellosa, sinó que si l'ajuntes amb la història és espectacular. Pel que fa l'opening, una passada, amb una lletra i una melodia preciosa i, a més, amb una animació arriscada però molt original, entretinguda i vistosa. Dels endings podem dir el mateix, amb molt de sentiment i molt adients.

Però és que no només es limita a ost, opening i ending. Cada episodi té una cançó pròpia, amb unalletra adient per a les situacions que tenen lloc, un marc perfecte per a les reflexions dels nostres persoantges.

En definitiva, un anime que ens reflecteix la vida mateixa, el món real i persones que bé podrien existir: persones que dubten, que tenen complicacions, que no tot els hi surt com volen, però que tot i això segueixen endavant, que lluiten i que no dubten en mirar de trobar-se a si mateixes.

Veredicte 

9/10

 Simplement tinc tantes ganes de veure la segona temporada que no puc escriure més i me'n vaig a veure-la!

Quan ara petit no entenia perquè estaven fetes les rodes de la fortuna. Avui, per fi ho he entès. Les rodes de la fortuna estan fetes per poder tocar el cel amb la persona que estimes. 

Fruits Basket | Anime

Informació general

Títol original: フルーツバスケット Furūtsu basuketto (Furuba)

Autor: Natsuki Takaya

Gènere: Shojo. Romàntic, comèdia i psicològic.

Estudi: Studio DEEN

Capítols: 26

Any: 2001
Ressenya del manga
Anime disponible en català

Argument

 La història té com a protagonista a la despistada Tooru Honda que fa molt poc temps va perdre la seva mare en un accident i es troba vivint en una tenda de campanya al mig dels terrenys de la família Soma.

La protagonista cau malalta i és rescatada pel Yuki Soma, un noi molt popular del seu Institut, que descobreix la seva situació i decideix que la Tooru visqui a casa seva amb ell i el propietari, el Shigure Soma.

La Tooru accidentalment descobreix el terrible secret dels membres d'aquesta família, i és que sofreixen una maledicció que causa que si algú de la família és abraçat per una persona del sexe oposat es converteix en un animal del zodíac xinès.

Però la Tooru no serà l'única que arribarà a la casa dels Soma per quedar-s'hi; el Kyo, el gat del
zoodíac que va ser expulsat a la llegenda i a qui tothom odia també es quedarà a viure amb el seu pitjor enemic que no és altre que el Yuki. La Tooru promet no revelar aquest secret a ningú i el líder de la família, Akito Sōma accepta en primera instància que la Tooru segueixi convivint amb els Sōma, especialment amb en Yuki. 

A partir d'aquest moment aniran apareixent nous membres de la família dels Soma, i la Tooru anirà a poc a poc aprenent les seves identitats i secrets, ja que aquests membres que duen la maledicció tenen personalitats diferents, moltes d'elles extravagants; i han sofert per la seva maledicció diferents fets des de ben petits.

Opinió personal

Horrible. L'he trobat horrible, i dic això quan em sap molt de greu per la gent que la va veure quan era petit i té un bon record d'aquest anime.

Però jo que l'he vist ja de major i, a més, havent-me llegit el manga abans m'ha semblat un bon exemple de com fer les coses malament.

L'anime és molt, molt antic i està mal adaptat. L'argument més o menys es va seguint, fins el final, que no sé perquè la caguen completament amb la Tohru i el Kyo i... a què ve inventar-se que l'Akito es morirà? No era el Déu gràcies al qual els altres vivien? En fi, sense cap altra més paraula que: indignant. 

De la mateixa manera indignant que sent un manga amb tantíssima fama no l'hagin acabat d'adaptar, deixant la història a més de la meitat i sense acabar-nos de mostrar tots els membres de juunishi. El fet que l'animació sigui tan antiga és un punt extra en contra per aquells que hem començat la història tants d'anys després. 

Tampoc m'ha agradat els moments "d'humor gratuït" com la Tohru caient de manera gratuïta sobre tots els habitants de la casa mentre hi ha les seves amigues i intentant dissimular que es transformen en animals. Una vegada fa gràcia, quan en un capítol es repeteix 50 vegades ralla.

Passem al doblatge. El doblatge en català  no està malament, però per a totes aquelles noies que ens hem empassat abans Sailor Moon, Kare Kano o la Sakura, la mateixa veu per la protagonista ja no és que cansi, és que ralla. I en japonès no millora massa, perquè no acabo d'entendre perquè al Yuki li posen aquella veu de noia tan evident.

Com que ja m'havia llegit el manga abans, hi ha hagut moltes coses que m'han decebut: per exemple, l'Ayame, a qui m'imaginava molt més pesat i molt més cridaner. En canvi, el Momiji ha estat completament adorable, molt més del que m'esperava. El Kyo ja m'agradava poc al manga i a l'anime no l'he pogut sofrir i el Yuki que al manga em va encantar a l'anime l'he trobat perfecte. 

Quant a la Tohru, per a mi amb l'adaptació a l'anime ha perdut molta versemblança. Al manga se'ns presenta com una noia bleda, molt tonteta i molt bona persona, però a l'anime a vegades es fa pesadíssima, MOLT pesada.

Pel que fa la banda sonora... què voleu què us digui? L'opening i l'ending són completament horribles tant en català com en japonès. I l'ost tampoc millora, perquè és repetitiva i poc original.

Veredicte 

4/10

Un bon exemple de com fotre una bona història que al manga em va encantar. I l'animació tan antiga tampoc ajuda a empassar-se la història...