Informació general
Títol original: フルーツバスケット Furūtsu basuketto (Furuba)
Autor: Natsuki Takaya
Gènere: Shojo. Romàntic, comèdia i psicològic.
Estudi: Studio DEEN
Capítols: 26
Argument
La protagonista cau malalta i és rescatada pel Yuki Soma, un noi molt popular del seu Institut, que descobreix la seva situació i decideix que la Tooru visqui a casa seva amb ell i el propietari, el Shigure Soma.
La Tooru accidentalment descobreix el terrible secret dels membres d'aquesta família, i és que sofreixen una maledicció
que causa que si algú de la família és abraçat per una persona del sexe
oposat es converteix en un animal del zodíac xinès.
Però la Tooru no serà l'única que arribarà a la casa dels
Soma per quedar-s'hi; el Kyo, el gat delzoodíac que va ser expulsat a la llegenda i a qui tothom odia també es quedarà a viure amb el seu pitjor enemic que no és altre que el Yuki. La Tooru promet no revelar aquest secret a ningú i el líder de la família, Akito Sōma accepta en primera instància que la Tooru segueixi convivint amb els Sōma, especialment amb en Yuki.
A partir d'aquest moment aniran apareixent
nous membres de la família dels Soma, i la
Tooru anirà a poc a poc aprenent
les seves identitats i secrets, ja que aquests membres que duen la
maledicció tenen personalitats diferents, moltes d'elles extravagants;
i han sofert per la seva maledicció diferents fets des de ben petits.
Opinió personal
Horrible. L'he trobat horrible, i dic això quan em sap molt de greu per la gent que la va veure quan era petit i té un bon record d'aquest anime.
Però jo que l'he vist ja de major i, a més, havent-me llegit el manga abans m'ha semblat un bon exemple de com fer les coses malament.
L'anime és molt, molt antic i està mal adaptat. L'argument més o menys es va seguint, fins el final, que no sé perquè la caguen completament amb la Tohru i el Kyo i... a què ve inventar-se que l'Akito es morirà? No era el Déu gràcies al qual els altres vivien? En fi, sense cap altra més paraula que: indignant.
De la mateixa manera indignant que sent un manga amb tantíssima fama no l'hagin acabat d'adaptar, deixant la història a més de la meitat i sense acabar-nos de mostrar tots els membres de juunishi. El fet que l'animació sigui tan antiga és un punt extra en contra per aquells que hem començat la història tants d'anys després.
Tampoc m'ha agradat els moments "d'humor gratuït" com la Tohru caient de manera gratuïta sobre tots els habitants de la casa mentre hi ha les seves amigues i intentant dissimular que es transformen en animals. Una vegada fa gràcia, quan en un capítol es repeteix 50 vegades ralla.
Passem al doblatge. El doblatge en català no està malament, però per a totes aquelles noies que ens hem empassat abans Sailor Moon, Kare Kano o la Sakura, la mateixa veu per la protagonista ja no és que cansi, és que ralla. I en japonès no millora massa, perquè no acabo d'entendre perquè al Yuki li posen aquella veu de noia tan evident.
Com que ja m'havia llegit el manga abans, hi ha hagut moltes coses que m'han decebut: per exemple, l'Ayame, a qui m'imaginava molt més pesat i molt més cridaner. En canvi, el Momiji ha estat completament adorable, molt més del que m'esperava. El Kyo ja m'agradava poc al manga i a l'anime no l'he pogut sofrir i el Yuki que al manga em va encantar a l'anime l'he trobat perfecte.
Quant a la Tohru, per a mi amb l'adaptació a l'anime ha perdut molta versemblança. Al manga se'ns presenta com una noia bleda, molt tonteta i molt bona persona, però a l'anime a vegades es fa pesadíssima, MOLT pesada.
Pel que fa la banda sonora... què voleu què us digui? L'opening i l'ending són completament horribles tant en català com en japonès. I l'ost tampoc millora, perquè és repetitiva i poc original.
Veredicte
4/10
