PeaceMaker Kurogane

Com que ja he acabat el treball final de master m'he decidit a descansar un poc i veure'm un anime que feia temps que tenia apuntat al llistat de possibles.

Tenim certa predilecció pels animes de samurais, sobretot si estan ambientats en l'era del bakumatsu i tenim rebels i els Shinsengumi en una batalla eterna. Just per aquest motiu m'ha pegat per veure'm PeaceMaker Kurogane. 

Argument.

PeaceMaker Kurogane és un anime samurai de 26 capítols que té com a protagonista a l'Ichimura Tetsunosuke-kun, un noi de 15 anys més aviat baixet que somnia en unir-se als guerres del Shinsengumi amb el seu germà per venjar la mort del seu pare. Però el Tetsu només pot aconseguir ser el criat del Vice-Capità dimoni, Hijikata-san.

El petit Tetsu va creixent dins l'ambient del Shinsengumi i va superant els fantasmes del seu passat, que no són pocs. És un anime interessant perquè una altra vegada posa sobre la pantalla la llegenda dels Shinsengumi, posant al Capità de la Primera Divisió, el Souji Okita com a co-protagonista. 

Bàsicament, a PeaceMaker Kurogane podem veure com el Tetsu va creixent com a guerrer fins a arribar al clímax de la història que, si ja heu vist altres animes inspirats en aquesta facció favorable al Shogunat sabreu que em refereixo a  Ikeda-ya.

Pros and cons

Punts a favor

•  Una altra història sobre els Shinsengumi! L'anime es pren moltes llicències artístiques però, tot plegat, torna a ser una història de samurais de les que mai em canso. Els personatges històrics estan ben adaptat i es conserva els seus caràcters originals (tot i que no em quadra molt el Hajime Saito veient fantasmes, però suposo que és una llicència que podem permetre)

• Una fantàstica banda sonora amb ritmes molt vius i energètics
• Dramatisme. Si ho comparo amb altres animes del gènere com Rurouni Kenshin, per exemple, a PeaceMaker Kurogane la càrrega dramàtica és molt superior. Tot plegat, el concepte de la mort es presenta des d'una manera més adulta i, també, aprofundeix en com aquesta mort afecta de diferents maneres a personatges psicològicament molt diferents. Des del meu punt de vista, això dóna a aquest anime un bon punt a favor i el fa més realista (si us agrada pensar en la psicologia dels personatges) 
  

 Punts en contra

• PeaceMaker Kurogane és un anime del 2003, però l'animació deixa molt a desitjar. Realment, quan me l'estava mirant em recordava molt a l'estètica de Rurouni Kenshin que és de l'any 1996. No és un anime massa antic, però quan te'l mires tens la sensació que té més anys dels que realment té. A més, la història avança de manera molt lenta i a vegades tens la sensació que et mires uns quants capítols i no ha passat res.

• Si no t'agrada sofrir personatges que criden i munten numerets oblida't d'aquest anime. El protagonista és el típic nen malsofrit i cridaner que et posa nerviós.

Veredicte

7/10

En general és un bon anime. Lent però bo amb una història interessant de revenja, amistat i amor. La història és força completa tot i algunes llacunes que es deixen a mitges, però et pot servir si el que estàs cercant és un anime sobre els Shinsengumi o el bakumatsu sense ser massa exigent.

Shingeki no Kyojin.

Fa un segle la humanitat es va enfrontar a un nou enemic. La diferència de força entre els humans i els seus enemics era aclaparadora, i prest els primers es trobaren al llindar de l'extinció. Els supervivents construïren tres murades: Maria, Rose i Shina, i allà visqueren en pau durant el segle següent. Però...

Argument

En una època medieval, els titans dominen la terra. Els humans, febles i vulnerables i al llindar de l'extinció, s'han refugiat darrere d'unes altes murades on han construït les seves ciutats i poden viure sense por, però sacrificant la seva llibertat. Feia ja 100 anys que els titans no atacaven els humans però, de sobte, un d'ells apareix al districte on viu el nostre personatge principal, l'Eren Jager. Derrotar-los sembla impossible i van deixant un rastre de mort i destrucció per allà on passen.

Opinió personal

 Punts a favor

• La qualitat de l'animació és excel·lent. Per a mi és quasi el millor de l'anime: els colors intensos i brillants i la vistositat de les ombres, els canvis de seqüència, els paisatges perfectes fins en el més mínim detall. Val la pena mirar-la només per meravellar-se dels avanços de l'animació.

• És probable que l'anime s'hagi fet famós per les batalles. És un anime on les lluites destaquen per la qualitat en l'animació, pel moviment dinàmic i per la forma innovadora que tenen els personatges de moure's i lluitar mitjançant la suspensió en l'aire amb els moviments tan ràpids i vistosos que comporta.

• L'argument és molt original i rescata el mite clàssic dels titans amb un toc de dramatisme que conflueix i dóna a l'anime el toc amarg que el caracteritza. A l'antiga Grècia existiren diferents generacions de titans, sovint encarnats com a deïtats dels quals descendiren els Déus que tots coneixem com Zeus, Poseidó, Hera o Hades. A Shingeki no Kyojin es recupera el mite posant aquests colossals com a principals antagonistes, éssers sense cervell que engoleixen els humans en un delit de sang sense haver-ho de menester per sobreviure.

• També dir que la música fa justícia a l'anime, sovint sent tan dramàtica com les escenes que contemplem. Destacar el primer opening que és en part responsable de la fama de l'anime.

• Personalment m'ha agradat la crítica social implícita (de la qual dubto que molts fans se n'hagin adonat). Ens trobem davant d'una societat d'estil medieval amb un poder corrupte, amb una policia indiferent al patiment dels ciutadans i amb una església que també controla bona part del poder i es líder de moviments sectaris de control de la població. Una escena que em va cridar molt l'atenció va ser quan el rei, al seu palau, no vol deixar que la policia l'abandoni tot i que el seu castell es troba molt enfora del lloc on els titans estan devorant la gent. El capítol (tot i ser relleno) sobre les forces policials també em va agradar força, demostrant fins a quin nivell el sistema polític d'aquesta societat està podrit i vetlla més pel confort d'uns pocs amb poder mentre que la societat malviu i es mor. 

Punts en contra

• Els personatges no tenen gens de carisma. Analitzem els tres protagonistes principals: El protagonista, l'Eren, és un nen amb el cap ple d'il·lusions que no sap mesurar el seu propi poder i que s'autoproclama salvador de la humanitat. Personalment no el puc sofrir, per arrogant i cregut. La noia protagonista, la Mikasa Akerman, és una yandere boja perduda completament per qui suposadament és el seu germanastre. 

Finalment tenim l'Armin, l'estereotip més vil i poc currat que he vist mai d'un noi que només serveix per estudiar i que és feble físicament. Dels companys d'acadèmia dels protagonistes no n'hi ha cap que valgui la pena com a personatge, són només estereotips mal encaixats a la història: el noi malcarat que té un pique bastant estúpid amb el protagonista, la noia dolça i bonica que cuida de tothom, la golafre ploranera que fa gràcia però que és inútil, la solitària i poc parladora que observa i analitza... Personalment, l'únic personatge que m'ha fet gràcia ha estat la Hanji Zoe, tot i que reconeix que segueix sent l'estereotip de científica boja que tant m'atreu. Siguem sincers, els únics personatges que molen són els titans i el seu ball sexy.

• Relleno i adaptació poc fidel. L'anime de Shingeki no Kyojin no és del tot fidel al manga, saltant-se en ocasions trossos de manga o afegint-ne d'altres que no tenen la seva raó de ser i que només serveixen per completar el temps en pantalla. 

• Es tracta d'un anime amb dues fases ben diferenciades: el principi amb un ritme frenètic que enganxa molt i, finalment, tota la resta que es caracteritza per ser lenta a matar. Podrien haver fet perfectament un anime de 12 capítols, però la fama que ha adquirit ha fet que estiressin la trama com qui mastega un xiclet que ja no dóna més per si. Així, tenim capítols on no passa res. Basta dir que a un anime de 25 episodis n'hi ha un de recapitulació... 

Veredicte

7/10

Jo tampoc m'he pogut estar de mirar el que sembla que serà l'anime estrella de 2013 i és que si et mous per aquest món val més que et miris aquest anime si no vols acabar ple d'spoilers. Segueixo la meva norma d'or de "no criticar mai res sense haver-ho vist" i per aquest mateix motiu he mirat pacientment Shingeki no Kyojin.

Si una cosa fa que em miri un anime amb lupa és quan tothom en parla. Shingeki no Kyojin no és un mal anime. Corregeixo, no és un mal anime els primers deu capítols, després és infumable. Té dues parts massa diferents, una massa dinàmica i que et deixa amb ànsies de més i una altra lenta i desesperant. Potser m'esperava alguna cosa millor donada la quantitat extrema d'spam que està generant aquest anime. 

Com a història és original, però els personatges no estan gens treballats des del punt de vista psicològic, són mers clichés amb noms exòtics i un uniforme llampant. Que hagi adquirit fama està justificat, tot i que hauríem de ser més crítics i adonar-nos que al 2013 han sortit animes molt més bons. Només afegir que esperarem impacients la segona temporada.

Chihayafuru 2!

Just començo a escriure sobre anime i s'acaba la segona temporada d'un dels meus preferits. Estic parlant, evidentment, de Chihayafuru 2. Esperava molt pacientment aquesta segona temporada i, sense adonar-me'n, els 25 capítols han passat molt ràpid i ja s'ha acabat. Ara arriba el moment de fer una recapitulació total de la segona temporada d'aquest anime tan entranyable.


Si pel que fos no us heu vist encara Chihayafuru, la recomano moltíssim! És el millor shojo que m'he vist mai! 

Argument de Chihayafuru 2

Chihayafuru 2 continua la història centrada en la Chihaya Ayase, una noia plena d'energia que lluita per aconseguir el seu somni: convertir-se en la Queen, la millor jugadora de Karuta del món.

Per acomplir aquest somni, la Chihaya crearà el club de Karuta Mizusawa al seu institut, aconseguint a la fi dos membres més que els permetrà continuar amb el club.

Durant la segona temporada entrenaran de valent per triomfar al torneig interescolar d'Omi Jingu.

Allà es trobaran amb vells coneguts com la Queen actual: Shinobu Wakamiya o l'amic de la infància de la Chihaya i el Taichi: l'Arata Watara que torna al món del Karuta ple d'energia.

 Opinió personal

Tot i que m'ha agradat aquesta segona temporada, crec que la primera va ser molt millor. A la segona temporada podríem posar coma  protagonista Omi Jingu. Més de la meitat dels capítols tenen lloc a aquesta competició i, al final, acaba sent avorrit.  

A més, la segona temporada incorpora nous personatges: la insufrible Sumire Hanano i l'oblidat Akihiro Tsukuba. 

Sobre la Sumire Hanano, simplement és que no em cau bé. No m'agraden les noies com ella (tot i que estan molt més a prop de les dones representades comunament als shojos), és massa escandalosa i consentida. La Sumire compta amb la meva absoluta desaprovació des que entra al club de Karuta només per intentar enamorar el Mashima-senpai.  

Com ja he comentat, segurament la Sumire és un intent de fer el shojo més shojo, creant un personatge que només pensa en l'amor. Ella mateixa al primer capítol s'autodefineix com la protagonista d'un shojo, paper que li escau molt bé. Però, a part d'això, és que la Sumire no encaixa dins el club de Karuta perquè contràriament als seus companys, ella només pensa en l'amor. No és com la Kanade, que estima la literatura però també el karuta. La Sumire, en canvi, troba el karuta avorrit. 

Aquesta noia només pensa en el Mashima-senpai i són pocs els esforços que fa per ser millor jugadora de karuta. No sé si es pot considerar molt "romàntic" practicar un esport sense tenir-ne ganes només per voler-te lligar un noi. 

A l'altre costat està l'Akihiro Tsukuba, un altre nou jugador bastant oblidat. Als primers capítols em feia llàstima. No sabem tampoc massa cosa d'ell a part dels seus tres germans petits pels qual sempre s'esforça per quedar bé. 

M'agradaria saber més d'ell, les seves motivacions i aspiracions. Simplement l'he vist com un personatge més que no hi deia massa i que servia per fer la conya de voler jugar tota l'estona tot i ser dolent jugant.

També tenim altres personatges de temporada, com la Megumu a qui tampoc suporto. És massa arrogant i insofrible, fent-se la víctima perquè tothom tenia esperances en ella. És un personatge igual que la Sumire, que costa estimar. La partida de la Chihaya contra la Sumire se'm va ser eterna i horrible.

Una de les millors coses d'aquesta temporada ha estat l'Arata! Finalment ha tornat a l'anime! Estic molt intrigada per la seva connexió amb la Queen! Tenen entre un bon rollo molt interessant i una competitivitat molt bèstia. No puc esperar per veure més sobre aquests dos personatges. 

Pel que fa al darrer capítol de la temporada, va ser molt trist, amb la Chihaya operada sense poder jugar. No puc deixar de recordar l'escena de la trucada amb l'Arata quan és a l'hospital i aquella espècie de confessió amorosa que ja tots ens imaginàvem. Si realment l'Arata torna a Tòquio no sé jo que passarà, ara que el Taichi el veu més que mai com el seu principal rival.

Recapitulant, la segona temporada ha estat bastant bé. Molt de karuta, molts personatges nous, partits que et deixen molt intrigada i amb ganes de més i, una altra vegada més, moltes llàgrimes i emocions.

Veredicte

8/10

Un punt menys que a la temporada passada perquè és molt estàtica i els personatges nous no han acabat de ser ben incorporats però, tot i així, em segueix encantant Chihayafuru. 

Bleach

Aquí comença una nova secció a aquest blog! Simplement, comentar els animes que em vaig mirant, analitzar-los i exposar la meva opinió.

I com no podia ser d'altra manera, voldria començar amb el meu anime preferit que no és altre que Bleach. Per a mi Bleach és molt important perquè gràcies a ell he pogut conèixer persones meravelloses i viure grans moments.

Per veure Bleach en català visita: http://seireiteinofansub.blogspot.com.es/ i també http://bleachcatala.foroactivo.com/

Argument

Bleach és un manga de l'autor Tite Kubo que segueix les aventures d'un noi de cabells taronges anomenat Ichigo Kurosaki, un estudiant que té l'habilitat de veure fantasmes. Una nit, la família de l'Ichigo és atacada per un monstre anomenat hollow. Per salvar la seva família, l'Ichigo acceptarà els poders de shinigami -déu de la mort- de la Rukia Kuchiki.

L'Ichigo roba completament els seus poders de shinigami cosa que l'obliga a acomplir les missions de la Rukia, defensant els humans dels atacs dels malvats hollows i guiant els esperits a la Societat d'Ànimes. Així, l'Ichigo es converteix en un shinigami substitut, defensant la ciutat de Karakura dels monstres

Però la Rukia, traspassant-li els poders de shinigami a l'Ichigo, va rompre una estricta norma de la Societat d'Ànimes, que ordena la recerca immediata de la Rukia per condemnar-la pels seus crims.

El Renji Abarai i el germà de la Rukia, el Byakuya Kuchiki, s'enduran la Rukia a la Societat d'Ànimes per jutjar-la i comendenar-la a mort. L'Ichigo i els seus amics s'entrenaran per poder anar on és la Rukia i salvar-la. 

Allà, l'Ichigo i els seus amics seran testimonis d'una traïció que pot posar fi al món conegut. A partir d'aquest moment, Bleach comença un camí molt emocionant, profund i intens, amb batalles molt èpiques i poderosos enemics.

Per què veure Bleach?

• Protagonista: Si no t'agraden els protagonistes cridaners i estridents com el Naruto, t'encantarà l'Ichigo. És un protagonista que se'ns presenta com un noi d'allò més normal, senzill, valent, seriós i que actua d'una manera més semblant a la d'un adult. Això fa que Bleach sigui més versemblant, perquè tenen lloc successos foscos i el protagonista és conscient de la seva responsabilitat i actua conseqüentment amb la maduresa requerida, protegint els seus amics i les persones que li són importants.

• Batalles: Si per casualitat busques un anime amb molt batalles èpiques Bleach t'encantarà! No només és una batalla plena d'emoció i atacs molt ben pensats, sinó que a la vegada també l'autor ens planteja una batalla moral on defensar els valors de cada personatge també entra molt en joc.

• Ambientació: Sóc una gran admiradora de la combinació del kimono+katana i dels animes de samurais. Bleach incorpora aquesta tradició i, a més, la supera amb elements molt originals. No només hi ha l'element de la lluita, sinó que també trobem elements màgics i sobrenaturals, altres mons, molta acció, aventures, bons personatges. Al final, Bleach acaba superant tots els tòpics, creant una història insuperable. 

• Personatges: Bleach és un anime amb molts personatges i tots ells tenen una història i molta profunditat psicològica. Un altre element molt important és que, fins i tot als moments que l'Ichigo no apareix, hi ha altres personatges que són tant o fins i tot més interessants que agafen el relleu de la història, sense que hi hagi cap baixada. És un anime on tots els personatges són importants, sòlids i que tenen un bon paper a la història. 

• Banda sonora: Tot bon anime té una banda sonora que li fa justícia. No puc deixar d'esmentar la magnífica banda sonora de Bleach, que et transporta a aquest meravellós món creat pel Tite Kubo. D'altra banda, els openings estan fantàsticament ben triats. 

Veredicte

 10/10

Per tots aquests motius Bleach és el meu anime preferit. Simplement, m'encanta perquè té tots els elements que per a mi fan que un anime sigui molt bo. 

M'encanten els personatges, l'ambientació, les batalles, la música, els moments èpics, l'argument, els shinigamis, els capitans, les zanpakuto, els quimonos, els Quincys, la màgia... 

Bleach es mereix una puntuació de 10/10 per ser una història que m'ha fet somniar tantes vegades i que m'ha permès conèixer unes persones fantàstiques. Per a mi, un dels millors animes de la història. 

Personatges preferits

Exposar quins són els teus personatges preferits també diu molt sobre tu. Mai m'ha agradat ser el centre d'atenció, de fet em posa nerviosa, i suposo que per això m'identifico molt amb els personatges secundaris perquè em semblen molt més reals.

Així que, aquí us deixo també els meus predilectes! Espero que a vosaltres també us hagin cridat un poc l'atenció!

Els meus personatges preferits

Jushiro Ukitake/Bleach

Tenir amics és una cosa meravellosa fins i tot quan segueixen camins diferents al teu.

No em cansaria mai de desfer-me en elogis per a l'Ukitake. Aquest Capità de cabells blancs és el meu personatge preferit de tots els animes que m'he mirat.

Per a mi és un personatge especial i li tinc molta d'estima per ser com és: simplement, l'Ukitake és una bona persona.

Sóc molt simple: m'agrada perquè és bon tio. A més és amable, lleial, honorable, just, intel·ligent, orgullós, pacífic i amistós. És una bona persona que cuida dels altres, fins i tot dels seus subordinats, arribant a lluitar contra el Yamamoto per salvar la Rukia. Sempre està allà quan ha d'ajudar als seus amics, ja sigui la Rukia, el Kyoraku, l'Orihime o l'Ichigo.

A més, és tot un lluitador. És un Capità malalt i, tot i ser-ho, ha sobreviscut durant molts d'anys fent front a moltes batalles estan en clar desavantatge.

---

Katsura Kotaro/Gintama

Zura, has vingut a una clínica veterinària perquè a una clínica normal no et poden pas dir què està malament amb tu?

Quan vaig començar Gintama el Katsura em va semblar un gran personatge, un autèntic samurai que lluitava per les seves ideals tot i estar cercat per les forces policials.

Com a líder dels Jouishishi el Katsura lluita per la llibertat dels humans a Edo i per lliurar-los de la influència dels Amanto, sacrificant-se a ell mateix per aquest fet.

Però a mesura que la sèrie avança el Katsura es torna idiota. Es torna un personatge còmic que, des de la serietat, et fa riure molt. Tot això, sempre acompanyat per l'anec alien badass, l'Elisabeth qui l'ajuda a escapar de l'eterna persecució del Shinsengumi.   

---

Chiyaha Ayase/Chihayafuru

La primera noia a la meva llista. No m'ho tingueu massa en compte. M'encanta la Chihaya perquè no és la típica protagonista d'un Shojo.

En efecte, no és la típica noia ploramiques dels shojos i per això m'encanta! La Chihaya té una personalitat forta, alegre i decidida, centrada en acomplir els seus somnis: convertir-se en la Queen, la millor jugadora del món de Karuta.

La Chihaya està sempre plena d'energia i guia el camí dels seus amics del club de Karuta de Misuzawa amb un gran somriure. La seva passió, esforç i determinació el fan un personatge obligatori a aquest rànquing. 

---

Souji Okita/Hakuouki

Nogensmenys, l'Ukitake és el meu personatge preferit i és que està inspirat en el Capità de la Primera Divisió dels Shinsengumi, el Souji Okita.

A Hakuouki Shinsengumi Kitan fan servir els personatges històrics i els actualitzen, tenint com a resultat un capità tuberculós altament sàdic i bromista, però a la vegada amable i divertit.

L'Okita té una gran capacitat de superació i surt del llit sempre que pot per ajudar els seus amics. Tot i partir tant per la seva malaltia, no dubta a posar en risc la seva vida per ajudar als altres guerres del Shinsengumi. La seva capacitat d'autosuperació i lleialtat, a més del fet que sempre està lluitant, ja sigui contra el seu propi cos o contra els seus enemics, el fan un personatge molt ben construït i fàcil d'estimar.

---

Openings&Endings

M'encanta la música! Per a mi la banda sonora i sobretot els openings i els endings són molt importants a l'hora de presentar un anime. Com que li dono molta importància, aquí teniu aquesta secció on us deixo els meus preferits.

Openings

1/2 
Makoto Kawamoto. Rurouni Kenshin op. 2

Shojo S 
Scandal. Bleach op. 10

 Donten

DOES. Gintama opening 5

Katoniago
FLiP. Yorunuki Gintama-san op.4

Hacking to the Gate
Kanako Ito. Steins;Gate 

Zankoku na Tenshi no These
Yoko Takahashi. Neon Genesis Evangelion 

Golden Time Lover
Sukima Switch. FullMetal Alchemist Brotherhood, op. 3 

Kouga Ninpou Chou
Onmoyouza. Basilisk 

Endings

Houki Boshi. 

Younha. Bleach end. 3

Tactics

The Yellow Money. Rurouni Kenshin end. 1 

1/3 no Junjou na Kanjou
Siam Shade. Rurouni Kenshin, end. 7

Els gèneres de l'anime

Dins el món de l'anime també podem establir diferents categories i divisions que es poden fer depenent del públic al qual vagi dirigit l'anime, parlant així de gèneres demogràfics o depenent de la temàtica que tractin els podríem incloure dins el que s'anomena gèneres temàtics.

A continuació us deixo un resum dels principals gèneres amb els millors exemples:

Gèneres demogràfics

N'hi ha un total de cinc i la classificació es basa en el públic al qual va dirigit l'anime. Contràriament al que passa amb els gèneres temàtics, que un mateix anime pot ser comèdia i històric a la vegada, als gèneres demogràfics un anime només tindrà una classificació.

• Kodomo (子供 literalment «nen»): Són els animes enfocats als nens més petits, sense violència ni fanservice i amb arguments clars i cíclics com per exemple Doraemon o Pokemon. 

• Shonen (少年 literalment «noi»): Animes dirigits a nois joves, generalment adolescents i amb molta acció i dinamisme i amb protagonistes amb un fort sentit de la justícia, l'esforç, el valor i l'amistat. En destaquem Bleach, Rurouni Kenshin, FullMetal Alchemist, Bola de Drac...

• Shojo (少女 literalment «noia»): Animes destinats a les noies adolescents, sovint centrats en les relacions d'amistat o els temes amorosos. Podem destacar animes com Sailor Moon, Card Captor Sakura, Fushigi Yugi... 

• Josei (女性 literalment «dona»): El Josei és un gènere que està destinat a les dones joves i adultes, tractant els temes d'una manera més realista que als shojos i amb més maduresa. En podem destacar: Chihayafuru.

• Seinen (青年 literalment «home jove»): Finalment el Seinen és el gènere que cerca audiència provinent d'homes joves i adults. De la mateixa manera que el Josei, el Seinen deixa de banda l'acció, la màgia i les aventures del shonen i passa a tractar temes adults amb més realisme. En destaca: Psycho-Pass, Steins;Gate... 

Gèneres temàtics 

Evidentment, classificarem un anime seguint aquestes pautes basant-nos en els temes que s'hi desenvolupen. Això provocarà que un anime generalment es pugui emmarcar en dues o més categories com ara romàntic/drama, acció/històric/aventura, etc...

A continuació teniu els principals gèneres temàtics: 

• Acció: El conformen els animes amb moltes batalles i molt de dinamisme.
• Aventura: Aquells animes que narren la història de l'inici i la fi d'un periple.
• Comèdia/Paròdia: Animes ideats amb la finalitat de fer riure l'espectador amb tot un seguit de situacions divertides o compromeses i bromes diverses. També s'inclouria la paròdia que cerca fer riure mitjançant la imitació exagerada i fora de context d'altres animes o sèries. 

Gintama: Comèdia i paròdia

• Ciència Ficció/Cyber-punk: Dins la ciència ficció les possibilitats són infinites, presentant-nos societats molt més avançades tecnològicament que la nostra. Dins d'aquest gènere trobem el Cyber-Punk  on se'ns mostra un món del futur en el qual es combina una tecnologia molt evolucionada i el baix nivell de vida dels ciutadans.
• Drama: Estan destinats a commoure l'espectador i provocar-li sentiments de tristesa.
• Ecchi/Hentai: És un gènere d'anime que presenta situacions de caire eròtic i sexual.
• Fantasia/Folklore japonès/Supernatural: Ens presenta un món de territoris fantàstics i criatures llegendàries o bé que prenen base del folklore oriental.

Rurouni Kenshin: Històric/samurai

• Gore: Tipologia d'anime que es caracteritza per la violència gratuïta i l'excés de situacions sanguinoses.  
• Harem/Harem invers: Ens presenten situacions en el qual trobem un noi protagonista envoltat d'una gran quantitat de noies o, a l'inrevés, una noia amb molts nois al seu voltant pendent d'ella en tot moment, molt sovint enamorats d'ella. 
• Històric/Samurai&Ninja: Es basen en fets del passat històric de dins i fora del Japó. Dins dels animes històrics podem trobar els que tenen com a protagonista un samurai o ninja.
• Maho Shojo: Subgènere del shojo on trobem protagonistes amb poders màgics.

Sailor Moon: Maho Shojo

• Mecha: Són aquells animes que es caracteritzen per la presència de grans robots conduïts o guiats per humans de manera total o parcial.
• Meitantei: Animes de misteri que tenen com a personatges principals un grup de detectius o investigadors disposats a resoldre tots els misteris.
• Psicològic: Tenen com a objectiu mostrar la psicologia dels diferents personatges i el seu estat mental, oferint un repte a l'espectador perquè analitzi els plantejaments i les accions dels protagonistes. Es sol presentar a animes més adults. 
• Romàntic: Tipus d'anime que ens presenta l'enamorament de la parella protagonista o de les secundàries.

Tonari no Kaibutsu-kun: Romàntic

• Shojo-ai/Yuri: Narra una història d'amor homosexual entre dues dones sent el shojo-ai molt més madur que el yuri.
• Shonen-ai/Yaoi: Ambdós narren la història d'amor entre dos homes amb la diferència que el shonen-ai ho fa d'una manera més adulta i realista que el yaoi.
• Slice of life: Als slice of life, terme provinent dels Estats Units, se'ns mostra situacions quotidianes del dia a dia dels protagonistes i els obstacles que van superant a la vida.
• Spokon: Es classifiquen dins d'aquest gènere els animes centrats en l'esport i la vida dels personatges que el practiquen.

Chihayafuru: Spokon

Els meus inicis com a otaku.

Començaré explicant un poc la meva història, per si a algú algun dia li arriba a interessar o per si sou un pèl xafarders.

És una història ben simple ja que sóc una persona bastant discreta i m'agrada ser-ho. Tot va començar quan tenia 14 anys. Bé, de fet va començar abans perquè ja m'havia mirat altres animes com Digimon, Pokemon, Sailer Moon i, molt especialment, Card Captor Sakura.

Amb les meves amigues hi parlàvem molt sobre aquests animes, però no n'érem pas conscient que ho eren. En aquells moments, ser un otaku no estava de moda com si que ho està avui en dia. De fet, ni tan sols sabíem que érem otakus. Ens agradaven aquells animes i prou i esperàvem cada tarda pel nostre capítol. Perquè fa quasi 10 anys, l'anime es mirava a la televisió i no pas per internet.

Però de sobte hi va haver un boom i un anime ens va revolucionar. Potser alguns recorden quan el K3 va començar a emetre Fushigi Yugi. Aquest anime va ser el culpable de tot: el culpable que comencés a interessar-me molt més sobre el món que provenia del Japó més enllà del propi missatge. 

Totes les meves amigues parlaven sobre Fushigi Yugi i jo no era pas una excepció. En certa manera, aquest anime va canviar la nostra vida i va obrir la porta al que som ara.

Perquè ara consumíem anime i n'érem conscients. Començàrem a comprar mangas i a intentar dibuixar als personatges. També ens picava la curiositat i començàrem a consumir anime activament, sobretot el que feien per la televisió perquè, com ja he dit, en aquell temps no teníem internet. Així varen arribar a la meva vida animes com el Detectiu Conan, Ranma 1/2, Kamikaze Kaito Jeanne o Kareshi Kanojo No Jijou. 

Però tot això es va acabar, tristament, perquè les meves amigues es canviaren d'Institut al batxillerat i la distància fa molt de mal. No em venia de gust mirar anime tota sola i el K3 va canviar molt, així que sense ser-ne conscient ho vaig anar aparcant fins que vaig començar la universitat, quan vaig conèixer a la meva parella actual.

Amb ell, l'anime i el manga retornaren i començàrem a devorar junts tots els animes que ens passaven per davant. La veritat és que m'agrada molt mirar i comentar els animes que miro amb els meus amics. Per què vols veure anime tot sol si no tens ningú amb qui comentar-ho?