Els seiyuu, el món del doblatge japonès.

Potser alguna vegada us heu demanat sobre els actors de doblatge japonesos, comunament coneguts com a seiyuus.

A què es dedica exactament un seiyuu?

Els seiyuus s'encarreguen de posar veu a sèries de televisió, programes de ràdio, videojocs, narracions diverses i animes. Generalment, el terme seiyuu s'acostuma a fer servir per designar l'actor de doblatge o de veu de les sèries d'anime.

Al Japó és on es fan prop del 60% de les sèries animades del món, per tant els seiyuus són imprescindibles i es dediquen a aquesta professió a jornada completa. Això propicia que al Japó hi hagi prop de 130 acadèmies/agències de seiyuus i cercatalents. 

A més de la seva feina com a actors de doblatge, molts seiyuus també formen part de diversos grups de música o participen en pel·lícules o sèries de televisió, sent moltes vegades el motiu pel qual els fans segueixen aquella sèrie. Quan a un seiyuu se li dóna un paper principal molt famós solen aparèixer admiradors de la seva feina per tot el món. 

A la imatge Hideo Ishikawa, conegut pels papers de Jushiro Ukitake (Bleach) i Itachi Uchiha (Naruto Shippuden)

Però, d'on prové el terme seiyuu? 

L'any 1925 va ser quan al Japó es començaren a fer animacions de veu dramatitzades a la ràdio. Tot començà amb 12 estudiants que s'especialitzaren en l'actuació de veu, convertint-se en els primers actors de veu del Japó i autodenominant-se com a seiyuus, que en aquells dies volia dir "actors de ràdio" (ラジオ役者 radio yakusha).

A partir d'aquell moment, la professió dels seiyuus va anar en augment. A finals de la dècada dels anys 70, els seiyuus començaren a presentar-se públicament, a treure discos i a convertir-se en ídols gràcies a l'aparició de les primeres revistes sobre anime. 

D'aquí en endavant, sobretot després dels anys 90 i actualment molt més gràcies a la gran informació que trobem a internet, els seiyuus s'han convertit en el que són avui en dia, actors preparats per a dur a terme aquesta feina i també ídols que posen veu als animes, amb una gran quantitat de fans arreu del món.

A la imatge Mamoru Miyano, conegut pels papers de Taichi Mashima (Chihayafuru) o Okabe (Steins;Gate)

Com es trien els seiyuus i quines altres feines poden fer?

Les relacions entre el seiyuu i la música, les pel·lícules o les companyies productores d'anime estan regulades per les empreses manager de seiyuus. Els seiyuus paguen uns diners a l'empresa a canvi que aquesta administri els seus negocis, compromisos i vendes promocionals. Cada agència s'especialitza en una àrea, així si l'actor en qüestió vol participar com a seiyuu a un anime, haurà de fer feina per a l'agència especialitzada. En anime les agències que destaquen són Arts Vision i I'm Eterprise. 

Un seiyuu pot dur a terme diverses feines: com a actor de doblatge, el seiyuu podrà posar veu a animes, doblar pel·lícules estrangeres al japonès o a videojocs. També avui en dia els seiyuu segueixen posant la seva veu a programes de ràdio i també en representacions de titelles, on s'acostuma a enregistrar la veu del seiyuu abans i moure la titella d'acord amb la veu.

Altra feina que els seiyuus poden dur a terme és la narració en anuncis de televisió i ràdio, moltes vegades en programes de ràdio sobre anime. Tornant al món de l'anime, les darreres tendències han fet que no sigui gens estrany que el seiyuu canti l'opening o l'ending de l'anime que protagonitza, així com projectes no animats com ara CD drames, CD de cançons inèdites... 

A la imatge Paku Romi, veu d'Edward Elric (FullMetal Alchemist) i de Toshiro Hitsugaya (Bleach). 

Com es pot convertir en seiyuu?

Hi ha diverses maneres per arribar a ser seiyuu: la primera és l'acadèmia de talents, on els seiyuus són formats per acadèmies de teatre o cadenes de televisió. Una altra manera és ser descobert quan encara ets un actor amateur a l'institut i anar entrant al món del doblatge gràcies a companyies de teatre juvenil. 

D'altra banda, s'ha donat el cas d'actors de teatre ja consolidats que s'han acabat convertint el seiyuus gràcies a la recomanació d'algun manager o per l'equip de producció d'un teatre. 

Les dues darreres maneres per convertir-se en seiyuu és estudiar a propòsit a una acadèmia de seiyuus, on els joves japonesos fanàtics de l'anime es poden matricular i estudiar durant uns quants anys per exercir aquesta professió. Tot i que són uns estudis que tenen molta demanda, cada any es graduen molts pocs seiyuus, cosa que vol dir que no és pas fàcil arribar a aconseguir l'objectiu. 

Finalment, pots entrar al món dels seiyuus per la porta gran si ja ets un idol, un actor famós de petit o un reporter d'èxit.

A la imatge Tomokazu Sugita, veu de Gintoki Sakata (Gintama) o Kensei Muguruma (Bleach).

Bleach OVA: Memories in the Rain.

Memories in the Rain és el primer OVA de Bleach que va ser emès a la Jump Festa del 2004. Es tracta del capítol pilot de l'anime que centra la seva història entorn als capítols 8 i 9 de l'anime que s'estrenaria després al Japó. 

Argument

El protagonista, l'Ichigo Kurosaki acudeix amb la seva família a visitar la tomba de la seva mare en l'aniversari de la seva mort. 

De camí al cementeri es troba amb la Rukia Kuchiki, una shinigami a qui l'Ichigo ha robat els poders espirituals i junts es dediquen a eliminar els hollows de la ciutat de Karakura. 

Al cementeri l'Ichigo es trobarà amb un hollow molt poderós, el Grand Fisher, responsable de la mort de la seva mare.   

Opinió personal

És un OVA que no saps ben bé d'on et surt fins que te n'adones del valor que té com a episodi pilot de l'anime. De fet, les veus dels dobladors sonen molt més greus que a les que estem acostumades de l'anime que s'emetria després al Japó i, el Kon està doblat pel Tite Kubo.

De totes maneres, s'ha de dir que l'OVA és més fidel al manga, ja que no ho allarguen ficant personatges secundaris com fan a l'episodi de l'anime. D'altra banda, se centra molt més en els sentiments de l'Ichigo, de com se sent després de la mort de la seva mare i el seu sentiment de culpabilitat. 

Però, d'altra banda, hem de tenir en compte que si mirem primer l'anime, aquest episodi tot i tenir molt de valor, no ens diu res de nou. Tornem a veure un capítol que ja havíem vist, millorat pel que fa a l'argument, però és el mateix una altra vegada. 

I personalment m'agrada que en diferència a l'anime, a l'OVA es veu el rostre de l'Ukitake i la Rukia l'anomena pel seu nom. Aquest detall em va fer força feliç!

Veredicte

6/10

Reconec que té molta importància ja que va ser el primer episodi animat de Bleach i que a més se centra més amb l'Ichigo, però de totes maneres, encara que s'hagi millorat respecte al que es va emetre a l'anime, no és prou valuós en si ni aporta diferències prou substancials com per considerar-ho molt millor. I, de fet, fins i tot si ja t'has vist l'anime l'OVA en si no t'aporta res de nou...

Death Note

No podia faltar una entrada sobre un dels animes més coneguts del món. I és que Death Note va marcar un abans i un després en la història de l'anime. Descobrim perquè!

Argument

El Light Yagami viu una vida tranquil·la com a estudiant quan un horabaixa a l'Institut es troba un quadern sobrenatural anomenat Death Note. Darrere d'aquest quadern hi havia instruccions sobre el seu ús, on deia que si s'escrivia el nom d'una persona i es visualitzava mentalment el rostre d'aquesta, moriria de la forma descrita o bé d'un atac de cor. El Light desconfiava de l'autenticitat del quadern, però després de provar-ho en dues ocasions, s'adona que el seu poder era real. 

Després de cinc dies, rep la visita del veritable amo de la Death Note, un shinigami anomenat Ryuk, que li explica que havia deixat caure la Death Note a la Terra perquè estava avorrit, i al seu torn en Light li explica que el seu objectiu és matar a tots els criminals, per tal de netejar el món de la maldat i convertir-se en el déu del nou món. 

Més tard, el nombre inexplicable de morts de criminals crida l'atenció de l'FBI i la d'un famós detectiu privat conegut com a L. L'L dedueix ràpidament que l'assassí en sèrie anomenat pel públic com Kira es troba al Japó. Aleshores, s'adona que en Kira pot matar a les persones sense necessitat de ser al lloc del crim. El Light descobreix que l'L serà un dels seus majors rivals, i es produirà un joc psicològic entre els dos.

Opinió personal

Death Note és un dels animes que ha suscitat més debat i opinions diverses, tant per defensors del Light com de l'L. A mi personalment em va agradar molt aquest Shonen i em va agradar justament per la forta càrrega psicològica que té i la lluita constant entre els dos protagonistes principals, una lluita a un nivell intel·lectual que ha de preveure tots els moviments de l'altre i sobreposar-se a les dificultats per petites que siguin les opcions.

Per a mi és un gran anime per això mateix i perquè, a més, ens fa reflexionar sobre temes molt importants com el crim, la pena de mort, la justícia o la voluntat divina, cosa que no acostumem a veure en altres animes del gènere. I és que, sent sincera, no recordo haver vist cap altre anime que s'acosti a Death Note en aquest nivell de complexitat psicològica.

Perquè, qui després de veure Death Note no ha pensat si el Kira anava per bon camí o no? Qui no ha pensat mai "si jo hagués tingut una Death Note hauria fet el mateix que ell"? O qui no ha pensat "el Kira era un prepotent en creure's un Déu i tenir el dret de jutjar a persones quan era ell el primer que assassinava i qui tenia més morts a la seva esquena"?  

A més d'aquest fort component psicològic, també tenim uns personatges ben construïts: el Light, l'L o la Misa, a més de tots els membres de la policia, personatges molt realistes que encaixen a la perfecció amb els shinigamis i artefactes mortals com la Death Note.

Per acabar, destacar dues coses més amb les que em quedaria: primerament l'acció i el ritme de l'anime, que avança molt ràpid d'acord amb les decisions que prenen els personatges i, d'altra banda, també destacar la música que és molt adient amb els seus tons baixos i misteriosos.

Però, com que no tot podia ser bo, també s'ha de dir que claríssimament l'anime està dividit en dues parts: la primera amb l'L com a antagonista que és on l'anime arribar al seu punt àlgid i la segona amb el Mello i el Near com a principals captors del Kira, cosa que fa que el ritme decaigui brutalment ja que aquests dos personatges no aconsegueixen estar al nivell del seu predecessor ni en intel·lecte ni en carisma.

Veredicte  

7/10

És un bon anime, un d'aquests que et fa reflexionar i menjar-te el cap sense tenir mai clar quin serà el final. Tot i això, tampoc hem de perdre el nord i hem de tenir presents que és un anime amb alts i baixos que no acaba de ser del tot perfecte.

Rurouni Kenshin, Live-Action.

Ahir vaig anar al Media Markt amb el meu nòvio per arreglar el seu ordinador. La cua era interminable, així que vàrem acabar fent voltes per allà dintre sense res més a fer.

Curiosament, a una d'aquestes televisions gegants que mai de la vida em podré comprar, hi havia el Live Action de Rurouni Kenshin. 

Com que no teníem res més a fer, decidírem spoilejar-nos un poc i veure un tros, tot i que ja estàvem advertits sobre la "qualitat i fidelitat" dels Live Action. Tot i això he de reconèixer que em va agradar així que pel vespre la vaig veure sencera!

Rurouni Kenshi, Live Action

L'argument ens trasllada a l'any 10 de l'era Meiji, concretament a la capital de Tòquio on un assassí del Bakumatsu, el Hitokiri Battosai està sembrant el caos en nom de l'escola de la Kaoru Kamiya. Fins aquí tot com coneixem i fidel al manga.

La història varia en diversos detalls: el Yahiko ja és deixeple del dojo quan el  Kenshin arriba i el principal antagonista no és altre que el Kaneda Kanryu, el comerciant sense escrúpols que cerca estrendre el seu negoci de tràfic d'opi. Aquí trobem també la Megumi al seu servei i, curiosament, el Kurogasa que també treballa pel Kanryu sota el nom de "Hitokiri Battosai".

Com al manga: la Megumi cerca protecció amb el Kenshin i ella retorna amb el comerciant per evitar que facin mal als seus amics. Després de batalles èpiques, la Kaoru ha estat segrestada pel Jin'ei i el Kenshin haurà de donar el seu millor esforç per salvar-la.

Opinió personal. 

És una pel·lícula molt èpica i, sincerament, m'hauria agradat haver-la vist abans. Hi ha escenes que són sublims: especialment em va cridar l'atenció la primera escena que té lloc a la batalla de Toba Fushimi; una lluita crua i violenta per decretar-se guanyador. Em va agradar molt l'arribada del Saito Hajime, Capità del tercer esquadró dels Shinsengumi que assassina tranquil·lament sense treure's el cigar de la boca.


Una altra escena digna de menció és el passat del Kenshin, amb un flashback molt emotiu amb la Tomoe, no sense oblidar que també es rememora la lluita contra el marit de la Tomoe que li fa la primera cicatriu. No m'esperava gens que incloguessin aquesta escena a la pel·lícula ja que cronològicament se situa després de la batalla de Kyoto, però em va encantar que hi formés part d'aquest Live Action. 

 

Una altra bona sorpresa varen ser els personatges o, en aquest cas, hauria de dir els actors. Tots molt ben triats, increïblement molt ben caracteritzats. El Kenshin està molt treballat, fins el més mínim detall, com el realisme de la cicatriu o el color dels cabells, amb un to vermellós però sense ser inversemblant. Sense cap dubte l'elecció del Takeru Sato va ser més que encertada. 

No puc dir el mateix de la Kaoru. Al principi del manga (que és la part que se'ns vol presentar a la pel·lícula), la Kaoru és una noia forta, decidia i, fins i tot, inconscient del perill que corre. Al Live Action li he vist pocs moments de decisió i lluita i els pocs que ha protagonitzat sempre han estat entel·lats per l'aparició del Kenshin.

La Megumi està perfectíssima (i això que mai m'ha caigut massa bé) al igual que el Yahiko o el Jin'ei. El Sanosuke està regular; sense estar malament crec que es podrien haver currat molt més la seva caracterització. He vist cosplayers que s'assemblen més.

Ara, per a mi, sense cap mena de dubte, el millor és el Saito Hajime. Una actuació brillant, perfecta!

I si ara em volgués posar massa crítica podria demanar pels Oniwabanshu. I l'Aoshi? Eren molt vitals pel desenvolupament posterior de la història. Espero que ara que estan filmant la saga de Kyoto ho prenguin en consideració i com a mínim introdueixin l'Aoshi. 

Quant a la música, té els seus alts i baixos. Hi ha moments en que és molt èpica però d'altres, com a les batalles a dins la mansió del Kanryu, no acaba de sincronitzar del tot bé amb l'escena.I finalment, he de fer una referència obligada a l'ambientació que és perfecta: els kimonos, el dojo, la mansió del Kanryu, les sabates de fusta, les katanes... tot perfecte!

Veredicte

9/10

En conclusió, m'esperava una altra cosa d'aquesta pel·lícula. Vull dir que no m'esperava que m'agradés tant. No és del tot fidel al manga, però tampoc s'inventen massa cosa i val la pena veure-la només pels personatges molt ben aconseguits i per les localitzacions.

Junjou Romantica

A vegades tinc bona sort (però només de tant en tant) i al fòrum que estic sempre trobo bones amistats amb les quals puc parlar de les coses que m'agraden, com l'anime per exemple. Vaig conèixer una noia un any més gran que jo que em va recomanar amb molta ànsia que em mirés un anime yaoi. Com que no hi tenia res a perdre, vaig decidir mirar-me el que a ella li havia encantat. Parlo òbviament, de  Junjou Romantica.

Argument

Junjou Romantica, un anime de 12 capítols (amb segona temporada) està centrat en tres històries d'amor entre homes. La parella principal està formada pel Misaki Takahashi i el Akihiko Usami (aka Usagi). El primer és un noi innocent que està preparant-se per entrar a la Universitat però que no aconsegueix els resultats que desitja i com que el seu germà gran s'acaba de casar i no vol ser una molèstia, se'n va a viure amb l'Usami perquè li faci de tutor.  L'Usami en qüestió no és altre que un famós novel·lista jove que, a més, sota pseudònim escriu novel·les del gènere yaoi. Per acabar-ho d'adobar, estava perdudament enamorat del germà gran del Misaki. Com no podria ser d'altra manera, els dos s'enamoren i comencen una relació.

D'altra banda, també emmarcada dins el mateix anime trobem dues històries més amb diferents personatges i situacions: Junjo Egoist i Junjo Terrorist. 

Junjo Egoist ens narra la història del Hiroki, un amic de la infantesa de l'Usami que s'enamora d'ell però no és correspost. D'altra banda i per acabar, a Junjo Terrorist se'ns presenta l'apoteosi de la ridiculesa: un adolescent mimat que s'enamora del seu cunyat i l'assetja a totes hores. (Perdó, intento ser objectiva quan resumeixo l'argument, però és que vaig odiar aquesta part)   

Opinió personal

Punts a favor

• Les històries d'amor estan ben plantejades, sobretot la de la parella protagonista, el Takahiro i l'Usagi. Personalment opino que l'haurien cagat menys fent un anime només centrat en la seva ja que és prou bo i se li podria haver tret més suc.
• La banda sonora en general em va agradar bastant i els paisatges, tant urbans com naturals, estan molt, però que molt ben aconseguits. 

Punts en contra

• Quan me'l va recomanaren m'esperava alguna cosa més semblant al shojo, és a dir, la progressió en la relació amorosa o el fet d'enamorar la persona que t'agrada. Això fa que els shojos siguin realistes perquè, com a la vida real, primer t'agrada algú, l'observes, t'hi comences a relacionar i després sorgeix o no l'amor. A Junjou Romantica això no passa, cosa que fa que, des del meu puc de vista, la història no sigui gens realista. Des d'aquest punt de vista, m'hauria agradat que l'anime yaoi per antonomasia s'hagués assemblat en aquest aspecte a l'obra mestra Sakura Gari on la psicologia i l'amor estan tractats d'una manera més adulta i realista.
• Tot i que l'anime ens mostra tres històries, les tres són força iguals però amb petites diferències. És un anime que he pogut reduir a una sola premissa i és "la lluita per la dominació". Pel que veig a aquest anime s'estableix un estereotip que simplifica una relació amorosa simplement en una lluita per qui és el dominador (o seme, paraula probablement d'origen llatí de la qual crec que no cal explicar el seu origen etimològic) i qui és l'uke, és a dir, qui és dominat. Aquest esquema no només es reflecteix a les relacions sexuals, sinó que impera en tot allò que fan o pensen els personatges. 
• Els personatges són un intent de bishonen, però realment el dibuix no és pas res de l'altre món. De fet, en segons quines seqüències els personatges semblen deformats (com també estan deformades les seves personalitats). D'altra banda, l'opening és horrible. Mai havia vist una cosa tan rosa i cursi. No era pas el que m'esperava tenint en compte que els protagonistes són homes.

  Veredicte

3/10

Decepció. Si voleu llegir yaoi de debò us recomano mil vegades més que us llegiu Sakura Gari, de la Yuu Watase.

Realment em sap greu que no m'hagi agradat perquè sempre n'havia llegit molt bones crítiques i, segurament, m'estava esperant alguna cosa molt millor. Probablement m'havia creat una falsa expectativa i quan vaig acabar la primera temporada vaig dir "De debò aquest anime té tal renom?". Estava completament disgustada.

Per què em penso que Junjou Romantica no em va agradar? L'anime en si és pobre. L'argument és regular tirant a dolent i els personatges són molt plans, excepte potser en alguns detalls la parella principal. El que passa és que els personatges només són estereotips sense una personalitat reial i estem davant de la burda simplificació d'una relació homosexual en una lluita per la dominació.

Persones que lluiten per sobreposar-se i dominar la persona que estimen. En quin món això és amor? De fet, és fins i tot proper a la violència.

Estem mirant un anime de qualitat? (i quan parlo de qualitat em refereixo a un bon argument, a personatges amb una psicologia interessant i, en general, una bona història que envolta i permet la interrelació dels personatges). La resposta és, clarament, no.

Sincerament, em penso que és un anime molt sobrevalorat i ho és, bàsicament, per culpa de les fangirls i perquè ara ser una funjoshi uke/seme supporter forma part d'aquesta odiosa moda.

Sincerament, podem demanar una bona història d'amor entre dos homes sense recaure a openings de color rosa ni a l'absurd binomi de dominador i noi innocent i pur que és dominat. 

Tonari no Kaibutsu-kun

Tenia pensat mirar-me Samuarai Champloo però finalment no sé perquè m'he decidit per un shojo, Tonari no Kaibutsu-kun. 

No sóc massa defensora dels shojos i he de confessar que generalment prefereixo veure un shonen amb katanes i quimonos, però aquest shojo realment m'ha agradat.

Argument

Tonari no Kaibutsu-kun ens presenta la història de la Shizuku Mizutani, una estricta estudiant de secundària que només viu per  estudiar, sempre sense apartar la mirada dels llibres, quaderns i notes.  

La Shizuku té com a única meta estudiar i estudiar per tant, mai ha tingut cap amic. Un dia el seu món canvia quan la professora li demana que vagi a entrar els deures a un alumne problemàtic que va ser temporalment expulsat. Així, l'estricta Shizuki coneix el Haru Yoshida, un noi estrany i agressiu que s'enamora d'ella. 

Amb aquesta fet comença la seva amistat i també el seu amor, ple de caos, malentesos i inseguritats. Hem d'afegir que gràcies al caràcter del Haru, la Shizuku a la fi comença a fer amics com la bonica Asako Natsume or el Sasayan, però també rivals com el Yamaken. La nota divertida de l'anime el posa una gallina anomenada Nagoya. La Shizuku amb nous amics se n'adona que sempre els havia necessitat... i també al Haru. 

Opinió personal

Punts a favor

• Tots els personatges són carismàtics i fàcils d'entendre i estimar. A més, el seu disseny i l'animació acompanyen molt bé i creen un anime molt bonic estèticament parlant, ple de colors i molt ben harmonitzat amb la música.
• És un anime ràpid. Sovint els shojos són molt lents i s'entretenen molt en els dubtes i en els sentiments, cosa que aquí no passa. 
• Es tracta d'un shojo però no és un anime pastelós centrat únicament en l'amor. L'amistat, les relacions familiar i la rivalitat també són temes que es tracten a aquest anime més enllà del fet amorós.  

Punts en contra

• Tonari no Kaibutsu-kun és un anime de 13 episodis i amb un final inconclús. El "problema" és que quan acabeu l'anime haureu de continuar la història en el manga (i potser a algú de vosaltres no us agrada massa la idea) 

Veredicte

 8/10

Un dels millors shojos que m'he vist mai! Molt semblant en història a Kare Kano (Kareshi Kanojo no Jijou), però sense el contingut filosòfic al darrere, molt menys fosc i amb els personatges menys torturats. Les similituds són moltes: el protagonista masculí també té problemes amb la seva família, la Yukino i la Shizuku tenien el mateix objectiu a la vida abans de conèixer l'Arima/Haru i, per acabar, podem establir paral·lelismes entre els personatges de la Tsubasa/ Natsume.

Si no t'agraden els shojos amb protagonistes indecises, ploraneres i escandaloses, segurament Tonari no Kaibutsu-kun t'agradarà!