Bakuman

Fa uns quants mesos vaig cometre l'error de triar veure Bakuman en comptes de Full Metal Alchemist Brotherhood.

Havia llegit que era molt bona (a aquestes alçades ja no sé com me'n refio quan llegeixo que un anime és bo...), així que em va picar la curiositat i em vaig veure les tres temporades, posant-me al dia quan faltaven tres episodis per acabar l'anime.

Fitxa tècnica

Títol original: Bakuman バク マン。 

Autors: Tsugumi Ohba i Takeshi Obata

Gènere: Shonen

Any: 2008 el manga i l'anime 2010-2013

Capítols: 3 temporades de 25 capítols cada una. (un total de 75)

Argument

El protagonista, el Mashiro Moritaka és un estudiant de secundària normal que es passa el dia dibuixant manga. Una tarda torna a l'institut a per un quadern i allà es troba amb el seu company Akito Takagi que fa temps que l'observa mentre dibuixa a classe. L'Akito persuadeix al Moritaka de crear mangues els dos junts, fent el primer la història i el segon el dibuix. Però, de primera intenció el Moritaka s'hi nega a causa d'uns records amargs.

L'oncle del Mashiro era mangaka que va morir per excès de treball i, per tant, el protagonista sap que a la seva família no li farà gràcia que es vulgui dedicar a fer manga. Però el Takagi no es donarà per vençut i decideix jugar carta amb la noia que li agrada al Mashiro: la Miho Azuki. 

Així, aquell mateix vespre, el Takagi confessa a l'Azuki que els dos crearan un manga junts. L'Azuki està encantada amb la idea, ja que el seu somni és ser seiyu. Aleshores al Mashiro no se li ocorre res més que declarar-se a la noia, que li correspon els sentiments amb una condició: no podran estar junts fins que els dos assoleixin els seus somnis. El Mashiro farà qualsevol cosa per aconseguir ser un gran mangaka i triomfar fins aconseguir un anime, moment en el qual es podrà casar amb la seva estimada Azuki. 

Opinió personal

Punts a favor

• Em va agradar molt tot l'aspecte relacionat en com funciona el món del manga i, especialment, la Shonen Jump: el món dels editors, l'esgotadora feina d'un mangaka, les eines que fan servir per dibuixar, els ajudants, la relació amb els altres escriptors, la rivalitat... Des d'aquest punt de vista crec que l'anime és força interessant només per aprendre totes aquestes coses.
• Hi ha personatges simplement genials que fan que tinguis més i més ganes de saber coses sobre ells. El primer i, sense cap dubte, el meu preferit: el Nizuma Eiji, l'ànima de la sèrie. També n'hi ha d'altres absolutament genials com el Fukuda Shinta i l'excèntric Kazuya Hiramaru.
  

Punts en contra

• Tot és molt gratuït: el protagonista vol ser mangaka? Doncs justament tindrà ja un pis completament equipat amb tot el material que necessita per ser-ho. Com a mínim he d'admetre que el camí per arribar a fer un anime és llarg i difícil i que això li dóna força realisme a la sèrie.
• El paper de les dones. Em posa malalta com es tracten les dones a aquest anime: tenim la Kaya que tot i que se'ns presenta com una dona molt forta i amb personalitat, evoluciona fins a convertir-se pràcticament en la criada dels protagonistes, que viu completament dedicada al seu home sense cap aspiració o motivació a la seva vida més que anar-li darrere al Takagi. L'Aiko Iwase: la representació més vil de l'enveja femenina que deixa els seus somnis i estudis per continuar lluitant per un home que la ignora i, per tant, intentarà fer-li la vida impossible per ressentiment. I finalment l'Azuki, que em sembla una contradicció en si mateixa: una noia molt tímida i tendra que viu fidel a uns ideals amorosos obsolets però que somnia amb tot el contrari: ser una idol, és a dir, una noia centre de totes les mirades i desitjos.  
  
• Continuant amb l'Azuki, de Bakuman no m'ha agradat gens la història d'amor. Podreu pensar que és molt romàntica però, personalment (i que consti que només és la meva opinió) no li veig el romanticisme per enlloc. On està el romanticisme en que dues persones que no es coneixen de res es comprometin a seguir sense conèixer-se durant un munt d'anys fins que aconsegueixin els seus somnis? Se'm fa molt difícil pensar que et pots enamorar d'una persona sense quasi haver tractat amb ella i que pots viure durant molts d'anys només aferrant-te a la il·lusió que, d'aquí un munt d'anys, potser us coneixeu i les coses us van bé.  
• Els protagonistes tampoc són res de l'altre món. La seva personalitat no està massa ben plantejada i, concretament amb el Mashiro, no és massa carismàtic. És més, quan situem els protagonistes al costat d'altres personatges completament genials com l'Eiji encara queden més desdibuixats i sense força. 
  
• La segona temporada és una pèrdua de temps. Amb el canvi d'editor, a Bakuman s'entra en una espiral de tedi que només es romp quan, a la fi, recuperen l'antic editor. L'anime pega una baixada molt gran i es torna avorrit, però com he dit abans, aquesta baixada també li dóna realisme. 
• Els openings tampoc estan massa currats. Al primer li falla la cançó, massa apàtica. El segon opening és molt més adient i l'animació està molt ben aconseguida, però el tercer torna a la línia del primer. En canvi els "openings" dels animes que es fan dins la sèrie estan força currats. 

Veredicte

  2/10

En general la primera temporada no està malament, però la segona decau molt. La tercera intenta salvar l'anime però, personalment crec que ja era massa tard. No està pas malament, però és un anime llarg i sovint es fa pesat al qual hem de sumar que els personatges no estan del tot ben plantejats.

Junjou Romantica

A vegades tinc bona sort (però només de tant en tant) i al fòrum que estic sempre trobo bones amistats amb les quals puc parlar de les coses que m'agraden, com l'anime per exemple. Vaig conèixer una noia un any més gran que jo que em va recomanar amb molta ànsia que em mirés un anime yaoi. Com que no hi tenia res a perdre, vaig decidir mirar-me el que a ella li havia encantat. Parlo òbviament, de  Junjou Romantica.

Argument

Junjou Romantica, un anime de 12 capítols (amb segona temporada) està centrat en tres històries d'amor entre homes. La parella principal està formada pel Misaki Takahashi i el Akihiko Usami (aka Usagi). El primer és un noi innocent que està preparant-se per entrar a la Universitat però que no aconsegueix els resultats que desitja i com que el seu germà gran s'acaba de casar i no vol ser una molèstia, se'n va a viure amb l'Usami perquè li faci de tutor.  L'Usami en qüestió no és altre que un famós novel·lista jove que, a més, sota pseudònim escriu novel·les del gènere yaoi. Per acabar-ho d'adobar, estava perdudament enamorat del germà gran del Misaki. Com no podria ser d'altra manera, els dos s'enamoren i comencen una relació.

D'altra banda, també emmarcada dins el mateix anime trobem dues històries més amb diferents personatges i situacions: Junjo Egoist i Junjo Terrorist. 

Junjo Egoist ens narra la història del Hiroki, un amic de la infantesa de l'Usami que s'enamora d'ell però no és correspost. D'altra banda i per acabar, a Junjo Terrorist se'ns presenta l'apoteosi de la ridiculesa: un adolescent mimat que s'enamora del seu cunyat i l'assetja a totes hores. (Perdó, intento ser objectiva quan resumeixo l'argument, però és que vaig odiar aquesta part)   

Opinió personal

Punts a favor

• Les històries d'amor estan ben plantejades, sobretot la de la parella protagonista, el Takahiro i l'Usagi. Personalment opino que l'haurien cagat menys fent un anime només centrat en la seva ja que és prou bo i se li podria haver tret més suc.
• La banda sonora en general em va agradar bastant i els paisatges, tant urbans com naturals, estan molt, però que molt ben aconseguits. 

Punts en contra

• Quan me'l va recomanaren m'esperava alguna cosa més semblant al shojo, és a dir, la progressió en la relació amorosa o el fet d'enamorar la persona que t'agrada. Això fa que els shojos siguin realistes perquè, com a la vida real, primer t'agrada algú, l'observes, t'hi comences a relacionar i després sorgeix o no l'amor. A Junjou Romantica això no passa, cosa que fa que, des del meu puc de vista, la història no sigui gens realista. Des d'aquest punt de vista, m'hauria agradat que l'anime yaoi per antonomasia s'hagués assemblat en aquest aspecte a l'obra mestra Sakura Gari on la psicologia i l'amor estan tractats d'una manera més adulta i realista.
• Tot i que l'anime ens mostra tres històries, les tres són força iguals però amb petites diferències. És un anime que he pogut reduir a una sola premissa i és "la lluita per la dominació". Pel que veig a aquest anime s'estableix un estereotip que simplifica una relació amorosa simplement en una lluita per qui és el dominador (o seme, paraula probablement d'origen llatí de la qual crec que no cal explicar el seu origen etimològic) i qui és l'uke, és a dir, qui és dominat. Aquest esquema no només es reflecteix a les relacions sexuals, sinó que impera en tot allò que fan o pensen els personatges. 
• Els personatges són un intent de bishonen, però realment el dibuix no és pas res de l'altre món. De fet, en segons quines seqüències els personatges semblen deformats (com també estan deformades les seves personalitats). D'altra banda, l'opening és horrible. Mai havia vist una cosa tan rosa i cursi. No era pas el que m'esperava tenint en compte que els protagonistes són homes.

  Veredicte

3/10

Decepció. Si voleu llegir yaoi de debò us recomano mil vegades més que us llegiu Sakura Gari, de la Yuu Watase.

Realment em sap greu que no m'hagi agradat perquè sempre n'havia llegit molt bones crítiques i, segurament, m'estava esperant alguna cosa molt millor. Probablement m'havia creat una falsa expectativa i quan vaig acabar la primera temporada vaig dir "De debò aquest anime té tal renom?". Estava completament disgustada.

Per què em penso que Junjou Romantica no em va agradar? L'anime en si és pobre. L'argument és regular tirant a dolent i els personatges són molt plans, excepte potser en alguns detalls la parella principal. El que passa és que els personatges només són estereotips sense una personalitat reial i estem davant de la burda simplificació d'una relació homosexual en una lluita per la dominació.

Persones que lluiten per sobreposar-se i dominar la persona que estimen. En quin món això és amor? De fet, és fins i tot proper a la violència.

Estem mirant un anime de qualitat? (i quan parlo de qualitat em refereixo a un bon argument, a personatges amb una psicologia interessant i, en general, una bona història que envolta i permet la interrelació dels personatges). La resposta és, clarament, no.

Sincerament, em penso que és un anime molt sobrevalorat i ho és, bàsicament, per culpa de les fangirls i perquè ara ser una funjoshi uke/seme supporter forma part d'aquesta odiosa moda.

Sincerament, podem demanar una bona història d'amor entre dos homes sense recaure a openings de color rosa ni a l'absurd binomi de dominador i noi innocent i pur que és dominat.