KurageHime

Si existís un premi nacional per posar-se malalta en el moment menys oportú i de manera estúpida crec que tindria un bon grapat de possibilitats de guanyar. Tot i que això no em serveix pas de consol, podem mirar el costat positiu: he mirat un nou anime en menys de 24h!

Informació general 

Titol original: KurageHime.
La princesa medusa.

Autor: Akiko Higashimura (manga)

Estudi: Brain's Base

Gènere: Josei. Comèdia/paròdia, romàntic, slice of life.

Any: 2010 
Capítols: 11

Cert que no ho acostumo a fer mai, però m'ha estat impossible trobar aquest anime a cap web online i per descarregar-m'ho també he tingut problemes per trobar un fansub on els enllaços no haguessin caigut. Així que, si la voleu veure, us deixo l'enllaç directament, per evitar-vos l'innecessari tragí: Descàrrega directa de KurageHime

Argument

La Tsukimi Kurashita és una noia otaku de les meduses que no fa gaire es va traslladar a viure a Tòquio, concretament a la posada tradicional Amamizukan, on comparteix sostre amb altres noies com ella: otakus, verges i sense feina. Aquest grup de noies, composat per la Chieko, la Mayaya, la Banba i la Jiji, s'autodenominen Amars (que significa monja).

Un vespre, la Tsukimi està trista i decideix anar fins la tenda de meduses a veure la Clara, una petita medusa a qui ha agafat carinyo. Però el noi de la tenda ha posat la Clara amb una altra medusa que li és verinosa!

Quan la Tsukimi s'intenta explicar, la prenen per friki i la ignoren fins que arriba a rescatar-la... el seu pitjor enemic: una noia vestida a la moda! La noia ajuda la Tsukimi a rescatar la Clara. Qui hauria pensat que una esclava de la moda podria acabar fent-se amiga d'una otaku? I si realment aquesta noia moderna no fos realment una noia?

Opinió personal.

Punts a favor

• No està escrit tot el que he rigut amb aquest anime! I és que aquest és el seu punt fort: l'humor està present a cada moment, fins i tot a les situacions més tenses, fent que Kuragehime sigui un anime no només divertit sinó que es fa estimar per com et sap fer riure en cadascuna de les situacions que et planteja. I és que ninis solterones excèntriques i a més otakus són un bon element de sàtira i paròdia.

• El ritme de l'anime està molt ben plantejat, sense rellenos ni allargar-ho massa, de manera que els capítols es fan molt curts i sempre tens ganes de veure'n un altre.

• Els personatges són la clau: totes les Amars estan, si més no, boges com una cabra i dignes de tancar a un manicomi, especialment la Mayaya. Són una colla de frikis molt exagerada, que no saben enfrontar-se al món real, sense ingressos i que es queden de pedra quan topen amb algú que viu seguint la moda.

• M'agradat com es planteja el tema amorós, sobretot el triangle amorós entre la Tsukimi, el Kuranosuke i el seu germà. I és que plantejar un triangle amorós amb una otaku de les meduses podria quedar estrany, però ho han sabut encaixar de meravella, sense que sigui gens forçat i molt ben integrat a la trama, sense dissonàncies ni estridències.  

• Encara que sigui un anime amb l'objectiu de fer riure, m'ha agradat que es desenvolupin de manera paral·lela temes madurs com l'especulació del terreny, un món on tot ha de desaparèixer pels interessos econòmics d'uns quants, el poder dels diners, el maquiavel·lisme on tot s'hi val per aconseguir els objectius, la manipulació, el rebuig i la decepció amorosa i el sexe. 

•  La petita medusa Clara! Mai m'hauria imaginat que una medusa podria arribar a ser tan cuca!! Kurara, tequila!

Punts en contra

• Final molt obert -tot i que pots sobreentendre què passarà- però que t'obliga a continuar amb el manga.  

• Pel meu gust, el final de l'anime no m'agrada massa. A més de deixar-ho massa obert, (atenció, spoiler) no m'agraden els finals d'aquest tipus: la protagonista odia la moda, no l'entén i no li interessa, però s'acaba adonant que té fusta per fer de dissenyadora de vestits de medusa. No m'agrada el fet que hagi de trair-se a si mateixa, rompre amb els ideals que havia conservat fins aleshores i que hagi de fingir ser una persona que no és per ser acceptada a un món al qual no pertany. Segurament acabarà com a fashion victim i adonant-se que havia fet malament d'estar apartada dels dictàmens que li marcava la societat. I no, aquests tipus de finals no m'agraden gens!

Veredicte

7/10

Molt divertida i entretinguda, amb un ritme ràpid i amb moltíssim humor, però amb un final massa obert i contradictori amb tot l'anime anterior. De totes maneres, el recomano a tothom que vulgui passar una bona estona sense angoixes ni preocupacions, simplement rient amb i dels personatges.

Abenobashi Mahou Shotengai

Informació general

Titol original: Abenobashi Mahou Shotengai

El districte comercial màgic d'Abenobashi

Autor: Satoru Akahori (manga)

Estudi: Gainax

Gènere: Seinen. Comèdia/paròdia, supernatural, aventura.

Any: 2002

Capítols: 13

Argument

El Satoshi Imamiya, anomenat per tots Sashi, ha viscut sempre al districte comercial d'Abenobashi, creixent amb la seva amiga Arumi Asahina. 

La família de la noia té problemes per tirar endavant el negoci de menjar francès, així que decideixen partir cap a Hokkaido, significant la separació dels dos amics. Els dos amics investiguen sobre el districte comercial d'Abenobashi, descobrint que està flanquejat per estàtues dels quatre Déus. 

Quan decideixen anar a demanar a l'avi de l'Arumi, aquest pateix un terrible accident. La negació d'aquests fets farà que tingui lloc una distorsió en l'espai-temps i que els dos protagonistes viatgin per tot un seguit de mons paral·lels fins a trobar el camí a casa, vivint un munt d'aventures surrealistes i molt esbojarrades.

Opinió personal

Abenobashi Mahou Shotengai és un anime curt amb un argument monòton i on els capítols són completament autoconclussius, de manera que no cal veure l'anterior per continuar amb el fil argumental de l'anime. Si te'n perds un, no passa absolutament res ja que a cada capítol se'ns presenta un món completament diferent: des de dinosaures, parcs d'atraccions, robots espacials, onmyoji, guerres, escenaris de pel·lícules o videojocs.

La nota constant és l'humor i les situacions absurdes amb el màxim propòsit d'entrenir l'espectador i fer-li passar una bona estona. I és que aquest anime acompleix perfectament amb el seu objectiu i ens treu el somriure encara que no ho vulguem. Tot i així, a vegades se'ns presenta com un anime profund, especialment cap al final, on es plantegen temes com la mort, la maduresa, l'acceptació de la realitat o el fet de protegir els altres amb la mentida. 

D'altra banda, la banda sonora em va agradar bastant i per qui està composada? Evidentment, pel GRAN Shiro Sagisu! Tot això sense comptar amb l'opening, que tot i que té una bona cançó, l'animació és... absent. Simplement han fet un opening retallant escenes del primer capítol. Molt poc currat.

I amb això, un altre aspecte analitzable d'aquest anime i és, com ja hem dit abans, l'animació. Tot i que és evident el gran esforç creatiu que s'ha de tenir per fer capítols amb mons tan diversos, sovint l'animació cal reconèixer que deixava molt a desitjar, forçant a vegades unes caricatures sense masses miraments.

Un altre factor que m'ha desagradat ha estat l'excés de fanservice. No pel fet de ser personatges caricaturescs dóna llicencia per deixar les dones quasi despullades.  

Veredicte

6/10

En conclusió, Abenobashi Mahou Shotengai és un anime per passar una estona i riure sense cap més preocupació. Simplement això.

Gintama Kanketsu-hen: Yorozuya yo Eien Nare

Informació general:

Títol: Gintama Kanketsu-hen: Yorozuya yo Eien Nare. Gintama, el capítol final: Yorozuya per sempre. 

Director: Yoichi Fujita

Autor: Hideaki Sorachi 

Estudi: Sunrise

Gènere: Shonen. Acció, drama, històric, comèdia. 

Any: 2013 Durada: 1 h. i 50 m.

Argument

El Gintoki Sakata viatja cinc anys al futur gràcies a un invent dissenyat pel mecànic Gengai. Però el futur que espera al nostre protagonista no serà com ell s'espera, ja que el món ha caigut en desgràcia a causa de la propagació d'una boira blanca que emmalalteix la població. L'antiga Kabuki-cho està destruïda, però encara els amics del Gintoki continuen treballant a la Yorozuya.

La Kagura i el Shinpachi es troben enfrentats per veure qui és més digne d'heretar el llegat del difunt Gintoki. Però no seran els únics: el Shinsengumi i els Jouishishi també lluiten junts, oblidant les seves diferències per continuar amb la tasca del samurai addicte als dolços. Però en aquest context només el Gintoki serà capaç d'acabar amb l'enemic que ha dut el món a la destrucció... 

Opinió personal

Finalment, amb aquesta pel·lícula crec que ja he acabat completament amb tota l'animació que ens ofereix Gintama -fins el moment- I és que aquesta pel·lícula va ser llençada com a darrer episodi a un públic àvid de més aventures d'aquests peculiars personatges. Com que els resultats de la pel·lícula varen ser molt bons, és probable que al futur tornin a animar Gintama! Però de moment, amb aquesta producció ens acomiadem d'ells, tenint en compte que el manga encara està on going. Partint d'això, passem a l'anàlisi:

Punts a favor

• L'animació! Definitivament val la pena veure la pel·lícula només per poder gaudir de l'animació i del moviment de les batalles. 

• El millor de la pel·lícula és veure els personatges en el futur. Va ser el que em va agradar més: veure els canvis a personatges com la Kagura, que està preciosa quan creix o el Shinpachi, que ni sembla el mateix personatge! Se'ns presenten com a personatges molt poderosos i amb determinació, però tot decau quan tornen a ser com sempre quan el Gintoki els guia. 

• El guió està molt ben elaborat, fent que totes les peces encaixin perfectament i deixant tots els enigmes resolts, amb girs espectaculars que no t'esperes i amb la perfecta conjunció, com sempre, de drama i humor. 

Punts en contra

• Per començar, ni tan sols li veig massa sentit fer una pel·lícula per cloure un anime del qual encara tenim manga per anys. Sinó són interessos econòmics per part dels productors que m'ho expliquin.

• És llarga i avorrida. Personalment se'm va fer molt, però que molt pesada, com si no hagués d'acabar mai. I és una llàstima perquè si la pel·lícula hagués durat 20 minuts menys m'hauria encantat, però al final només desitjava que s'acabés d'una vegada. 

Veredicte

4/10

No està mal plantejada, però es fa molt llarga i pesada. Tot i comptar amb una gran animació i amb uns personatges del futur molt carismàtics, al final tot torna a ser com sempre i es fa massa igual, pesat i repetitiu. 

Hakuouki, Dai-Isshou Kyoto Ranbu

Fixeu-vos si tenia ganes de veure aquesta pel·lícula que me l'he vist en francès. Se m'anaven escapant unes quantes coses però amb els diàlegs en japonès he aconseguit entendre completament la pel·lícula. Sí, a la fi l'he pogut veure... i m'ha encantat!!!

Informació general

Títol: Hakuouki, Dai-Isshou Kyoto Ranbu

Dirigida per: Osamu Yamasaki

Estudi: Studio DEEN

Gènere: Shojo. Acció, històric/samurai, supernatural, drama.

Any: 2013

Durada: 1 hora i 35 minuts

Argument

Hakuouki Dai-Isshou Kyoto Ranbu ens presenta una versió molt millorada de l'anime Hakuouki Shinsengumi Kitan. L'acció es centra en la Chizuru Yukimura que arriba a la capital d'Edo per cercar el seu pare, el doctor Kodo Yukimura, però en arribar és atacada per uns guerrers i, finalment, salvada pel Shinsengumi.

Quan els llops de Mibu se n'adonen que la Chizuru també cerca el Kodo, la deixen quedar amb ells per cercar-lo, ja que el doctor havia realitzat uns experiments en els guerrers del Shinsengumi, convertint-ne alguns dels seus membres en monstres anomenats Rasetsu. Mentre, la guerra entre els partidaris del Shogun i els imperialistes continua... 

Opinió personal

Només puc dir coses bones! Em feia tantíssimes ganes veure aquesta pel·lícula!! I la veritat és que l'espera ha valgut la pena perquè l'he gaudit moltíssim a cada segon!!

Al principi no sabia massa bé quin era l'argument i em pensava que només era l'anime fet pel·lícula -com la saga de Benizakura de Gintama- però realment a Hakuouki Kyoto Ranbu tot és nou i es noten els petits detalls que s'han modificat per fer una història realment bona.  

• Història millorada respecte a l'anime original, Hakuouki Shinsengumi Kitan, donant-li més rellevància a aspectes abans abandonats com els dimonis que a l'anime quedava un poc despenjat, fent la història a més molt més redona i versemblant.

• L'animació ha millorat moltíssim!! I és que abans quan arribava un Oni ni es notava i ara desprenen una energia diferent i es veuen realment com a éssers sobrenaturals. Pel que fa a les batalles i a l'acció en general, tot i que a mi em varen agradar a l'anime, a la pel·lícula són espectaculars! Els moviments de les katanes, la perspectiva i els moviments dels lluitadors, els atacs... tot se'ns presenta d'una manera molt real, com si estiguéssim dins la mateixa pel·lícula i fóssim part de l'acció.  

• La música, com sempre, excel·lent. Al principi l'ending que s'havia triat per la pel·lícula, Kurenai no Ito, no m'agradava massa, però després de veure-la me n'he adonat que està realment ben triada. És simplement perfecta!

• La Chizuru es mostra més disposada a la batalla i, d'altra banda, la seva relació amb el Hijikata també està molt més ben desenvolupada a la pel·lícula. Per aquest motiu, el final de la pel·lícula m'ha agradat molt més i m'ha emocionat molt més que el de Hakuouki Shinsengumi Kitan.

• És una pel·lícula que té lloc per a tots els personatges. Així, a Hakuouki Kyoto Ranbu tenim la nostra ració de cada personatge: tenim el Harada, el Souji, el Heisuke, el Saito i, fins i tot dediquen els seus minuts al Kondo, que a l'anime surt més aviat poc. M'ha agradat que se li donés un poc d'atenció al Sannan-san, que sempre m'ha semblat el gran oblidat, així com a l'Inoue, el Yamazaki o el pare de la Chizuru.

Veredicte

9,5/10

Li hauria posat un 10 sinó fos perquè el principi s'assembla massa a l'anime, però també s'ha de dir que a la meitat de la pel·lícula es deixa de tenir aquesta sensació i acabes completament enganxadíssima a la pantalla esperant que no s'acabi mai. En tenir temps me la tornaré a veure!

Saint☆Onii-san OVA

Informació general

Títol original: 聖☆おにいさん, Seinto Oniisan

Traduït com Saint Young Men/Les vacances de Jesús i Buda.

Autor: Hikaru Nakamura

 Gènere: Seinen. Comèdia, Slice of life.

Estudi:  A-1 Pictures

Any: 2013

Capítols: 2

Argument

El primer capítol ens presenta dues històries: la primera tracta del recel de l'arrendadora del pis on viuen Jesús i Buda, qui desconeix les seves ocupacions i escolta rumors estranys sobre els dos inquilins. 

La segona història ens presenta un dia de pluja, amb un ocupat Jesús que escriu al seu blog sobre doramas. Quan Jesús insisteix en què Buda provi l'ordinador quedarà tan enganxat que el pobre Jesús no sabrà què fer per aconseguir alguna cosa per menjar... Finalment, el segon OVA ens presenta els somnis que els tenen en la seva nit de cap d'any. 

Opinió personal

Aquests OVAS estan basats en extres del manga que no varen poder ser inclosos a la pel·lícula. Primerament recordem l'argument: Jesucrist i Gautama Buda, fundadors del Cristianisme i el Budisme, decideixen passar junts unes vacances a la terra, convivint a un apartament situat al barri de Tachikawa a Tòquio. La història gira al voltant d'aquests dos personatges, la diferència entre els seus caràcters i com conviure junts al Japó evitant que els descobreixin.

El més destacable d'aquest OVA és l'humor, que et fa riure des del principi fins el final i de manera constant, amb girs que no t'esperes i situacions molt compromeses i divertides. Però a part del sentit de l'humor, l'OVA de Les vacances de Jesús i Buda no té res més destacable i no destaca per res que no s'hagi fet a la pel·lícula.

Això no vol pas dir que estigui malament, és força divertit i, a més, acaba d'arrodonir la pel·lícula, contant-nos uns episodis bastant divertits que no s'hi varen poder incloure.

Veredicte

5/10

 És molt divertida però massa igual a la pel·lícula, sense aportar res de nou que la faci clarament diferenciadora.

Chouyaku Hyakuninisshu: Uta Koi.

Informació general

 

Títol original: Chouyaku Hyakuninisshu: Uta Koi

Director: Kenichi Kasai

Estudi: TYO Animations

Gènere: Josei. Romanç, drama, slice of life.

Any: 2012

Capítols: 13

Argument

Fugiwara no Teika és l'autor de la recopilació de poemes del Hyakunin Isshu, creat amb el propòsit d'ornamentar les parets d'una casa de camp. El mateix autor centra la seva narració en les diferents històries d'amor presents a la literatura japonesa, algunes extretes de la seva recopilació i d'altres no, però sempre tenint com a eix central el poema sobre el qual girarà la història d'amor. 

Opinió personal

Punts a favor

• Evidentment m'he mirat aquest anime per l'ambientació: els quimonos i la vida al palau de l'emperador han estat el factor principal per haver vist Uta Koi. D'altra banda, l'estil de dibuix és molt característic, amb uns forts traços negres al voltant dels personatges que, tot i que al principi em va impactar, m'ha acabat agradant molt, juntament amb detalls com l'estampat magnífic dels vestits i la força dels colors. 

• La poesia. Uta Koi (poema d'amor en japonès) crea un context en anime basant-se en els poemes del Hyakunin Isshu -que potser us sonarà gràcies a animes com Chihayafuru-. Tot i que el factor poètic sigui el centre de la narració, no ho és de manera exclusiva i no es fa pesat, i alhora ens permet comprendre millor peces líriques molt importants i que encara conserven la seva vigència de la literatura nipona. 

Punts en contra

• El tractament de la dona. Ja sé que és un anime que es basa en una època on el masclisme preponderava -i pel que deixen veure els animes que es fan avui en dia al Japó segueix sent igual- però tot i així no m'han agradat aquestes històries d'amor on és sempre la dona qui pateix i qui ha d'esperar per l'enamorat que passa d'ella per qüestions socials o pel motiu que sigui. N'he acabat farta de desenllaços tristos!

• Tampoc m'ha agradat que hi hagi tantes històries i tants personatges. És un anime de 13 episodis amb un munt de personatges i situacions diferents i això fa que no s'aprofundeixi massa a les històries: es conta una i al següent capítol es passa a una altra. No és que les històries no quedin tancades, és que és tot molt de passada, com si t'ho expliquessin un poc per damunt i passessin a un altre tema. 

Veredicte

4/10

Té un art fantàstic que és digne de veure, però no té res més a part d'això. Si no esteu acostumats a passar d'una història d'amor a una altra, sovint amb tràgics finals i amb la dona submisa sovint relegada al segon pla segurament no us agradarà.

Innocent Venus

Si us demanareu com vaig descobrir aquest anime tan poc valorat, va ser gràcies al fet que el meu seiyuu preferit posa veu a un dels personatges. Com a mínim li volia donar una oportunitat i la veritat és que... la tornaria a veure!

Informació general

Títol original: Innocent Venus 

イノセント・ヴィーナス

Dirigit per: Jun Kawagoe

Gènere: Shonen. Drama, Ciència Ficció, Acció, Mecha. 

Estudi: Brain's Base

Any: 2006

Capítols: 12

Argument

Després de grans huracans que canviaren l'estructura del món, al Japó post-apocalíptic trobem que els ciutadans s'han dividit en dues noves classes socials: el Logos, aquells que tenen els diners i el poder, i el Levinas, que no posseeixen més que misèria.

A més, el Logos han creat una gran força militar controlada per uns robots amb un gran poder destructiu anomenats Gladiator. 

Tot i això, hi ha encara persones que lluiten contra el Logos, d'entre ells el Jin Tsurasawa i el Jo Katsuragi, qui tenen en el seu poder a Venus, una noia anomenada Sana Nobuto que suposa un gran poder pel Logos, que cerca rescatar-la per poder dur a terme els seus plans.

Amb l'ajuda de l'excèntric pirata Toraji Shiba, els protectors de la Sana aconseguiran burlar el Phantom, el grup de pilots del Logos i escapar de les seves urpes. Fins que ocorre un fet que ningú s'espera... 

Opinió personal

Punts a favor

• M'han agradat molt els personatges en si. Tant el Jin com el Jo són personatges amb una història al darrere que lluiten contra un present que és injust i oprimeix els febles. La Sana és la noia feble de l'anime, però tot i ser una nena no plora ni munta numerets, cosa que s'agraeix bastant, fins i tot li acabes agafant carinyo. Però, definitivament, el millor personatge és el Toraji Shiba! Com no podia ser d'altra manera aquest pirata excèntric i temerari és l'ànima de l'anime. Se'ns mostra al principi com un personatge que no sembla massa rellevant i acaba sent completament decisiu en el desenllaç i és que aquest anime no tothom sembla ser com és!

• La música, composada per Tomohisa Ishikawa, m'ha encantat. L'opening en si no massa, però el so del piano de fons en algunes escenes m'ha impactat molt. No és el que t'esperes a un anime amb robots, amb unes melodies fantàstiques!

• Es tracten temes molt profunds més enllà de la lluita, el caos i la destrucció: tenim la revenja, la justícia, la lluita pels ideals, el patiment humà, la solitud, l'horror de la guerra, la necessitat de protegir les persones importants, l'amor... Tot juntament amb molta acció. És un anime on al costat de les lluites se'ns plantegen també lluites internes i psicològiques. 

• El guió m'ha semblat molt ben treballat. A tots els capítols et quedaves sempre amb ganes de saber més i d'aprofundir en la història, els misteris s'anaven resolent al seu moment, mantenint la intriga. 

Punts en contra

• El que menys m'ha agradat ha estat el vessant mecha: les batalles amb els Gladiator plenes d'un munt d'efectes generats per ordinador. Pel meu gust molt forçat, ja que l'animació és antiga i es nota moltíssim el pas de l'animació generada per ordinador a l'animació tradicional i, tot en conjunt queda estèticament molt contraposat.  

• Final precipitat. Pel que he vist per algun motiu aquest anime no va tenir massa acceptació al Japó, cosa que va forçar la seva ràpida cancel·lació amb un total de 12 episodis. No se'n podrien haver fet 25 capítols amb l'argument que té, però dos més per explicar millor el final no haurien anat malament, perquè al darrer capítol passen moltes coses i acaba de manera massa oberta.   

• El títol, que em vaig pensar que era d'una altra temàtica més adulta xD En què pensaven quan posaren Innocent Venus a un anime post-apocalíptic?

Veredicte

7/10

Sincerament, m'ha agradat molt més del que em pensava en un principi. L'argument és bo, els personatges estan molt ben plantejats, només li fallen, pel meu gust els efectes generats per ordinador i que acabi tan ràpid. O no ens agradaria a tots saber alguna cosa més sobre l'atractiu Toraji? 

Recomanable per a tothom, però si no has vist cap anime mecha i t'agradaria començar, Innocent Venus és un bon inici!

Nurarihyon no Mago, OVA

Com que no sé com convèncer-vos perquè us mireu Nurarihyon no Mago segueixo amb el meu particular spam sobre aquest anime. La darrera entrada sobre el senyor dels yokais, ho prometo!

Informació general:

Títol original: Nurarihyon no Mago

ぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon)

Autor: Hiroshi Shiibashi

Basat en: Manga

Estudi: Studio DEEN

Gènere: Shonen. Acció, Fantasia/supernatural.

Any: 2012

Capítols: 2

Argument

A l'OVA de Nurarihyon no Mago se'ns presenten dues històries diferents relacionades amb el passat dels dos antics comandants del clan Nura. 

La primera, protagonitzada pel Rihan Nura i la Setsura, ens posa en el punt de mira els sentiments de la yokai pel seu comandant i de com ell segueix pensant en la seva primera dona, l'Otome.

La segona història està narrada pel propi Nurarihyon i com es va guanyar els seus primers seguidors amb la visita al poble de Tono, d'entre ells un simpàtic Natto Kozo.

Opinió personal.

Com a complement a l'anime està molt aconseguit, amb unes històries molt ben contades, plenes d'emocions, lluites i acció. Realment saben com tranquil·litzar les ganes de saber un poc més i d'aprofundir en personatges tan interessants i carismàtics com el Rihan o el propi Nurarihyon.

Els dos episodis destaquen per la gran càrrega sentimental: el primer ple del dramatisme que comporta l'amor no correspost i el darrer amb bones lluites i com a temes la lleialtat, la protecció als febles i la justícia. Són molt diferents però complementaris, acabant d'arrodonir allò que ens faltava per saber a l'anime. 

Les cançons que s'han triat per fer d'endings especials per a l'OVA m'han agradat molt, tenen molt de ritme i estan situades en un moment perfecte, fent un tall en la narració per diferenciar clarament el passat del present.

Personalment, m'esperava -no sé per què- saber més detalls sobre la relació del Rihan amb la mare del Rikuo, però no ha estat així, tot i que d'altra banda ens han explicat coses força interessants com l'arribada de la Tsurara al clan Nura. 

Veredicte

7/10

Molt entretinguda, ràpida i fàcil de veure, acabant de perfilar alguns temes que no s'havien vist a l'anime.

Destacable la càrrega sentimental dels capítols i el pas del passat al present per veure l'abans i el després del clan Nura. 

Nurarihyon no Mago: Sennen Makyo

Informació general

Títol original: Nurarihyon no Mago: Sennen Makyo ぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon)
Autor: Hiroshi Shiibashi
Basat en: Manga
Estudi: Studio DEEN
Gènere: Shonen. Acció, Fantasia/supernatural.
Any: 2011
Capítols: 24
Ressenya de la primera temporada. 

Argument

El protagonista d'aquesta història és el Rikuo Nura, un jove que té 3/4 parts d'humà i 1/4 de yokai. El Rikuo viu a una casa plena de yokais amb la seva mare i el seu avi, qui és el comandant suprem dels yokais que serveixen l'ancestral clan Nura. 

Després de la primera temporada i després de la derrota del Tamazuki, un nou enemic molt poderós s'alça a Kyoto, la temible Hagoromo-Gitsune, qui s'ha tornat a reencarnar en aquesta època després de ser derrotada pel Nurarihyon.

Aquesta enemiga ha començat a destruir els segells que protegien la ciutat de Kyoto, establerts feia 400 anys per l'Onmyoji Hidemoto i amenaça amb destruir la ciutat. Per impedir-ho, primerament el Rikuo anirà a entrenar-se al poble de Tono on aconseguirà nous amics i seguidors. D'altra banda, la Yura retorna a Kyoto per preparar-se per la batalla juntament amb els Onmyoji. Tots junts hauran d'unir les seves forces per acabar amb aquesta eterna enemiga.

Opinió personal.

Com s'ha notat el canvi de director! Però aquest anime és la continuació d'aquella primera temporada tan fluixa i d'ambient escolar? No tenen quasi res a veure! Increïble com ha millorat aquest anime amb la segona temporada! 

I és que ara deixem enrere aquells pesats episodis escolars a la recerca dels yokais misteriosos i ens endinsem completament dins el món dels yokais! Sí, ara de debò tenim yokais per donar i per vendre.

• La fantasia i els poders sobrenaturals es desborden a aquesta segona temporada. Si a la primera era una de les poques coses destacades, ara és espectacular la quantitat de yokais nous i les noves tècniques que anem aprenent. 

• No és que l'argument hagi canviat dràsticament, simplement és que l'adaptació del manga s'ha dut a terme molt millor a aquesta temporada, amb un guió molt treballat i més fidel. Un guió on res sobra i es dóna molta importància als seus meravellosos personatges, a l'acció i una intriga que va en augment.

• Especial atenció cobren en aquesta temporada les relacions entre els yokais, amb fantàstics flashbacks com el del Nurarihyon i la princesa Youhime o el Kubanashi i la Kejoro. 

• L'animació també ha millorat moltíssim, amb molts efectes nous que no eren presents abans i, tot això encara guanya més i més punts a favor quan parlem de l'acció i de les batalles espectaculars! Com aquell que diu, són tan espectaculars que no es poden descriure, s'han de veure!!.

• El mateix puc repetir amb aquella banda sonora que recordava a Harry Potter. Fantàstica i molt adient! 

 Veredicte

9/10

Fantàstica! Només tinc ganes de posar-me al dia amb el manga per saber com continua aquesta fantàstica història amb final obert!!

Si us agrada el folklore japonès, l'acció i la fantasia aquest anime us captivarà, tot i que la primera temporada sigui un poc fluixa.