Els meus animes de 2013: Un any de samurais!

Finalment, el 2013 s'acaba i és un bon moment per fer recompte de tots els animes que he anat mirant-me durant aquests darrers dotze mesos. Enguany ha estat quan he començat a consumir anime amb més ganes. Generalment em mirava només els animes que sabia que m'agradarien però gràcies als meus amics he anat perdent la por a veure de tot. I la veritat és que estic molt contenta!
 

Perdent la por als animes que "no m'agradaran" he vist alguns com Neon Genesis Evangelion, Shingeki no Kyojin, Tonari no Kaibutsu-kun, Arata Kangatari o Peace Maker Kurogane que, sense pensar-ho, he gaudit molt d'ells. Però bé, els meus preferits del 2013, definitivament són...

Rurouni Kenshin

Finalment, ha estat al 2013 quan m'he atrevit a mirar-me Rurouni Kenshin. Sembla mentida, però no em pensava que m'arribaria a entusiasmar fins a aquest nivell. Realment m'ha emocionat moltíssim i he gaudit de la seva història amb molta intensitat. 

Poc es pot dir d'ell que no s'hagi dit abans: és una peça mestra, amb una gran història, una ambientació brutal i uns personatges molt ben definits. Només em sap greu una cosa i és no haver-la vist abans...

Hakuouki Shinsengumi Kitan

I amb Kenshin em vaig començar a interessar molt més en el gènere dels samurais, trobant-me altres animes que també m'han regalat molt bons moments aquest any. 

D'entre ells podria destacar Hakuouki Shinsengumi Kitan. Quan la vaig començar tenia els meus dubtes i no m'acabava de fer tots els elements fantàstics que tenen com l'ochimizu o els rasetsu, però a poc a poc la Chizuru i els guerrers del Shogun es varen anar fent un lloc al meu cor.

Gintama

Aquesta, tècnicament, encara no l'he acabat encara, però m'hi he passat molts de mesos amb ella, avançat a poc a poc. És un anime molt llarg i lent, que se m'està fent molt pesat de veure i em costa molt veure'n tres episodis seguits. 

Però si he de justificar que Gintama es trobi en el top 3 d'anime d'aquest any, he de reconèixer que si m'ha enganxat ha estat perquè m'encanten els personatges. Gintama és un anime amb un argument oscil·lant, que té al centre l'humor i la paròdia i són els personatges els autèntics encarregats de treure'ns la rialla.

Espero acabar-la a principis de 2014...

Propòsits 2014

Ara és el moment de liar-la i proposar-me coses que no acompliré per l'any que ve, però faré un esforç per ser realista. Primerament m'agradaria veure més animes clàssics i quan dic clàssics vull dir que estiguin reconeguts per la majoria com animes molt bons i que perduren amb el temps. Així que la primera proposta seria veure'm tres animes clàssics! -no arrisco massa amb el número, ho sé-

La segona proposta, i on crec que fallo més, és en veure animes en emissió. No sé per quin motiu però em costa molt mirar els capítols cada setmana. Aquest any només ho he fet amb Chihayafuru 2 i amb Shingeki no Kyojin així que pel 2014 em proposo veure'n com a mínim 4 en emissió.

A més, em fa il·lusió veure més pel·lícules i ovas! Així que proposo veure 10 pel·lícules i 10 ovas! 

D'altra banda, m'agradaria veure més anime i de més varietats així que em proposaria veure'n com a mínim uns 50! Cinquanta animes pel 2014. 

Resumint, al 2014 vull veure:

• Tres animes clàssics.
• Quatre animes en emissió.
• Deu pel·lícules.
• Deu OVAS.
• Un total de cinquanta animes.

Bakuman

Fa uns quants mesos vaig cometre l'error de triar veure Bakuman en comptes de Full Metal Alchemist Brotherhood.

Havia llegit que era molt bona (a aquestes alçades ja no sé com me'n refio quan llegeixo que un anime és bo...), així que em va picar la curiositat i em vaig veure les tres temporades, posant-me al dia quan faltaven tres episodis per acabar l'anime.

Fitxa tècnica

Títol original: Bakuman バク マン。 

Autors: Tsugumi Ohba i Takeshi Obata

Gènere: Shonen

Any: 2008 el manga i l'anime 2010-2013

Capítols: 3 temporades de 25 capítols cada una. (un total de 75)

Argument

El protagonista, el Mashiro Moritaka és un estudiant de secundària normal que es passa el dia dibuixant manga. Una tarda torna a l'institut a per un quadern i allà es troba amb el seu company Akito Takagi que fa temps que l'observa mentre dibuixa a classe. L'Akito persuadeix al Moritaka de crear mangues els dos junts, fent el primer la història i el segon el dibuix. Però, de primera intenció el Moritaka s'hi nega a causa d'uns records amargs.

L'oncle del Mashiro era mangaka que va morir per excès de treball i, per tant, el protagonista sap que a la seva família no li farà gràcia que es vulgui dedicar a fer manga. Però el Takagi no es donarà per vençut i decideix jugar carta amb la noia que li agrada al Mashiro: la Miho Azuki. 

Així, aquell mateix vespre, el Takagi confessa a l'Azuki que els dos crearan un manga junts. L'Azuki està encantada amb la idea, ja que el seu somni és ser seiyu. Aleshores al Mashiro no se li ocorre res més que declarar-se a la noia, que li correspon els sentiments amb una condició: no podran estar junts fins que els dos assoleixin els seus somnis. El Mashiro farà qualsevol cosa per aconseguir ser un gran mangaka i triomfar fins aconseguir un anime, moment en el qual es podrà casar amb la seva estimada Azuki. 

Opinió personal

Punts a favor

• Em va agradar molt tot l'aspecte relacionat en com funciona el món del manga i, especialment, la Shonen Jump: el món dels editors, l'esgotadora feina d'un mangaka, les eines que fan servir per dibuixar, els ajudants, la relació amb els altres escriptors, la rivalitat... Des d'aquest punt de vista crec que l'anime és força interessant només per aprendre totes aquestes coses.
• Hi ha personatges simplement genials que fan que tinguis més i més ganes de saber coses sobre ells. El primer i, sense cap dubte, el meu preferit: el Nizuma Eiji, l'ànima de la sèrie. També n'hi ha d'altres absolutament genials com el Fukuda Shinta i l'excèntric Kazuya Hiramaru.
  

Punts en contra

• Tot és molt gratuït: el protagonista vol ser mangaka? Doncs justament tindrà ja un pis completament equipat amb tot el material que necessita per ser-ho. Com a mínim he d'admetre que el camí per arribar a fer un anime és llarg i difícil i que això li dóna força realisme a la sèrie.
• El paper de les dones. Em posa malalta com es tracten les dones a aquest anime: tenim la Kaya que tot i que se'ns presenta com una dona molt forta i amb personalitat, evoluciona fins a convertir-se pràcticament en la criada dels protagonistes, que viu completament dedicada al seu home sense cap aspiració o motivació a la seva vida més que anar-li darrere al Takagi. L'Aiko Iwase: la representació més vil de l'enveja femenina que deixa els seus somnis i estudis per continuar lluitant per un home que la ignora i, per tant, intentarà fer-li la vida impossible per ressentiment. I finalment l'Azuki, que em sembla una contradicció en si mateixa: una noia molt tímida i tendra que viu fidel a uns ideals amorosos obsolets però que somnia amb tot el contrari: ser una idol, és a dir, una noia centre de totes les mirades i desitjos.  
  
• Continuant amb l'Azuki, de Bakuman no m'ha agradat gens la història d'amor. Podreu pensar que és molt romàntica però, personalment (i que consti que només és la meva opinió) no li veig el romanticisme per enlloc. On està el romanticisme en que dues persones que no es coneixen de res es comprometin a seguir sense conèixer-se durant un munt d'anys fins que aconsegueixin els seus somnis? Se'm fa molt difícil pensar que et pots enamorar d'una persona sense quasi haver tractat amb ella i que pots viure durant molts d'anys només aferrant-te a la il·lusió que, d'aquí un munt d'anys, potser us coneixeu i les coses us van bé.  
• Els protagonistes tampoc són res de l'altre món. La seva personalitat no està massa ben plantejada i, concretament amb el Mashiro, no és massa carismàtic. És més, quan situem els protagonistes al costat d'altres personatges completament genials com l'Eiji encara queden més desdibuixats i sense força. 
  
• La segona temporada és una pèrdua de temps. Amb el canvi d'editor, a Bakuman s'entra en una espiral de tedi que només es romp quan, a la fi, recuperen l'antic editor. L'anime pega una baixada molt gran i es torna avorrit, però com he dit abans, aquesta baixada també li dóna realisme. 
• Els openings tampoc estan massa currats. Al primer li falla la cançó, massa apàtica. El segon opening és molt més adient i l'animació està molt ben aconseguida, però el tercer torna a la línia del primer. En canvi els "openings" dels animes que es fan dins la sèrie estan força currats. 

Veredicte

  2/10

En general la primera temporada no està malament, però la segona decau molt. La tercera intenta salvar l'anime però, personalment crec que ja era massa tard. No està pas malament, però és un anime llarg i sovint es fa pesat al qual hem de sumar que els personatges no estan del tot ben plantejats.

Tonari no Kaibutsu-kun OVA: Tonari no Gokudou-kun

Informació general

Títol original: Tonari no Kaibutsu-kun: Tonari no Gokudou-kun

Autor: Robico

Gènere: Shojo. Comèdia, romàntic, històric, slice of life. 

Estudi: Brain's Base 

Any: 2013

Capítols: 1

Argument

La professora Mizutani és l'encarregada de l'educació de la Chizuru-hime i perquè la princesa es concentri en els seus estudis, l'emperador ha prohibit el consum de sucre i dolços a tota la ciutat. Mentre, el grup Yoshida va causant problemes a la ciutat amb les seves continues baralles, fins que el seu líder conegui casualment la mestra Mizutani...

Opinió personal.

L'ova de Tonari no Kaibutsu-kun, titulat Tonari no Gokudou-kun, ens presenta una historieta inclosa al volum 12 del manga, una realitat alternativa en la qual els personatges viuen en un Japó feudal.

És una historieta de curta durada, però tot i així podem destacar-la per diverses coses: per començar per l'ambientació, molt japonesa i tradicional, amb uns kimonos molt ben treballats i uns espais urbans molt ben dissenyats, tot sumat a una animació amb molts colors lluents i visualment molt atractiva.

A més, cal destacar l'humor que és la tònica constant d'aquest OVA, un humor com sempre que et fa riure quan menys t'ho esperes i amb un final molt sorprenent, que a més de ser molt divertit, és també completament inesperat i surrealista. 

Els personatges són els mateixos que hem vist a l'anime, sense que canviin gens la seva personalitat per adaptar-la al curt, i la història també és força igual a la del manga, tot i que adaptada al temps històric que vol reflectir. 

Veredicte

7/10

Simplement, divertida.

Bleach OVA: The Sealed Sword Frenzy.

Bleach: The Sealed Sword Frenzy és el segon OVA de Bleach que va ser estrenat a la Jump Festa del 2005. En aquest curt se'ns presenten fets que tenen lloc després de la saga de la Societat d'Ànimes.

Argument

L'Ichigo Kurosaki descansa al món dels humans quan de sobte el tinent de la Sisena Divisió, el Renji Abarai irromp a casa seva amb una escopeta fent-se passar per policia. L'Ichigo, juntament amb el Renji i la Rukia, van a un restaurant de menjar ràpid on troben al Hanataro Yamada de cambrer i es descobreix que la Societat d'Ànimes els han enviat per una missió.

Just en aquell moment es produeix una explosió i es presenta un nou enemic, el Baishin, una espasa sense amo que fa 400 anys que estava segellada a la Societat d'Ànimes. El fet que el Baishin s'hagi escapat i estigui al món dels vius provocarà que molts Capitans deixin els seus quarters per anar a la lluita contra aquesta zanpakuto venjativa. 

Opinió personal.

The Sealed Sword Frenzy és un ova que se'ns presenta molt divertit amb principi i que acaba amb moltíssima acció. En definitiva, que en 32 minuts que dura tenim temps per riure i per emocionar-nos amb les lluites que ens ofereix.

L'humor és bastant exagerat, però de totes maneres ens fa riure, com el Renji vestit de sheriff amb una pistola volant-li el pentinat a l'Isshin. 

A més, com a complement, l'ending d'aquest ova és realment molt divertit, mostrant-nos diverses accions dels shinigamis al món dels vius: així podem gaudir dels capitans en traje de gala, les tinents al camp, el Hitsugaya vestit d'estudiant o el Byakuya trajejat sortint d'un carruatge. 

D'altra banda la lluita és bastant interessant, amb molta acció amb el segell característic de Bleach,

cosa que com ja sabreu, no defrauda mai. A més, el final és tancat, convertint-lo en una historieta redona, sense mancances i que dura el temps just. 

Veredicte

6/10

Molt divertida per passar l'estona i amb lluites molt emocionants.

Chihayafuru 2: Waga Mi Yo ni Furu Nagame Seshi Ma Ni

Argument

El club de Karuta Mizusawa ha de preparar la seva intervenció en el festival cultural de l'Institut. Com sempre, l'opció més fàcil seria fer una demostració de karuta, però per por de espantar la resta d'alumnes amb el seu joc agressiu, el grup d'amics anirà fent diferents propostes. 

La proposta estrella partirà de la protagonista d'aquest OVA: la Sumire Hanano qui, amb el clar objectiu d'aconseguir l'amor del Taichi, proposarà una representació teatral típica japonesa, l'obra d'amor Genji Monogatari.

Opinió Personal.

Odio a la Sumire i crec que amb això ja ho he dit tot. Des del meu punt de vista havia moltes altres maneres de fer un bon OVA de Chihayafuru que no centrant-se en aquest personatge. Hauria preferit mil vegades saber més de l'Arata o de la Shinobu. És que la Chihaya només surt un moment!!

Però no, ens foten la nena mona de la segona temporada, un personatge patètic capaç de fer qualsevol cosa per amor, un intent desesperat de tenyir aquesta fantàstica sèrie amb un romanç absurd i idealitzat, creant un vèrtex més al triangle/polígon amorós que es veu d'una hora lluny no ens durà a res. 

La Sumire no ens aporta res i els seus propòsits disten molt dels de la línia principal de l'anime, és un personatge que sempre he pensat que no encaixa. Es podria resumir en una obsessió amorosa + ganes de cridar l'atenció. 

Així, a aquest OVA són 25 minuts dins el cap d'aquesta nena intentant convèncer a tothom per ser ella la protagonista d'una obra de teatre d'amor i tenir el Taichi per ella sola aprofitant l'absència de la Chihaya. 

Sincerament, no m'ha agradat. Podria intentar ser objectiva però se'm fa difícil. L'argument en si és una xorrada, l'animació i la música és la mateixa de sempre. Què hi ha de nou? Res de nou, simplement ens trobem davant una història que intenta fer riure sense aconseguir-ho. 

Veredicte

4/10

Si pots sofrir a la Sumire és probable que t'agradi o que el trobis entretingut. Ara, si et cau malament, ni et molestis.

Rurouni Kenshin - Shin Kyoto Hen

Per variar he tornat a estar malalta, així que he aprofitat el temps per acabar amb el darrer que em quedava per veure d'un dels meus animes preferits: Rurouni Kenshin - Shin Kyoto Hen.

Argument

Rurouni Kenshin - Shin Kyoto Hen és una OVA de dos capítols centrada en  la saga del Shishio Makoto dibuixada amb un nou estil molt més modern i amb petites modificacions a la història, teòricament tot contat des del punt de vista de la Misao. 

Opinió Personal

Per a mi, el principal problema d'aquest anime és que només te dos capítols. No pots resumir tota l'epicitat de la saga de  Kyoto en només dos capítols de 25 minuts. Per tant i com a conseqüència, l'acció és molt ràpida.

M'he mirat l'OVA amb la il·lusió de tornar a veure la batalla Kenshin VS. Shishio amb aquests nous colors i efectes d'animació i m'ha deixat un gust de boca amarg ja que acaba molt ràpid. Quan et mires l'anime et passes molts capítols en aquesta batalla però a l'OVA és tot el contrari.

D'altra banda, es canvia la localització de les batalles i, en moltes ocasions, també l'oponent. A Shin Kyoto Hen, és el Shishio qui derrota l'Usui -privant-nos de la meravellosa batalla Saito VS. Usui- i, per exemple, la lluita Kenshin VS. Shishio té lloc al vaixell negre. Continuat amb el llistat de canvis, aquí la Yumi no és assassinada pel Shishio, sinó que la parella mor junta quan el vaixell explota.

Es podria dir el mateix que al Live Action: és la mateixa història però no. Els canvis són molt significatius: detalls importants, localitzacions i oponents que junt conformen una OVA preciosa i digna de veure, però diferent. 

D'altra banda, evidentment, l'estil de dibuix dels personatges ha canviat. No és tant l'estil com una modernització que fa que l'animació sigui més fresca i moderna, molt més semblant als nous animes que als clàssics.

Cal recordar que Rurouni Kenshin és un anime que data de l'any 1996, per tant, el dibuix que ens ofereix no dista del d'altres animacions dels anys 90, molt diferent i distant en tècniques i recursos dels animes que podem veure avui en dia. Tot i això, també destacar que l'estil m'ha semblat força diferent a Trust & Betrayal. 

Al principi es fa difícil veure els personatges d'aquesta manera, sobretot al Kenshin amb aquests colors tan lluents. Però la veritat és que t'adaptes molt ràpidament i t'acaba agradant fins i tot més que a l'original. A part d'això, alguns personatges milloren molt amb aquest canvi, sobretot les dones: la Kaoru, la Misao i la Yumi són molt més boniques amb aquest estil, i fins i tot el Sanosuke ha sortit guanyant estèticament parlant. 

També tenim personatges com el Shishio que no ha canviat gaire, però en favor seu direm que no es pot canviar massa un home ple de benes. Qui no m'ha agradat massa ha estat el nou Saito, suposo que pel nou estil de dibuixar-li els ulls, molt més petits perdent, en gran part, l'atractiu que tenia la seva mirada. 

Per anar acabant, m'agradaria destacar que em va agradar molt el detall que la banda sonora d'aquest OVA és l'original de l'anime de Rurouni Kenshin. Pot semblar que no té massa importància, perquè aquests detalls fan que creis una connexió molt forta amb l'anime i és completament màgic tornar a veure les mateixes escenes amb la mateixa música de fons. Molt sovint, la música fa l'anime. 

Veredicte

 8/10

Recapitulant, vindria a ser la mateixa sensació que tens quan veus el Live Action: és la mateixa història però no l'és. Però tot i això, he d'admetre que és un OVA molt bo, amb una animació excelent i que és una bona oportunitat perquè, tots aquells que encara no ho heu fet, us endinseu dins el món del Kenshin. Molt recomanat!

Area D - Inou Ryouiki

Inauguro secció dedicada als mangues! Sempre que puc m'agrada llegir-me un bon manga, tot i que llegir-los per internet no m'acaba de fer. Sóc fan incondicional de les coses en paper, ja siguin llibres, escrits o mangues.

La meva economia no em permet gastar-me tants diners com m'agradaria en aquesta afició, així que internet acaba sent la solució per seguir sèries no llicenciades o altres a les quals estic molt enganxada, com Bleach.

Pel tumblr vaig veure no fa massa dies uns dibuixos que estèticament em cridaren molt l'atenció i vaig decidir posar-m'hi amb Area D Inou Ryouiki.

Area D Inou Ryouiki. 

Títol original: Area D- Inou Ryouiki

Autors: Kyouichi Nanatsuki i Yang Kyung-il

Publicada a: Weekly Shōnen Sunday

Estat: Publicant-se. Iniciada al març de 2012

Toms: Actualment 5.

Antares, estrella de la constel·lació d'Escorpí, explota i quan arriba a la terra, durant 12 dies la nit desapareix del món a causa de l'impacte. Durant aquest temps, molts éssers humans muten i aconsegueixen increïbles poders.

Aquests humans són coneguts amb el nom d'Altered  i són considerats un perill per la humanitat a causa dels seus poders, per tant, són confinats a una illa anomenada Area D on hauran d'unir-se a un dels tres grups predominants i sobreviure als atacs dels altres Altered, tot lluitant amb els grups terroristes que volen establir el caos a l'illa.

En aquest context trobem el nostre protagonista, el Jin Kazaragi. El Jin, una còpia força descarada de l'Ukitake si em permeteu l'observació, és un Altered força perillós i que, fins el moment d'arribar a l'illa, ha estat aïllat dels altres.

Emperò, es tracta d'un home amable, ple de bondat i molt misericordiós, que actua sempre per pròpia iniciativa seguint el camí que ell considera correcte. El Jin, amb la seva arribada, trasbalsa els pilars de l'Area D i haurà de lluitar amb totes les seves forces per la pau.

Opinió personal

La vaig començar per la conya que el protagonista s'assembla a l'Ukitake, però la veritat és que des del primer capítol enganxa molt i l'estil del dibuix és tota una obra d'art des del principi fins el darrer capítol publicat.

L'acció està molt ben aconseguida, és clara i fàcil d'entendre i els efectes dels poders dels Altered estan dibuixats amb una precisió que és una passada. No és un manga que t'hagis de passar una bona estona analitzant el dibuix per entendre com es desenvolupa la batalla, perquè està dibuixat d'una manera tan clara que es pot seguir molt fàcilment.

Tot i reutilitzar l'argument dels mutants, no es fa gens repetitiu ni pesat, és innovador, fresc i enganxa.

Els personatges són tots diferents i estan molt ben aconseguits, cada un aporta una cosa diferent a la història i té un passat per explicar. La varietat de personatges és força gran i també s'aprofundeix bastant en l'aspecte psicològic i en el passat dels personatges, coneixent els seus objectius, els seus traumes i ressentiments.

A més, el ritme no és gens lent, és bastant ràpid i constant. En conclusió, crec que us agradarà així que si teniu un momentet, pegeu-li una ullada! 

 Veredicte

 9/10

Admeto que el vaig començar simplement per conya i em vaig sorprendre molt gratament. És un manga brillant i molt addictiu des del primer capítol.

Els dibuixos són molt realistes, les lluites molt clares i acurades. El disseny dels personatges molt ben aconseguit. Tot i ser una altra vegada més una història de mutants l'argument i com es desenvolupa és fantàstic, àgil i molt interessant, dotant la història d'una nova perspectiva molt interessant.

Ara només podem creuar els dits i esperar per una animació d'aquí uns quants anys! Ben segur que es tornarà un anime molt popular. 

XIX Saló del Manga review! Saturday!

Saturdaaaaaaaaaaaay! This saturday was... amazing!

I just remember it with an incredible smile on my face! I mean, make cosplay of character that you love most is great, go to a wonderful con (with neverending queues), to buy merchandising... all this things are incredible by themselves. But, actually, I went to the con to stay with my friends.

My Bleach Forum friends: IchigoBankai, Shizen (Haschwald), Haok (Kaien Shiba), Gooraa (Soi-Fong), me (Jushiro Ukitake), Minato (Urahara Captain), Momo (Miku), Takiko (Yoruichi) and her brother!

And for me, this con was amazing and insuperable because them! Yes, cosplay and shopping are important, but for me is more important have fun with people that I love. We were on con at 10h and entered fastly. Immediately I met with all my Bleach forum friends! Many emotions in a little time! All of them really kind, nice and friendly.

We passed all Saturday walking around, posing for photos and shopping (I bought Rurouni Kenshin poster and two posters for a friend, nothing special).

Was really funny when I said to my friend Haok (Kaien Shiba) "I want a Shinsengumi Haori" and he took me to... Shingeki no Kyojin's coat! No, more Shingeki no Kyojin no, please!   

And after luch, we have the Bleach group that was organized by my friends and me. It were hard to organize, but it was A-M-A-Z-I-N-G!! I knew incredible people, very kind and with a good humor sense, people who comes to the group for enjoy with another Bleach's fanatics. 

It's just all I was searching for! Kind people without pretensions, Bleach lovers and cosplayers! We made a million photos with people, killing Haschwald (Die, Quincy!) and fighting with our Zanpakutos. Wow, It's difficult for me express all the feelings! I think this was... one of my best afternoons of my live. 

Captains and lieutenants!

When we were extremely tired, go to sit down and talk with people that we just met, but that are absolutely incredible! We knew amazing people (I think amazing is poor because they are really fantastic, friendly and very nice): a Renji and an Ikkaku with wonderful bankai, a really beautiful Orihime, a Ichigo with first shikai, a Grimmjow and, of course, a Kyoraku that is so funny and agreeable that I knew last year in the same con!

And, on the ther hand, we have good luck and one of our friends was Haschwald and we spent all the con... killing him (without love). Here can you see the affection that we have for him... 

I'll repeat: I can't describe very well my feelings, but that afternoon for me was unsurpassable! I'm very grateful to all of them, and I'll always remember this Bleach group with joy, happiness and love! Thanks for make this con the best of my live!! 

Later was the terrific moment, when I have to say goodbye to my friends until the next year. It's really hard because I love them very much but I promise I'll come to Barcelona earlier! I said goodbye to Momo, Haok and Gooraa and other people that I love very much. Yes, I'm very sensitive.

I love this because Kyoraku and Ukitake!

My boyfriend and me said "goodbye and I'll see you the next year" to the Saló del Manga, but our adventure for Barcelona continues. We went to Samael's house for a party hard! 

All things that happen in his house are confidential and very LOL. But it's a secret xD

XIX Saló del Manga review! Friday!

Friday november 1st, I was waiting for see my friends after one year without seeing them. I saw them another times on hangouts (oh, google will dominate world) and I usually talk with them all nights, but isn't the same. In person is always much better!

The Saló del Manga is the third most important con 

that is performed outside Japan and the most important spanish Con.

In Friday I met with Bleach forum friends: with Shizen Eriksen (Jugram Haschwald, -Sternritter B-), Haok (Kaien Shiba), Nafi (Yachiru Kusajishi), my boyfriend (Kisuke Urahara -Captain version-) and me as Jushiro Ukitake. We met at 10 o'clock and we went to the queue. We entered on the con very fast, and free because cosplay!

 Me with Rurouni Kenshin Live Action poster!

I'm a very big fan about this manga and, casually,

I saw this movie 15 days ago! 

The con was on Plaça d'Espanya, in a giant compound with a new pavilion opened in regard to the last year. My friends and me walk around the con all morning, buying and making photos with another cosplayers. I found a Kenshin and Kaoru cosplayers, very beautiful! But one of my favourites was a amazing Saruman!

I'm a huge fan of Tolkien's universe, and when I saw him, I repeated on my mind the same words of Grima on The Two Towers: Saruman the White is our friend and ally! I couldn't resist and I asked him for a photo.

Ukitake, Saruman and Urahara Captain

The chaos for us arrived at lunch time. Inside the con, the food is so expensive and there are a endless queue for to buy a simple ramen soup. The prices are abusive too. For all these reasons, my friends and me decided go to have lunch out the con, but this year was impossible.

I don't know the reason yet, but this year the organization has been severe with the full capacity (probably because one year ago, in Madrid take place a misfortune about capacity in a Halloween party and some teenagers died). We can't go out for have lunch, and we have to buy a snack (omelet sandwich) for 5€ and without drink. A scam.

13th Division in action! We found a very friendly Rukia

and we have to made a Divisions photo: Rukia, Ukitake and Kaien!

We were inside yet, but a few friends are out on the queue and the wait 3 hours for enter to the con. We was waiting for them so tired because we spend all day long walking and walking. Finally, we could meet Er-chan and Takiko with her brother and we went to see the stores again.

I really go to this con to see my friends, because I have to say that, in the sense of buying, this con leaves much to be desired. In all stands you can find the same things, abusive prices and very little Bleach merchandising. I was searching for a plushie and I couldn't find any Bleach plushie! Can it be possible? I can understand that I couldn't find anything about Hakuouki, but, please, it's Bleach!!

This year, the favourite cosplay was Shingeki no Kyojin. Too much Shingeki no Kyojin. I was bored to see wings in green coats. You tourn around and see a Eren or a random Levi.

But well, I found a group with a Pixis (ou yeah, Pixis is great!) and another amazing cosplayer: Mikasa and Colossal Titan xD So funny! I think they made a good cosplay between such a variety. Congrats!  

On Friday I only bought one thing, a keychain because Ukitake! Really is Ukitake and Kaien, Captain and lieutenant, but I liked it! I have to confess that is not very beautiful, but Ukitake merchandising is difficult to find.

And well, my boyfriend bought to me a Rurouni Kenshin manga, but he want to give it to me on my birthday, november 14th. Ah, and I went to pick my present (Naruto poster that I won in a facebook contest) and it was really giant! I gave it to my boyfriend xD

After all day walking, with friends, we dedicate to kill Maya, the Bee. Really is not Maya the Bee, they are hollows in Karakura, and 13th Division must defeat them, for Soul Society honor! 

Die, camouflaged hollow!!!

And later, after this bloody crime, we found a Maya the Bee cosplayers and we run to them with our swords overhead. I'm sorry for them (I can imagine is not funny to see a group of armed people screaming and running to you) but was so funny for us xDDD 

From the left: Minato (Urahara Captain), Shizen Eriksen (Haschwalth), Haok (Kaien Shiba), me (Jushiro Ukitake), Nafi (Yachiru), Yoruichi (Takiko), her brother (Sanji) and our little and adorable Er-chan! I love yooooooooooou!

Finally, at 20h. -approx- we returned to the hotel, and went to a supermarket to buy sandwich for lunch for saturday (no, I don't want to spend another time 5€ in a poor lunch), have a shower and go to sleep so early because in Saturday we have to meet all the Bleach forum people! But Saturday I'll explain in another post! ;)

Els seiyuu, el món del doblatge japonès.

Potser alguna vegada us heu demanat sobre els actors de doblatge japonesos, comunament coneguts com a seiyuus.

A què es dedica exactament un seiyuu?

Els seiyuus s'encarreguen de posar veu a sèries de televisió, programes de ràdio, videojocs, narracions diverses i animes. Generalment, el terme seiyuu s'acostuma a fer servir per designar l'actor de doblatge o de veu de les sèries d'anime.

Al Japó és on es fan prop del 60% de les sèries animades del món, per tant els seiyuus són imprescindibles i es dediquen a aquesta professió a jornada completa. Això propicia que al Japó hi hagi prop de 130 acadèmies/agències de seiyuus i cercatalents. 

A més de la seva feina com a actors de doblatge, molts seiyuus també formen part de diversos grups de música o participen en pel·lícules o sèries de televisió, sent moltes vegades el motiu pel qual els fans segueixen aquella sèrie. Quan a un seiyuu se li dóna un paper principal molt famós solen aparèixer admiradors de la seva feina per tot el món. 

A la imatge Hideo Ishikawa, conegut pels papers de Jushiro Ukitake (Bleach) i Itachi Uchiha (Naruto Shippuden)

Però, d'on prové el terme seiyuu? 

L'any 1925 va ser quan al Japó es començaren a fer animacions de veu dramatitzades a la ràdio. Tot començà amb 12 estudiants que s'especialitzaren en l'actuació de veu, convertint-se en els primers actors de veu del Japó i autodenominant-se com a seiyuus, que en aquells dies volia dir "actors de ràdio" (ラジオ役者 radio yakusha).

A partir d'aquell moment, la professió dels seiyuus va anar en augment. A finals de la dècada dels anys 70, els seiyuus començaren a presentar-se públicament, a treure discos i a convertir-se en ídols gràcies a l'aparició de les primeres revistes sobre anime. 

D'aquí en endavant, sobretot després dels anys 90 i actualment molt més gràcies a la gran informació que trobem a internet, els seiyuus s'han convertit en el que són avui en dia, actors preparats per a dur a terme aquesta feina i també ídols que posen veu als animes, amb una gran quantitat de fans arreu del món.

A la imatge Mamoru Miyano, conegut pels papers de Taichi Mashima (Chihayafuru) o Okabe (Steins;Gate)

Com es trien els seiyuus i quines altres feines poden fer?

Les relacions entre el seiyuu i la música, les pel·lícules o les companyies productores d'anime estan regulades per les empreses manager de seiyuus. Els seiyuus paguen uns diners a l'empresa a canvi que aquesta administri els seus negocis, compromisos i vendes promocionals. Cada agència s'especialitza en una àrea, així si l'actor en qüestió vol participar com a seiyuu a un anime, haurà de fer feina per a l'agència especialitzada. En anime les agències que destaquen són Arts Vision i I'm Eterprise. 

Un seiyuu pot dur a terme diverses feines: com a actor de doblatge, el seiyuu podrà posar veu a animes, doblar pel·lícules estrangeres al japonès o a videojocs. També avui en dia els seiyuu segueixen posant la seva veu a programes de ràdio i també en representacions de titelles, on s'acostuma a enregistrar la veu del seiyuu abans i moure la titella d'acord amb la veu.

Altra feina que els seiyuus poden dur a terme és la narració en anuncis de televisió i ràdio, moltes vegades en programes de ràdio sobre anime. Tornant al món de l'anime, les darreres tendències han fet que no sigui gens estrany que el seiyuu canti l'opening o l'ending de l'anime que protagonitza, així com projectes no animats com ara CD drames, CD de cançons inèdites... 

A la imatge Paku Romi, veu d'Edward Elric (FullMetal Alchemist) i de Toshiro Hitsugaya (Bleach). 

Com es pot convertir en seiyuu?

Hi ha diverses maneres per arribar a ser seiyuu: la primera és l'acadèmia de talents, on els seiyuus són formats per acadèmies de teatre o cadenes de televisió. Una altra manera és ser descobert quan encara ets un actor amateur a l'institut i anar entrant al món del doblatge gràcies a companyies de teatre juvenil. 

D'altra banda, s'ha donat el cas d'actors de teatre ja consolidats que s'han acabat convertint el seiyuus gràcies a la recomanació d'algun manager o per l'equip de producció d'un teatre. 

Les dues darreres maneres per convertir-se en seiyuu és estudiar a propòsit a una acadèmia de seiyuus, on els joves japonesos fanàtics de l'anime es poden matricular i estudiar durant uns quants anys per exercir aquesta professió. Tot i que són uns estudis que tenen molta demanda, cada any es graduen molts pocs seiyuus, cosa que vol dir que no és pas fàcil arribar a aconseguir l'objectiu. 

Finalment, pots entrar al món dels seiyuus per la porta gran si ja ets un idol, un actor famós de petit o un reporter d'èxit.

A la imatge Tomokazu Sugita, veu de Gintoki Sakata (Gintama) o Kensei Muguruma (Bleach).

Bleach OVA: Memories in the Rain.

Memories in the Rain és el primer OVA de Bleach que va ser emès a la Jump Festa del 2004. Es tracta del capítol pilot de l'anime que centra la seva història entorn als capítols 8 i 9 de l'anime que s'estrenaria després al Japó. 

Argument

El protagonista, l'Ichigo Kurosaki acudeix amb la seva família a visitar la tomba de la seva mare en l'aniversari de la seva mort. 

De camí al cementeri es troba amb la Rukia Kuchiki, una shinigami a qui l'Ichigo ha robat els poders espirituals i junts es dediquen a eliminar els hollows de la ciutat de Karakura. 

Al cementeri l'Ichigo es trobarà amb un hollow molt poderós, el Grand Fisher, responsable de la mort de la seva mare.   

Opinió personal

És un OVA que no saps ben bé d'on et surt fins que te n'adones del valor que té com a episodi pilot de l'anime. De fet, les veus dels dobladors sonen molt més greus que a les que estem acostumades de l'anime que s'emetria després al Japó i, el Kon està doblat pel Tite Kubo.

De totes maneres, s'ha de dir que l'OVA és més fidel al manga, ja que no ho allarguen ficant personatges secundaris com fan a l'episodi de l'anime. D'altra banda, se centra molt més en els sentiments de l'Ichigo, de com se sent després de la mort de la seva mare i el seu sentiment de culpabilitat. 

Però, d'altra banda, hem de tenir en compte que si mirem primer l'anime, aquest episodi tot i tenir molt de valor, no ens diu res de nou. Tornem a veure un capítol que ja havíem vist, millorat pel que fa a l'argument, però és el mateix una altra vegada. 

I personalment m'agrada que en diferència a l'anime, a l'OVA es veu el rostre de l'Ukitake i la Rukia l'anomena pel seu nom. Aquest detall em va fer força feliç!

Veredicte

6/10

Reconec que té molta importància ja que va ser el primer episodi animat de Bleach i que a més se centra més amb l'Ichigo, però de totes maneres, encara que s'hagi millorat respecte al que es va emetre a l'anime, no és prou valuós en si ni aporta diferències prou substancials com per considerar-ho molt millor. I, de fet, fins i tot si ja t'has vist l'anime l'OVA en si no t'aporta res de nou...