Junjou Romantica

A vegades tinc bona sort (però només de tant en tant) i al fòrum que estic sempre trobo bones amistats amb les quals puc parlar de les coses que m'agraden, com l'anime per exemple. Vaig conèixer una noia un any més gran que jo que em va recomanar amb molta ànsia que em mirés un anime yaoi. Com que no hi tenia res a perdre, vaig decidir mirar-me el que a ella li havia encantat. Parlo òbviament, de  Junjou Romantica.

Argument

Junjou Romantica, un anime de 12 capítols (amb segona temporada) està centrat en tres històries d'amor entre homes. La parella principal està formada pel Misaki Takahashi i el Akihiko Usami (aka Usagi). El primer és un noi innocent que està preparant-se per entrar a la Universitat però que no aconsegueix els resultats que desitja i com que el seu germà gran s'acaba de casar i no vol ser una molèstia, se'n va a viure amb l'Usami perquè li faci de tutor.  L'Usami en qüestió no és altre que un famós novel·lista jove que, a més, sota pseudònim escriu novel·les del gènere yaoi. Per acabar-ho d'adobar, estava perdudament enamorat del germà gran del Misaki. Com no podria ser d'altra manera, els dos s'enamoren i comencen una relació.

D'altra banda, també emmarcada dins el mateix anime trobem dues històries més amb diferents personatges i situacions: Junjo Egoist i Junjo Terrorist. 

Junjo Egoist ens narra la història del Hiroki, un amic de la infantesa de l'Usami que s'enamora d'ell però no és correspost. D'altra banda i per acabar, a Junjo Terrorist se'ns presenta l'apoteosi de la ridiculesa: un adolescent mimat que s'enamora del seu cunyat i l'assetja a totes hores. (Perdó, intento ser objectiva quan resumeixo l'argument, però és que vaig odiar aquesta part)   

Opinió personal

Punts a favor

• Les històries d'amor estan ben plantejades, sobretot la de la parella protagonista, el Takahiro i l'Usagi. Personalment opino que l'haurien cagat menys fent un anime només centrat en la seva ja que és prou bo i se li podria haver tret més suc.
• La banda sonora en general em va agradar bastant i els paisatges, tant urbans com naturals, estan molt, però que molt ben aconseguits. 

Punts en contra

• Quan me'l va recomanaren m'esperava alguna cosa més semblant al shojo, és a dir, la progressió en la relació amorosa o el fet d'enamorar la persona que t'agrada. Això fa que els shojos siguin realistes perquè, com a la vida real, primer t'agrada algú, l'observes, t'hi comences a relacionar i després sorgeix o no l'amor. A Junjou Romantica això no passa, cosa que fa que, des del meu puc de vista, la història no sigui gens realista. Des d'aquest punt de vista, m'hauria agradat que l'anime yaoi per antonomasia s'hagués assemblat en aquest aspecte a l'obra mestra Sakura Gari on la psicologia i l'amor estan tractats d'una manera més adulta i realista.
• Tot i que l'anime ens mostra tres històries, les tres són força iguals però amb petites diferències. És un anime que he pogut reduir a una sola premissa i és "la lluita per la dominació". Pel que veig a aquest anime s'estableix un estereotip que simplifica una relació amorosa simplement en una lluita per qui és el dominador (o seme, paraula probablement d'origen llatí de la qual crec que no cal explicar el seu origen etimològic) i qui és l'uke, és a dir, qui és dominat. Aquest esquema no només es reflecteix a les relacions sexuals, sinó que impera en tot allò que fan o pensen els personatges. 
• Els personatges són un intent de bishonen, però realment el dibuix no és pas res de l'altre món. De fet, en segons quines seqüències els personatges semblen deformats (com també estan deformades les seves personalitats). D'altra banda, l'opening és horrible. Mai havia vist una cosa tan rosa i cursi. No era pas el que m'esperava tenint en compte que els protagonistes són homes.

  Veredicte

3/10

Decepció. Si voleu llegir yaoi de debò us recomano mil vegades més que us llegiu Sakura Gari, de la Yuu Watase.

Realment em sap greu que no m'hagi agradat perquè sempre n'havia llegit molt bones crítiques i, segurament, m'estava esperant alguna cosa molt millor. Probablement m'havia creat una falsa expectativa i quan vaig acabar la primera temporada vaig dir "De debò aquest anime té tal renom?". Estava completament disgustada.

Per què em penso que Junjou Romantica no em va agradar? L'anime en si és pobre. L'argument és regular tirant a dolent i els personatges són molt plans, excepte potser en alguns detalls la parella principal. El que passa és que els personatges només són estereotips sense una personalitat reial i estem davant de la burda simplificació d'una relació homosexual en una lluita per la dominació.

Persones que lluiten per sobreposar-se i dominar la persona que estimen. En quin món això és amor? De fet, és fins i tot proper a la violència.

Estem mirant un anime de qualitat? (i quan parlo de qualitat em refereixo a un bon argument, a personatges amb una psicologia interessant i, en general, una bona història que envolta i permet la interrelació dels personatges). La resposta és, clarament, no.

Sincerament, em penso que és un anime molt sobrevalorat i ho és, bàsicament, per culpa de les fangirls i perquè ara ser una funjoshi uke/seme supporter forma part d'aquesta odiosa moda.

Sincerament, podem demanar una bona història d'amor entre dos homes sense recaure a openings de color rosa ni a l'absurd binomi de dominador i noi innocent i pur que és dominat.