Just començo a escriure sobre anime i s'acaba la segona temporada d'un dels meus preferits. Estic parlant, evidentment, de Chihayafuru 2. Esperava molt pacientment aquesta segona temporada i, sense adonar-me'n, els 25 capítols han passat molt ràpid i ja s'ha acabat. Ara arriba el moment de fer una recapitulació total de la segona temporada d'aquest anime tan entranyable.Si pel que fos no us heu vist encara Chihayafuru, la recomano moltíssim! És el millor shojo que m'he vist mai!
Argument de Chihayafuru 2
Chihayafuru 2 continua la història centrada en la Chihaya Ayase, una noia plena d'energia que lluita per aconseguir el seu somni: convertir-se en la Queen, la millor jugadora de Karuta del món.Per acomplir aquest somni, la Chihaya crearà el club de Karuta Mizusawa al seu institut, aconseguint a la fi dos membres més que els permetrà continuar amb el club.
Durant la segona temporada entrenaran de valent per triomfar al torneig interescolar d'Omi Jingu.
Allà es trobaran amb vells coneguts com la Queen actual: Shinobu Wakamiya o l'amic de la infància de la Chihaya i el Taichi: l'Arata Watara que torna al món del Karuta ple d'energia.
Opinió personal
Tot i que m'ha agradat aquesta segona temporada, crec que la primera va ser molt millor. A la segona temporada podríem posar coma protagonista Omi Jingu. Més de la meitat dels capítols tenen lloc a aquesta competició i, al final, acaba sent avorrit.
A més, la segona temporada incorpora nous personatges: la insufrible Sumire Hanano i l'oblidat Akihiro Tsukuba.
Sobre la Sumire Hanano, simplement és que no em cau bé. No m'agraden les noies com ella (tot i que estan molt més a prop de les dones representades comunament als shojos), és massa escandalosa i consentida. La Sumire compta amb la meva absoluta desaprovació des que entra al club de Karuta només per intentar enamorar el Mashima-senpai.
Com ja he comentat, segurament la Sumire és un intent de fer el shojo més shojo, creant un personatge que només pensa en l'amor. Ella mateixa al primer capítol s'autodefineix com la protagonista d'un shojo, paper que li escau molt bé. Però, a part d'això, és que la Sumire no encaixa dins el club de Karuta perquè contràriament als seus companys, ella només pensa en l'amor. No és com la Kanade, que estima la literatura però també el karuta. La Sumire, en canvi, troba el karuta avorrit.
Aquesta noia només pensa en el Mashima-senpai i són pocs els esforços que fa per ser millor jugadora de karuta. No sé si es pot considerar molt "romàntic" practicar un esport sense tenir-ne ganes només per voler-te lligar un noi.
A l'altre costat està l'Akihiro Tsukuba, un altre nou jugador bastant oblidat. Als primers capítols em feia llàstima. No sabem tampoc massa cosa d'ell a part dels seus tres germans petits pels qual sempre s'esforça per quedar bé.
M'agradaria saber més d'ell, les seves motivacions i aspiracions. Simplement l'he vist com un personatge més que no hi deia massa i que servia per fer la conya de voler jugar tota l'estona tot i ser dolent jugant.
També tenim altres personatges de temporada, com la Megumu a qui tampoc suporto. És massa arrogant i insofrible, fent-se la víctima perquè tothom tenia esperances en ella. És un personatge igual que la Sumire, que costa estimar. La partida de la Chihaya contra la Sumire se'm va ser eterna i horrible.
Una de les millors coses d'aquesta temporada ha estat l'Arata! Finalment ha tornat a l'anime! Estic molt intrigada per la seva connexió amb la Queen! Tenen entre un bon rollo molt interessant i una competitivitat molt bèstia. No puc esperar per veure més sobre aquests dos personatges.
Sobre la Sumire Hanano, simplement és que no em cau bé. No m'agraden les noies com ella (tot i que estan molt més a prop de les dones representades comunament als shojos), és massa escandalosa i consentida. La Sumire compta amb la meva absoluta desaprovació des que entra al club de Karuta només per intentar enamorar el Mashima-senpai.
Com ja he comentat, segurament la Sumire és un intent de fer el shojo més shojo, creant un personatge que només pensa en l'amor. Ella mateixa al primer capítol s'autodefineix com la protagonista d'un shojo, paper que li escau molt bé. Però, a part d'això, és que la Sumire no encaixa dins el club de Karuta perquè contràriament als seus companys, ella només pensa en l'amor. No és com la Kanade, que estima la literatura però també el karuta. La Sumire, en canvi, troba el karuta avorrit.
Aquesta noia només pensa en el Mashima-senpai i són pocs els esforços que fa per ser millor jugadora de karuta. No sé si es pot considerar molt "romàntic" practicar un esport sense tenir-ne ganes només per voler-te lligar un noi. A l'altre costat està l'Akihiro Tsukuba, un altre nou jugador bastant oblidat. Als primers capítols em feia llàstima. No sabem tampoc massa cosa d'ell a part dels seus tres germans petits pels qual sempre s'esforça per quedar bé.
M'agradaria saber més d'ell, les seves motivacions i aspiracions. Simplement l'he vist com un personatge més que no hi deia massa i que servia per fer la conya de voler jugar tota l'estona tot i ser dolent jugant.
També tenim altres personatges de temporada, com la Megumu a qui tampoc suporto. És massa arrogant i insofrible, fent-se la víctima perquè tothom tenia esperances en ella. És un personatge igual que la Sumire, que costa estimar. La partida de la Chihaya contra la Sumire se'm va ser eterna i horrible. Una de les millors coses d'aquesta temporada ha estat l'Arata! Finalment ha tornat a l'anime! Estic molt intrigada per la seva connexió amb la Queen! Tenen entre un bon rollo molt interessant i una competitivitat molt bèstia. No puc esperar per veure més sobre aquests dos personatges.
Pel que fa al darrer capítol de la temporada, va ser molt trist, amb la
Chihaya operada sense poder jugar. No puc deixar de recordar l'escena de
la trucada amb l'Arata quan és a l'hospital i aquella espècie de
confessió amorosa que ja tots ens imaginàvem. Si realment l'Arata torna a Tòquio no sé jo que passarà, ara que el Taichi el veu més que mai com el seu principal rival.
Recapitulant, la segona temporada ha estat bastant bé. Molt de karuta, molts personatges nous, partits que et deixen molt intrigada i amb ganes de més i, una altra vegada més, moltes llàgrimes i emocions.
Veredicte
8/10
Un punt menys que a la temporada passada perquè és molt estàtica i els personatges nous no han acabat de ser ben incorporats però, tot i així, em segueix encantant Chihayafuru.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada