Començaré explicant un poc la meva història, per si a algú algun dia li arriba a interessar o per si sou un pèl xafarders.És una història ben simple ja que sóc una persona bastant discreta i m'agrada ser-ho. Tot va començar quan tenia 14 anys. Bé, de fet va començar abans perquè ja m'havia mirat altres animes com Digimon, Pokemon, Sailer Moon i, molt especialment, Card Captor Sakura.
Amb les meves amigues hi parlàvem molt sobre aquests animes, però no n'érem pas conscient que ho eren. En aquells moments, ser un otaku no estava de moda com si que ho està avui en dia. De fet, ni tan sols sabíem que érem otakus. Ens agradaven aquells animes i prou i esperàvem cada tarda pel nostre capítol. Perquè fa quasi 10 anys, l'anime es mirava a la televisió i no pas per internet.
Però de sobte hi va haver un boom i un anime ens va revolucionar. Potser alguns recorden quan el K3 va començar a emetre Fushigi Yugi. Aquest anime va ser el culpable de tot: el culpable que comencés a interessar-me molt més sobre el món que provenia del Japó més enllà del propi missatge.
Totes les meves amigues parlaven sobre Fushigi Yugi i jo no era pas una excepció. En certa manera, aquest anime va canviar la nostra vida i va obrir la porta al que som ara.
Perquè ara consumíem anime i n'érem conscients. Començàrem a comprar mangas i a intentar dibuixar als personatges. També ens picava la curiositat i començàrem a consumir anime activament, sobretot el que feien per la televisió perquè, com ja he dit, en aquell temps no teníem internet. Així varen arribar a la meva vida animes com el Detectiu Conan, Ranma 1/2, Kamikaze Kaito Jeanne o Kareshi Kanojo No Jijou.
Perquè ara consumíem anime i n'érem conscients. Començàrem a comprar mangas i a intentar dibuixar als personatges. També ens picava la curiositat i començàrem a consumir anime activament, sobretot el que feien per la televisió perquè, com ja he dit, en aquell temps no teníem internet. Així varen arribar a la meva vida animes com el Detectiu Conan, Ranma 1/2, Kamikaze Kaito Jeanne o Kareshi Kanojo No Jijou.
Però tot això es va acabar, tristament, perquè les meves amigues es canviaren d'Institut al batxillerat i la distància fa molt de mal. No em venia de gust mirar anime tota sola i el K3 va canviar molt, així que sense ser-ne conscient ho vaig anar aparcant fins que vaig començar la universitat, quan vaig conèixer a la meva parella actual.
Amb ell, l'anime i el manga retornaren i començàrem a devorar junts tots els animes que ens passaven per davant. La veritat és que m'agrada molt mirar i comentar els animes que miro amb els meus amics. Per què vols veure anime tot sol si no tens ningú amb qui comentar-ho?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada