A la primavera tenim les flors del cirerer, a l'estiu els estels. A la tardor tenim la lluna plena i a l'hivern la neu. Gràcies a això, el sake ha de ser prou bo. Si li trobes mal gust, és evident que passa alguna cosa dolenta a dintre teu. Algun dia podràs gaudir del gust del sake. Quan aquest dia arribi, anirem a beure sake junts.
Informació general
Autor: Nobuhiro Watsuki
Gènere: Shonen. Acció, Històric/samurai, drama, romàntic.
Estudi: Studio DEEN
Any: 1999
Capítols: 4
Argument
Un jove anomenat Shinta és salvat d'una mort segura gràcies a un samurai conegut amb el nom de Saijuro Hiko, mestre del poderós estil de batalla Hiten Mitsurugi Ryu. Aquest fort samurai es convertirà en el mestre del jove Shinta, que passarà a anomenar-se Kenshin.
Quan esclata la guerra entre partidaris del Shogun i els imperialistes, el jove Kenshin, encara inexpert tot i que molt destre amb l'espasa, decideix abandonar el seu mestre i contribuir amb la seva espasa a millorar el món lluitant sota les ordres dels Isshin Shishi.
Prest el jove Kenshin es guanyarà el famós nom que l'acompanyarà a on vagi: Hitokiri Battosai. Durant el Bakumatsu els carrers no eren gens segurs i els assassinats tenien lloc a diari. En aquest context, el Kenshin assasina el Kiyosato Akira, qui li fa una cicatriu a la galta. El destí farà que el Kenshin es trobi finalment amb la promesa del Kiyosato, una noia callada anomenada Tomoe Yukishiro.
Opinió personal
Com ja vaig contar-vos a la ressenya de Rurouni Kenshin, la història original està composta per tres sagues, dues de les quals es varen animar i la darrera que, malauradament, mai s'ha dut a la pantalla. Així, els fets que trobem a Trust&Betrayal reflecteixen una part de la història que se'ns conta a la darrera saga: la part del passat del Kenshin durant la guerra.
Adaptada de manera més o menys fidel al manga, el que destaca de seguida quan es mira aquest OVA és l'animació que és excel·lent. Simplement ens trobem davant d'una peça que, pel que fa a l'animació, estic ben segura que passarà a la història per la bellesa i per la increïble qualitat de l'art, cosa que encara té més mèrit si recordem que és de l'any 1999.
Els decorats, els colors, la nova manera de dibuixar els personatges, els paisatges, l'agilitat a les batalles, el realisme extrem... Tots aquests factors contribueixen a que el primer OVA de Kenshin sigui sublim.
Passant a analitzar el contingut, Tsuiokuhen ens ofereix una història de guerra, cruel, sanguinosa i, a la vegada, molt poètica, on se li concedeix molta importància tant a les paraules com als silencis, a les pruneres, a la neu i a la sang. També des del punt de vista literari és una obra mestra, combinant-se perfectament amb la preciosa animació i aconseguint que l'espectador es commogui amb el que es diu, amb el que veu i amb el que no però que gràcilment ens deixen veure.
El pes de la mort, sempre present, se'ns presenta des d'una perspectiva adulta, en la qual el Kenshin es demana sovint el per què de les seves accions i si realment el que fa a la guerra contribuirà a crear una societat millor.
Tot plegat, aquest OVA ens presenta una faceta del Kenshin que desconeixiem i que dista molt del despistat rurouni que coneixem gràcies a l'anime. I és que el dramatisme s'escola per cada racó, amb fent-se present tant a la fulla de l'espasa com al cor del protagonista, tot en un ritme que va en augment fins la culminació tràgica final.
A tots aquests elements carregats d'una gran poeticitat, hem d'afegir la nota final que culmina amb la feina artística extraordinària: la música. La fantàstica combinació d'aquesta tríada fa que, com ja hem esmentat, Rurouni Kenshin, Tsuiokuhen sigui claríssiment una autèntica joia, una peça mestra que romandrà i que passarà a la història com una de les millors peces artístiques de l'animació dels anys 90. N'estic completament convençuda.
Veredicte
10/10
Una autèntica OBRA D'ART IMPERDURABLE, tant a nivell de dibuix, literari i musical.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada