Gugure! Kokkuri-san

Informació general

Títol original: Gugure! Kokkuri-san

Autor: Midori Endo

Basat en: Manga

Gènere: Shonen. Comèdia, sobrenatural.

Estudi: TMS Entertainment

Capítols: 12

Any: 2012

Argument

La Kohina Ichimatsu és una noia de primària inexpressiva que viu tota sola i que s'autoproclama com una nina mentre s'alimenta únicament de fideus instantanis. Un dia, la Kohina juga tota sola al joc del Kokkuri-san quan invoca aquest dimoni guineu. 

El Kokkuri-san, lluny de semblar malèvol, es converteix en el tutor de la Kohina, cosa que va propiciant que tot d'esperits diversos apareguin a la vida de la nena, d'entre els quals destaquen l'Inugami que acaba completament enamorat d'ella i el Shigaraki, un company de feina del Kokkuri-san que només pensa en dones, sake i fer el gandul.

Opinió personal

Vaig començar aquest anime segura que seria d'aquests que em veuria el primer capítol i després ho deixaria estar. Quina sorpresa que vaig tenir quan perquè m'havia cridat l'atenció els dissenys dels personatges, però estava el primer capítol simplement em va... encantar!! Vaig decidir donar-li una oportunitat i, contra tot pronòstic, s'ha convertit en el meu anime preferit de la temporada de tardor de 2014!

Com explicar tot el que Gugure! Kokkuri-san ens ofereix? Per començar és un anime de comèdia pura. Tot, absolutament tot el que passa és molt divertit, amb un humor que va des del més senzill fins al més elaborat i amb un argument ben muntat i planejat. No és el típic humor estúpid, sinó que hi ha un argument al darrere i es juga moltíssim amb els caràcters dels diferents personatges, duent a l'extrem els seus defectes o obsessions.

I això és possible perquè els personatges estan molt ben delimitats i, en si, són clixés que acompleixen el seu paper: el Kokkuri-san és massa sobreprotector, histèric i un fanàtic de les feines de la casa, la Kohina està obsessionada amb els fideus instantanis, l'Inugami-san només viu per la Kohina i el Shigaraki per les noietes i pel sake. 

Aquests quatre personatges tan dispars convivint sota el mateix sostre ens proporciona diversió assegurada i les situacions més estrambòtiques que us pugueu imaginar, sempre jugant amb elements sobrenaturals típics de la cultura japonesa. 

Al voltant d'aquests estranys éssers sobrenaturals trobem extraterrestres com el Yamamoto-kun, el company de classe de la Kohina, la Tama, una obsessionada amb les nines o el Tengu, el famós ayakashi japonès obsessionat amb els nens petits, tots ells sermonejats sovint pel Kokkuri-san.

Els capítols són bastant diferents entre si, però tots tenen el seu punt que fan que no puguis aturar de riure, sigui quina sigui la situació que se't presenta. Des d'històries d'amor del passat, canvis de sexe, problemes de pèrdua de cabells, bulling... Situacions molt dispars tractades amb molt d'humor i que de ben segur et faran riure una bona estona. Fins i tot continuarà sent divertit la segona vegada que els vegis!

D'altra banda l'animació m'ha agradat molt! A primera vista, al primer capítol em va xocar molt l'estètica de la Kohina; no m'acabava de fer que la seva estètica tingués tan poc a veure amb la tradicional dels animes, amb aquests ulls tan estranys, però de seguida em vaig acostumar. Els colors, la claretat, els paisatges... en general és un anime molt ben fet per tractar-se simplement d'una comèdia, amb els personatges molt cuidats, sense oblidar-se'n mai de cap detall per petit que sigui. 

El mateix podria dir de la banda sonora: perfectíssima! En general m'ha encantat i puc dir el mateix que he dit per l'animació: m'ha sorprès que per un simple anime de comèdia s'hagin currat tant la banda sonora. A més, l'opening i l'ending també són genials i cantats pels seiyuus de l'anime! L'opening a més de ser molt mogut és molt divertit i s'enganxa molt, així que quasi sense adonar-se'n el "kemo kemo kemo, kemo kemoke" ja s'ha fet un lloc al teu cap.

Digne de menció és també la feina dels seiyuus! La Ryo Hirohashi que posa la veu a la Kohina fa una feina excel·lent amb aquest to robòtic tan encertat! El Shigaraki a qui posa veu el Joji Nakata també és absolutament perfecte: aquest to de veu despreocupat, cascat i deixat és l'ideal pel personatge. Però qui realment es duu el major premi és el Daisuke Ono que fa un Kokkuri-san clavat i que no s'assembla a cap dels altres papers que aquest seiyuu hagi fet abans! Simplement, ho han bordat!

Per tots aquests motius, Gugure Kokkuri-san s'ha guanyat a consciència la medalla d'or dels animes d'aquesta tardor de 2014, per tots els moments bons i el torrent de riallades que m'ha provocat!

Veredicte 

9,5/10

Un dels millors animes que comèdia que he vist fins el moment, amb personatges que enamoren fàcilment i només amb una pega: no haver durat uns 12 episodis més!