PeaceMaker Kurogane

Com que ja he acabat el treball final de master m'he decidit a descansar un poc i veure'm un anime que feia temps que tenia apuntat al llistat de possibles.

Tenim certa predilecció pels animes de samurais, sobretot si estan ambientats en l'era del bakumatsu i tenim rebels i els Shinsengumi en una batalla eterna. Just per aquest motiu m'ha pegat per veure'm PeaceMaker Kurogane. 

Argument.

PeaceMaker Kurogane és un anime samurai de 26 capítols que té com a protagonista a l'Ichimura Tetsunosuke-kun, un noi de 15 anys més aviat baixet que somnia en unir-se als guerres del Shinsengumi amb el seu germà per venjar la mort del seu pare. Però el Tetsu només pot aconseguir ser el criat del Vice-Capità dimoni, Hijikata-san.

El petit Tetsu va creixent dins l'ambient del Shinsengumi i va superant els fantasmes del seu passat, que no són pocs. És un anime interessant perquè una altra vegada posa sobre la pantalla la llegenda dels Shinsengumi, posant al Capità de la Primera Divisió, el Souji Okita com a co-protagonista. 

Bàsicament, a PeaceMaker Kurogane podem veure com el Tetsu va creixent com a guerrer fins a arribar al clímax de la història que, si ja heu vist altres animes inspirats en aquesta facció favorable al Shogunat sabreu que em refereixo a  Ikeda-ya.

Pros and cons

Punts a favor

•  Una altra història sobre els Shinsengumi! L'anime es pren moltes llicències artístiques però, tot plegat, torna a ser una història de samurais de les que mai em canso. Els personatges històrics estan ben adaptat i es conserva els seus caràcters originals (tot i que no em quadra molt el Hajime Saito veient fantasmes, però suposo que és una llicència que podem permetre)

• Una fantàstica banda sonora amb ritmes molt vius i energètics
• Dramatisme. Si ho comparo amb altres animes del gènere com Rurouni Kenshin, per exemple, a PeaceMaker Kurogane la càrrega dramàtica és molt superior. Tot plegat, el concepte de la mort es presenta des d'una manera més adulta i, també, aprofundeix en com aquesta mort afecta de diferents maneres a personatges psicològicament molt diferents. Des del meu punt de vista, això dóna a aquest anime un bon punt a favor i el fa més realista (si us agrada pensar en la psicologia dels personatges) 
  

 Punts en contra

• PeaceMaker Kurogane és un anime del 2003, però l'animació deixa molt a desitjar. Realment, quan me l'estava mirant em recordava molt a l'estètica de Rurouni Kenshin que és de l'any 1996. No és un anime massa antic, però quan te'l mires tens la sensació que té més anys dels que realment té. A més, la història avança de manera molt lenta i a vegades tens la sensació que et mires uns quants capítols i no ha passat res.

• Si no t'agrada sofrir personatges que criden i munten numerets oblida't d'aquest anime. El protagonista és el típic nen malsofrit i cridaner que et posa nerviós.

Veredicte

7/10

En general és un bon anime. Lent però bo amb una història interessant de revenja, amistat i amor. La història és força completa tot i algunes llacunes que es deixen a mitges, però et pot servir si el que estàs cercant és un anime sobre els Shinsengumi o el bakumatsu sense ser massa exigent.

Shingeki no Kyojin.

Fa un segle la humanitat es va enfrontar a un nou enemic. La diferència de força entre els humans i els seus enemics era aclaparadora, i prest els primers es trobaren al llindar de l'extinció. Els supervivents construïren tres murades: Maria, Rose i Shina, i allà visqueren en pau durant el segle següent. Però...

Argument

En una època medieval, els titans dominen la terra. Els humans, febles i vulnerables i al llindar de l'extinció, s'han refugiat darrere d'unes altes murades on han construït les seves ciutats i poden viure sense por, però sacrificant la seva llibertat. Feia ja 100 anys que els titans no atacaven els humans però, de sobte, un d'ells apareix al districte on viu el nostre personatge principal, l'Eren Jager. Derrotar-los sembla impossible i van deixant un rastre de mort i destrucció per allà on passen.

Opinió personal

 Punts a favor

• La qualitat de l'animació és excel·lent. Per a mi és quasi el millor de l'anime: els colors intensos i brillants i la vistositat de les ombres, els canvis de seqüència, els paisatges perfectes fins en el més mínim detall. Val la pena mirar-la només per meravellar-se dels avanços de l'animació.

• És probable que l'anime s'hagi fet famós per les batalles. És un anime on les lluites destaquen per la qualitat en l'animació, pel moviment dinàmic i per la forma innovadora que tenen els personatges de moure's i lluitar mitjançant la suspensió en l'aire amb els moviments tan ràpids i vistosos que comporta.

• L'argument és molt original i rescata el mite clàssic dels titans amb un toc de dramatisme que conflueix i dóna a l'anime el toc amarg que el caracteritza. A l'antiga Grècia existiren diferents generacions de titans, sovint encarnats com a deïtats dels quals descendiren els Déus que tots coneixem com Zeus, Poseidó, Hera o Hades. A Shingeki no Kyojin es recupera el mite posant aquests colossals com a principals antagonistes, éssers sense cervell que engoleixen els humans en un delit de sang sense haver-ho de menester per sobreviure.

• També dir que la música fa justícia a l'anime, sovint sent tan dramàtica com les escenes que contemplem. Destacar el primer opening que és en part responsable de la fama de l'anime.

• Personalment m'ha agradat la crítica social implícita (de la qual dubto que molts fans se n'hagin adonat). Ens trobem davant d'una societat d'estil medieval amb un poder corrupte, amb una policia indiferent al patiment dels ciutadans i amb una església que també controla bona part del poder i es líder de moviments sectaris de control de la població. Una escena que em va cridar molt l'atenció va ser quan el rei, al seu palau, no vol deixar que la policia l'abandoni tot i que el seu castell es troba molt enfora del lloc on els titans estan devorant la gent. El capítol (tot i ser relleno) sobre les forces policials també em va agradar força, demostrant fins a quin nivell el sistema polític d'aquesta societat està podrit i vetlla més pel confort d'uns pocs amb poder mentre que la societat malviu i es mor. 

Punts en contra

• Els personatges no tenen gens de carisma. Analitzem els tres protagonistes principals: El protagonista, l'Eren, és un nen amb el cap ple d'il·lusions que no sap mesurar el seu propi poder i que s'autoproclama salvador de la humanitat. Personalment no el puc sofrir, per arrogant i cregut. La noia protagonista, la Mikasa Akerman, és una yandere boja perduda completament per qui suposadament és el seu germanastre. 

Finalment tenim l'Armin, l'estereotip més vil i poc currat que he vist mai d'un noi que només serveix per estudiar i que és feble físicament. Dels companys d'acadèmia dels protagonistes no n'hi ha cap que valgui la pena com a personatge, són només estereotips mal encaixats a la història: el noi malcarat que té un pique bastant estúpid amb el protagonista, la noia dolça i bonica que cuida de tothom, la golafre ploranera que fa gràcia però que és inútil, la solitària i poc parladora que observa i analitza... Personalment, l'únic personatge que m'ha fet gràcia ha estat la Hanji Zoe, tot i que reconeix que segueix sent l'estereotip de científica boja que tant m'atreu. Siguem sincers, els únics personatges que molen són els titans i el seu ball sexy.

• Relleno i adaptació poc fidel. L'anime de Shingeki no Kyojin no és del tot fidel al manga, saltant-se en ocasions trossos de manga o afegint-ne d'altres que no tenen la seva raó de ser i que només serveixen per completar el temps en pantalla. 

• Es tracta d'un anime amb dues fases ben diferenciades: el principi amb un ritme frenètic que enganxa molt i, finalment, tota la resta que es caracteritza per ser lenta a matar. Podrien haver fet perfectament un anime de 12 capítols, però la fama que ha adquirit ha fet que estiressin la trama com qui mastega un xiclet que ja no dóna més per si. Així, tenim capítols on no passa res. Basta dir que a un anime de 25 episodis n'hi ha un de recapitulació... 

Veredicte

7/10

Jo tampoc m'he pogut estar de mirar el que sembla que serà l'anime estrella de 2013 i és que si et mous per aquest món val més que et miris aquest anime si no vols acabar ple d'spoilers. Segueixo la meva norma d'or de "no criticar mai res sense haver-ho vist" i per aquest mateix motiu he mirat pacientment Shingeki no Kyojin.

Si una cosa fa que em miri un anime amb lupa és quan tothom en parla. Shingeki no Kyojin no és un mal anime. Corregeixo, no és un mal anime els primers deu capítols, després és infumable. Té dues parts massa diferents, una massa dinàmica i que et deixa amb ànsies de més i una altra lenta i desesperant. Potser m'esperava alguna cosa millor donada la quantitat extrema d'spam que està generant aquest anime. 

Com a història és original, però els personatges no estan gens treballats des del punt de vista psicològic, són mers clichés amb noms exòtics i un uniforme llampant. Que hagi adquirit fama està justificat, tot i que hauríem de ser més crítics i adonar-nos que al 2013 han sortit animes molt més bons. Només afegir que esperarem impacients la segona temporada.

Chihayafuru 2!

Just començo a escriure sobre anime i s'acaba la segona temporada d'un dels meus preferits. Estic parlant, evidentment, de Chihayafuru 2. Esperava molt pacientment aquesta segona temporada i, sense adonar-me'n, els 25 capítols han passat molt ràpid i ja s'ha acabat. Ara arriba el moment de fer una recapitulació total de la segona temporada d'aquest anime tan entranyable.


Si pel que fos no us heu vist encara Chihayafuru, la recomano moltíssim! És el millor shojo que m'he vist mai! 

Argument de Chihayafuru 2

Chihayafuru 2 continua la història centrada en la Chihaya Ayase, una noia plena d'energia que lluita per aconseguir el seu somni: convertir-se en la Queen, la millor jugadora de Karuta del món.

Per acomplir aquest somni, la Chihaya crearà el club de Karuta Mizusawa al seu institut, aconseguint a la fi dos membres més que els permetrà continuar amb el club.

Durant la segona temporada entrenaran de valent per triomfar al torneig interescolar d'Omi Jingu.

Allà es trobaran amb vells coneguts com la Queen actual: Shinobu Wakamiya o l'amic de la infància de la Chihaya i el Taichi: l'Arata Watara que torna al món del Karuta ple d'energia.

 Opinió personal

Tot i que m'ha agradat aquesta segona temporada, crec que la primera va ser molt millor. A la segona temporada podríem posar coma  protagonista Omi Jingu. Més de la meitat dels capítols tenen lloc a aquesta competició i, al final, acaba sent avorrit.  

A més, la segona temporada incorpora nous personatges: la insufrible Sumire Hanano i l'oblidat Akihiro Tsukuba. 

Sobre la Sumire Hanano, simplement és que no em cau bé. No m'agraden les noies com ella (tot i que estan molt més a prop de les dones representades comunament als shojos), és massa escandalosa i consentida. La Sumire compta amb la meva absoluta desaprovació des que entra al club de Karuta només per intentar enamorar el Mashima-senpai.  

Com ja he comentat, segurament la Sumire és un intent de fer el shojo més shojo, creant un personatge que només pensa en l'amor. Ella mateixa al primer capítol s'autodefineix com la protagonista d'un shojo, paper que li escau molt bé. Però, a part d'això, és que la Sumire no encaixa dins el club de Karuta perquè contràriament als seus companys, ella només pensa en l'amor. No és com la Kanade, que estima la literatura però també el karuta. La Sumire, en canvi, troba el karuta avorrit. 

Aquesta noia només pensa en el Mashima-senpai i són pocs els esforços que fa per ser millor jugadora de karuta. No sé si es pot considerar molt "romàntic" practicar un esport sense tenir-ne ganes només per voler-te lligar un noi. 

A l'altre costat està l'Akihiro Tsukuba, un altre nou jugador bastant oblidat. Als primers capítols em feia llàstima. No sabem tampoc massa cosa d'ell a part dels seus tres germans petits pels qual sempre s'esforça per quedar bé. 

M'agradaria saber més d'ell, les seves motivacions i aspiracions. Simplement l'he vist com un personatge més que no hi deia massa i que servia per fer la conya de voler jugar tota l'estona tot i ser dolent jugant.

També tenim altres personatges de temporada, com la Megumu a qui tampoc suporto. És massa arrogant i insofrible, fent-se la víctima perquè tothom tenia esperances en ella. És un personatge igual que la Sumire, que costa estimar. La partida de la Chihaya contra la Sumire se'm va ser eterna i horrible.

Una de les millors coses d'aquesta temporada ha estat l'Arata! Finalment ha tornat a l'anime! Estic molt intrigada per la seva connexió amb la Queen! Tenen entre un bon rollo molt interessant i una competitivitat molt bèstia. No puc esperar per veure més sobre aquests dos personatges. 

Pel que fa al darrer capítol de la temporada, va ser molt trist, amb la Chihaya operada sense poder jugar. No puc deixar de recordar l'escena de la trucada amb l'Arata quan és a l'hospital i aquella espècie de confessió amorosa que ja tots ens imaginàvem. Si realment l'Arata torna a Tòquio no sé jo que passarà, ara que el Taichi el veu més que mai com el seu principal rival.

Recapitulant, la segona temporada ha estat bastant bé. Molt de karuta, molts personatges nous, partits que et deixen molt intrigada i amb ganes de més i, una altra vegada més, moltes llàgrimes i emocions.

Veredicte

8/10

Un punt menys que a la temporada passada perquè és molt estàtica i els personatges nous no han acabat de ser ben incorporats però, tot i així, em segueix encantant Chihayafuru. 

Bleach

Aquí comença una nova secció a aquest blog! Simplement, comentar els animes que em vaig mirant, analitzar-los i exposar la meva opinió.

I com no podia ser d'altra manera, voldria començar amb el meu anime preferit que no és altre que Bleach. Per a mi Bleach és molt important perquè gràcies a ell he pogut conèixer persones meravelloses i viure grans moments.

Per veure Bleach en català visita: http://seireiteinofansub.blogspot.com.es/ i també http://bleachcatala.foroactivo.com/

Argument

Bleach és un manga de l'autor Tite Kubo que segueix les aventures d'un noi de cabells taronges anomenat Ichigo Kurosaki, un estudiant que té l'habilitat de veure fantasmes. Una nit, la família de l'Ichigo és atacada per un monstre anomenat hollow. Per salvar la seva família, l'Ichigo acceptarà els poders de shinigami -déu de la mort- de la Rukia Kuchiki.

L'Ichigo roba completament els seus poders de shinigami cosa que l'obliga a acomplir les missions de la Rukia, defensant els humans dels atacs dels malvats hollows i guiant els esperits a la Societat d'Ànimes. Així, l'Ichigo es converteix en un shinigami substitut, defensant la ciutat de Karakura dels monstres

Però la Rukia, traspassant-li els poders de shinigami a l'Ichigo, va rompre una estricta norma de la Societat d'Ànimes, que ordena la recerca immediata de la Rukia per condemnar-la pels seus crims.

El Renji Abarai i el germà de la Rukia, el Byakuya Kuchiki, s'enduran la Rukia a la Societat d'Ànimes per jutjar-la i comendenar-la a mort. L'Ichigo i els seus amics s'entrenaran per poder anar on és la Rukia i salvar-la. 

Allà, l'Ichigo i els seus amics seran testimonis d'una traïció que pot posar fi al món conegut. A partir d'aquest moment, Bleach comença un camí molt emocionant, profund i intens, amb batalles molt èpiques i poderosos enemics.

Per què veure Bleach?

• Protagonista: Si no t'agraden els protagonistes cridaners i estridents com el Naruto, t'encantarà l'Ichigo. És un protagonista que se'ns presenta com un noi d'allò més normal, senzill, valent, seriós i que actua d'una manera més semblant a la d'un adult. Això fa que Bleach sigui més versemblant, perquè tenen lloc successos foscos i el protagonista és conscient de la seva responsabilitat i actua conseqüentment amb la maduresa requerida, protegint els seus amics i les persones que li són importants.

• Batalles: Si per casualitat busques un anime amb molt batalles èpiques Bleach t'encantarà! No només és una batalla plena d'emoció i atacs molt ben pensats, sinó que a la vegada també l'autor ens planteja una batalla moral on defensar els valors de cada personatge també entra molt en joc.

• Ambientació: Sóc una gran admiradora de la combinació del kimono+katana i dels animes de samurais. Bleach incorpora aquesta tradició i, a més, la supera amb elements molt originals. No només hi ha l'element de la lluita, sinó que també trobem elements màgics i sobrenaturals, altres mons, molta acció, aventures, bons personatges. Al final, Bleach acaba superant tots els tòpics, creant una història insuperable. 

• Personatges: Bleach és un anime amb molts personatges i tots ells tenen una història i molta profunditat psicològica. Un altre element molt important és que, fins i tot als moments que l'Ichigo no apareix, hi ha altres personatges que són tant o fins i tot més interessants que agafen el relleu de la història, sense que hi hagi cap baixada. És un anime on tots els personatges són importants, sòlids i que tenen un bon paper a la història. 

• Banda sonora: Tot bon anime té una banda sonora que li fa justícia. No puc deixar d'esmentar la magnífica banda sonora de Bleach, que et transporta a aquest meravellós món creat pel Tite Kubo. D'altra banda, els openings estan fantàsticament ben triats. 

Veredicte

 10/10

Per tots aquests motius Bleach és el meu anime preferit. Simplement, m'encanta perquè té tots els elements que per a mi fan que un anime sigui molt bo. 

M'encanten els personatges, l'ambientació, les batalles, la música, els moments èpics, l'argument, els shinigamis, els capitans, les zanpakuto, els quimonos, els Quincys, la màgia... 

Bleach es mereix una puntuació de 10/10 per ser una història que m'ha fet somniar tantes vegades i que m'ha permès conèixer unes persones fantàstiques. Per a mi, un dels millors animes de la història.