Informació general
Títol original: Chihayafuru
Autora: Yuki Suetsugu
Gènere: Josei. Spokon, Slice of life.
Capítols: 25 + Segona temporada
Any: 2011
Opening: Youthful by 99RadioService
Ending: Soshite Ima
Argument
La nostra protagonista, la Chihaya Ayase és una noia molt enèrgica i alegre que no tenia cap somni que es centrés en ella. Fa tres anys va conèixer a l'escola un noi anomenat Arata que li va comanar la seva passió per un joc de cartes tradicional japonès, el karuta.
L'Arata somniava en ser el Meiji, el jugador de karuta més fort del Japó, i la Chihaya començà a practicar aquest esport amb molta passió per poder estar a l'alçada del seu amic.
Amb l'Arata i la Chihaya hi ha el Taichi Mashima, un noi pressionat per la seva mare per triomfar en tot. Però malauradament aquests tres amics s'han de separar i la Chihaya continuarà esforçant-se de valent en solitari per millorar amb el Karuta.El destí farà que la Chihaya es retrobi amb el Taichi a la secundària i que junts comencin el llarg camí al món del Karuta, fent nous amics al Club de Karuta de l'Institut Mizusawa i mentre la Chihaya fa esforços per convertir-se en la Queen, la millor jugadora del Japó.
Entendre el karuta
El Karuta, paraula d'origen portuguès que vol dir "carta", és un joc de memòria creat per a les princeses basat en els poemes recopilats al Hyakunin Isshu. Per a jugar a karuta es necessiten tres persones com a mínim: dos jugadors i un lector.
El lector canta els poemes, mentre que els jugadors intenten agafar la carta llegida més ràpid que l'altre jugador. El lector llegeix el primer vers d'un poema i a la carta que tenen els jugadors està escrit el segon vers, cosa que fa que per jugar a karuta primer s'han de saber de memòria els dos primers versos de tots els 100 poemes del Hyakunin Isshu.
El lector canta els poemes, mentre que els jugadors intenten agafar la carta llegida més ràpid que l'altre jugador. El lector llegeix el primer vers d'un poema i a la carta que tenen els jugadors està escrit el segon vers, cosa que fa que per jugar a karuta primer s'han de saber de memòria els dos primers versos de tots els 100 poemes del Hyakunin Isshu.
En joc hi ha cinquanta cartes, vint-i-cinc per jugador. Qui abans es quedi sense cartes al seu costat guanya: o bé pots quedar-te sense cartes agafant una carta del teu costat o bé agafant una carta del costat del teu oponent, cosa que fa que li entreguis una de les teves cartes.
La Chihaya i els seus amics juguen a karuta competitiu, i els jugadors d'aquest estil s'organitzen als tornejos en quatre classes, sent la classe A la més elevada i la classe D pels principiants. Per pujar de classe has d'haver guanyat dos tornejos. Els jugadors més forts de karuta, el Meiji i la Queen, es trien cada any a un torneig que es duu a terme al gener, on s'enfronten l'antic Meiji/Queen contra els aspirants a ser-ho, tots de classe A i experts jugadors.
Opinió personal
És, simplement, el millor anime per a noies que m'he vist mai. Chihayafuru és increïble! No sé com descriure'l, però cada vegada que el miro -que ja són moltes- em segueix emocionant com el primer dia. És tan intens que sempre acabo plorant tot i que em sàpiga el capítol de memòria.
Chihayafuru té moltíssima vitalitat i emoció, fent que no te n'adonis i estiguis completament ficada dins l'anime, que t'estimis a tots els seus personatges i te n'alegris, pateixis i ploris amb ells. I és que tots els personatges són molt més que carismàtics!
La Chihaya és una de les protagonistes més ben treballades que he vist mai. És una gran persona,
alegre i decidida, disposada a vèncer i aconseguir el seu somni, que es preocupa pels seus amics i que vol compartir el seu somni amb ells. Res a veure amb les noies egoistes i cridaneres que ens solen presentar els animes.
Quant a la resta de personatges, també tenen molt de carisma i són encantadors: el Taichi és molt bona persona, amable, responsable i atent, com el Komano i el Nishima.
.jpg)
L'Arata i la Queen, la Shinobu Wakamiya, són personatges misteriosos i enigmàtics, quasi idolatrats i, per acabar m'encanta la Kanade!
Entenc la seva manera d'estimar el karuta perquè sempre he estat una apassionada de la literatura i de la poesia. Deixant de costat els personatges, Chihayafuru té una banda sonora única i preciosa, que aconsegueix posar-te els pèls de punta als moments més culminants.
Entenc la seva manera d'estimar el karuta perquè sempre he estat una apassionada de la literatura i de la poesia. Deixant de costat els personatges, Chihayafuru té una banda sonora única i preciosa, que aconsegueix posar-te els pèls de punta als moments més culminants.
L'argument és fantàstic! Com ja he comentat, no te n'adones i mires un capítol darrere de l'altre. És màgia. Al ser un Josei és bastant realista, amb els seus moments de victòria però també amb els seus fracassos, amb les dificultats que el club de karuta ha d'enfrontar.
Un altre factor bo que té és que a més de ser un spokon, no es centra únicament en el karuta i s'esforça molt per reflectir altres aspectes, com la vida diària dels
companys a l'institut i, a més, no és gens estàtic, sinó que es veu
l'evolució dels personatges i com van millorant. A això li hem d'afegir
molts d'elements tradicionals de la cultura japonesa: temples, quimonos i poesia. Veredicte
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada